En 1958, el Estado franquista pidió a los ayuntamientos de toda España si había restos de personas que fallecieron durante la Guerra Civil que pudieran ser enterrados en el Valle de los Caídos. El objetivo era «llenar» este mausoleo. Queralt Solé mostró un documento de enero de 1959 en el que se relacionan los restos que podrían ser trasladados desde Balears. Se detallan veinte, entre los que figuran uno en Es Mercadal, que estaría en un sepultura individual, y cuatro en Maó, en sepulturas compartidas. En marzo del mismo año, el Gobernador informa al Ministerio, mediante un telegrama, que tienen cinco urnas preparadas para ser trasladadas al Valle de los Caídos. ¿Estaban los restos de los menorquines en esta expedición? No se sabe. Lo único que se puede asegurar es que todos eran muertos del bando nacional. Por eso Queralt Solé considera que es muy importante completar las investigaciones y poner nombre, si es posible, a los enterrados allí. De las 33.833 personas que estarían en esas sepulturas -el prior actual considera que podrían ser 50.000- hay 21.423 con nombre, 8 de ellos de Balears, y otras 12.410 sin datos. Otra cosa, muchos más complicada, es identificar los restos de las sepulturas comunes.
El valor de la Transición
El acto de «Tardor de memòria» contó con una mesa redonda sobre el fin del franquismo y el inicio de la democracia, en la que intervinieron Joan Pons Moll, Francisco Tutzó y Josep Maria Quintana, presentados por Yaiza Alonso. Pons Moll mantuvo la tesis que la Transición se hizo demasiado rápido y por eso dejó cuestiones sin resolver. Tutzó y Quintana valoraron la actitud para el diálogo y el pacto de quienes participaron en el cambio de régimen. La Ley de Amnistía de 1977 es un buen ejemplo. Quintana dudó de que el clima político actual permitiera un proceso como el de esa época.
14 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
@Blas m n’enfot d’Stalin i cia. Som d’esquerres però no tant. Paracuellos, Checas, Atalante, tot és vergonyós, lamentable, cruel i no hauria d’haver passat mai. El perdó i la restitució de la memòria ha de venir de ses dues bandes. De sa teva va venir durant molts anys. Màrtirs, misses, tributs, … no vos en va faltar. Avui demanam noltros sa part que mos toca o és que no en tenim dret? Ni els morts ni els familiars? Han/hem de seguir callant? Hem d’oblidar? Tots els morts són criminals com dius? Estàs segur ? O simplement eren d’un altre color i açò ja els criminalitza segons tú? Jo crec amb sa memòria de tots, d’una banda i de s’altra. Faltaria. Tú hi creus? Me sembla que no. Si és així miret al mirall i veuràs tot menos un demòcrata. Salut.
Los extremistas de izquierdas siempre han intentado criminalizar a las más de cien millones (más de 100.000.000) de víctimas mortales del comunismo y borrar su memoria anatemizando como "fascistas" a los asesinados y a quienes les recordamos emocionada y respetuosamente. Las víctimas de la represión del Frente Popular en Menorca fueron miles, encarcelados en los barcos prisión Atlante y Verdaguer e inmuebles convertidos en cárceles. Las que fueron cientos fueron las víctimas mortales, prácticamente todas asesinadas sin juicio excepto unos soldados de la guarnición de Ciutadella fusilados en el Cementerio de Mahón el día de Sant Joan de 1938 por querer pasarse a los nacionales cuyos ideales compartían. Otras víctimas del Frente Popular fueron deportadas y asesinadas en campos de concentración de la Península.
Mira Newton, a tu i uns pocs més que confoneu història amb propaganda, sempre vos quedaran personatges com Stalin -que tant de suport va donar al Front Popular- o Mao, Pol Pot, Kim Jong-un, Carrillo i la Pasionaria. El Front Popular va perseguir a tothom que no compartia ses seues idees (a mitja Espanya). No es pot edulcorar la repressió del Front Popular que va ser tan sistemàtica que a sa seua zona es van insttucionalitzar es centres de tortura i assassinat anomenats "checas", per no parlar des crim més gran de tota sa guerra a Paracuellos on van assassinar a tots es disidents polítics de Madrid i voltants, tan freda i organitzadament que hi van portar a molts de mils de víctimes amb ses mans fermades en autobusos i havien obert previament enormes fosas i emplaçat ametralladores. Stalin manava fins es punt de fer segrestar i matar al lider del POUM Andreu Nin. Al maig de 1937 ets comunistes van assassinar a centenars d'anarquistes de la CNT-FAI i “trotskistes” del POUM a Barcelona .
I tantes i tantes injustícies que no només duraren tota la Dictadura, sinó després, amb allò que s'ha anomenat Transició, s'han volgut protegir tots els responsables dels delictes comesos. I per si això no fos suficient ara, es vol degenerar la història a uns nivells increïbles, volent donar a entendre que si uns eren dolents, els altres ho eren igualment. I no, no és de rebut aquesta lectura i aquesta distorsió de la realitat. Alemanya, al menys, té clar qui foren els botxins i quines les víctimes i allà mai seria de rebut una associació en defensa de la memòria d'un genocida que, a més, va beneficiar-se econòmicament i molt del càrrec. Però és clar que a molts, col·laboracionistes i beneficiats del règim, no els convé que la gent sigui conscient de la realitat. De fet la manca de reflexió actual sembla més pròpia d'un país analfabet com la de principis del s.XX que d'una societat del s.XXI
Tothom que vulgui saber d'història, sap que va succeeir i que es cometeren crims i accions no justificables també per part de determinats elements afins a la República. Però aquesta no va ser el tarannà general, ni s'aplicà en contra de la societat civil general indiscriminadament com féu el bàndol nacional. Basta recordar les soflames per matar indiscriminadament i violar totes les dones que es féu a Andalusia i altres regions per les autoritats militars golpistes o el bombardeig de població civil des d'avions i vaixells. I no només això, sinó la repressió de tots els demòcrates que havien ocupat càrrecs de responsabilitat o habien treballat per millorar la vida dels demés o els docents que havien intentat millorar la cultura de la gent. No no tots foren germans després. Ni tothom va ser igual. Els militars republicans fidels al govern i la democràcia que moriren pel país no reberen cap pensió, molts homes considerats afins al règim legítim foren condemants a presó o a mort
a critic,y si llegaís a ganar los comunistas? habría sido todo paz y amor, solo por preguntar,visto lo visto en el resto de países comunistas al rededor del planeta eso si que son torturas y exterminios.
Idò sí, Blas i Alexia en es mateix sac. El sac dels que ploren i ploraran pels rincons mentre hi hagi llibertat, democracia i memòria en aquest país. Sempre vos quedarà VOX per anar cridant, insultant i avergonyint a sa resta de ciutadans. O VOX o una màquina del temps per tornar al 1939 o, millor encara… a la prehistòria!
A veure Crític no hi ha que confondre "demòcrates" amb comunistes, exremistes d'esquerra, ni tampoc am assassins, com es qui van assassinar a tants de menorquins innocens com els Srs. Huguet o Gimier i van cometre genocidis com es de Paracuellos, van torturar a ses "checas" i tantes altres atrocitats.
Quan acabà la guerra no hi hagué germans. Hi havia vencedors i vençuts. Uns amb tots els privilegis del món i els altres exilats o malvivint i amenaçats pels altres durant tots els anys de la Dictadura. La teva descripció pertanya al fals relats que els ultradretans volen explicar, però aquesta no fou la realitat. I a més, estau contribuint a empitjorar la realitat de l'Estat del s.XXI, aquesta és l'única realitat.
Alexia, Alexia, Alexia... satànics, sectaris, vengatius.... No has confòs les dretes que masacraren la població civil i els intel·lectuals del règim constitucional republicà espanyol amb les esquerres?. I allò que ja completa la teva redacció "...com a una unitat de destí en la Història...", una frase que, si no la va dir en Franco, la podria subscriure sens dubte, reflexa la teva ideologia. I la pots tenir. Només en faltaria d'altra!. Però no tothom pensa com tu. I el que és del tot evident és que la teva interpretació històrica és tan esbiaixada com esbojarrada. Aquest monument del què parles es féu amb mà d'obra esclavitzada i condemnada per ser demòcrates de l'època i no és un monument a cap reconciliació ni és un monument fet per recercar cap unitat. No és una construcció assèptica. És una construcció feta per commemorar la Dictadura i, a més, obligada a fer-la als vençuts, molts dels quals hi moriren o hi deixaren part de la vida allà.