Amb segell personal. Cada família tenia un distintiu per identificar les formatjades de la casa | Paco Sturla
Tot i que avui dia tenim a l'abast formatjades durant tot l'any, les de Pasqua són les més autèntiques. A Menorca la tradició de fer-les de forma artesanal és ben viva, i ho demostra el fet de que aquests dies els forns i els particulars s'afanyen en la seva elaboració. Cada família té la seva pròpia manera de fer les formatjades, amb unes receptes que s'han trasmès de mares a filles. Les primeres referències a les formatjades les trobam al «Die Balearen» de l'arxiduc Lluís Salvador i Pere Ballester se'n va fer ressò el 1923 a «De re cibaria». Aquestes pastes salades són típiques de Pasqua. N'hi ha de tres tipus: de carn (les tradicionals són de be), de formatge i de brossat.
Segons explica Aurora Marquès, coneixedora de la cuina tradicional menorquina, les fetes de carn duen un farcit de be amb espícies de safrà, un pessic de sobrassada i, antigament, un bocí de xulla de porc. Les de formatge s'elaboren amb el producte tendre, sense sal; mentre que les de brossat es fan amb una substància espessa que es forma bullint el sobrant de la llet de la qual s'ha extret el formatge. El brossat més preuat és el que fan les madones i pageses.
La pasta de la formatjada es diu pasta untada, amb la qual també es solen fer (a la banda de Ciutadella) unes coquetes tapades amb un pessic de sobrassada. Antigament era molt típic que de les raïsses (les restes de pasta que quedaven en els motlles o que sobraven de fer les formatjades) es fessin les anomenades Coques de Pasqua, amb profusió d'ornaments i dibuixos, i que avui s'han deixat de fer.
un art d'orgull familiar
Per crisi que hi hagués, no hi havia casa que no fes formatjades per Pasqua, diu Aurora Marquès. Les formatjades de carn no es solien menjar fins que no sonaven el «Glòria», quan es celebrava la ressurrecció de Jesús, el dia de
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Prefiero las empanades de mi madre que es mallorquina, estan mas buenas.
Ningunas como las de mi suegra, "sa yaya" bueno al menos para mi, ella siempre dice lo mismo "no m'han quedat molt polides, pero son bones" y no, son buenísimas, las mejores.
... A veces nos sorprenden tradiciones como el ramadán musulmán, en el que ayunan durante un mes entero, o los que no comen cerdo, o los que tienen vacas sagradas, o los que comen eso y lo otro, pero sólo si está sacrificado así o asá, mirando hacia a llí o allá, etc.. Una manera más que tienen las religiones para imponerse mediante el control de lo cotidiano, pues todo humanet tiene que comer... En nuestra -afortunadamente- sociedad secularizada, donde la cuaresma dogmática se considera una frikada, y la gran mayoría sólo sigue jugando con los pies de s'avia corema por motivos culturales e identitarios, las formatjades forman parte del acervo particular de cada uno, un divertimento proustiano que ha perdido el sentido religioso para engrosar el patrimonio culinario de todos nosotros... y eso está bien.................. Y con libertad para comértelas cuando quieras durante todo el año, y eso también está bien.
Jo tambe vaig aprenda a ferles de la meva avia i despres ajudaba a a la meva mare a ferlas- .Avui tambe nen fet a casa juntament amb la meva filla. Riquisimas. No voldria que aquesta tradicio es perdesBon Pascu a tots.