L'amo de na ‘Viola' i de 319 vaques més

Record d'infantesa

Joan Triay Vidal, assessor fiscal jubilat, poeta aficionat i persona compromesa socialment, explica que sempre li han caigut bé les vaques. És una estimació que va sorgir des de ben petit. «Tot i que a ca nostra no vivíem del camp, mon pare menava un arrimet, a on anava sovint i, a vegades, m'entretenia amb les seves pacífiques vaques jugant, a estones, de debò i altres, en la imaginació», explica. Recorda que n'hi havia una de tan ximple que deixava que hi pugés damunt. «Deu ser per açò que mai no m'han fet por. Al contrari, sempre m'han caigut bé aquestes bèsties, que em criden l'atenció i admir», comenta. Sent admiració per les vaques com a font de sustent, com animal totèmic de la Menorca rural i com a símbol d'una cultura arrelada a la terra. «Li pots dir nostàlgia, li pots dir reivindicació. No crec que temps passats hagin estat millors, però sí hi ha coses que val la pena recordar i a les persones que les feren possibles», diu, amb un clar homenatge a son pare, Josep Triay Camps, «glosador de bon record que sempre roman en la meva memòria».

El seu desig ara és que «mai no arribi el dia en que els nostres néts hagin de saber per fotos què és una vaca i no s'els hagi d'explicar mai que la llet no surt d'una fàbrica».