El baríton Lluís Sintes, dijous, interpretant el 'Miserere' al Palau de la Música - Ricard Alonso

TW
0

Gairebé vuit dècades després, el «Miserere» de Benet Andreu i Pons ha tornat a sonar tal i com l'havia concebut el seu il·lustre autor.

Va ser el passat dijous, dia 7, en una vetllada musical memorable que omplí pràcticament tot l'aforament d'un Petit Palau presidit en tot moment per l'efígie del mestre maonès.

El cèlebre coliseu barceloní fou el lloc on Caritas Diocesana de Barcelona organitzà un nou «concert solidari», aquesta vegada gràcies a l'entusiasme del baríton maonès Lluís Sintes i a l'altruïsme de l'esplet de músics que l'acompanyaren i del Palau de la Música Catalana.

En la seva introducció, Lluís Sintes traçà un cant del segle XVIII menorquí i afirmà: «Avui fem un acte de justícia en col·locar Benet Andreu al lloc que li correspon».

Intervingué a continuació monsenyor Sebastià Taltavull, que des del seu càrrec de bisbe auxiliar de Barcelona ha estat el col·laborador necessari perquè fructifiqués aquest projecte musical.

Obeint les directrius marcades pel mestre Benet Andreu, el «Miserere» fou executat per l'orquestra de corda The Ripieno Consort, per un harmònium diligentment polsat per Pau Damià Riera i pels eficaços baixos del Cor Vivace dirigits per Tomàs Rosado.

Juntament amb un emocionat i sempre viril Lluís Sintes, cantaren el lluminós tenor Carles Cosías i el notable baix Karl Svensson. Mereix ésser destacada l'actuació del contratenor Oriol Rosés, que es féu càrrec amb encert del paper de tiple (soprano). Tot i alguns desajustos orquestrals puntuals, la feina del conjunt dirigit per Àngel Villagrasa resultà acurada i convincent.

La notícia, però, no és l'actuació dels músics en concret sinó la manera com el «Miserere» de mestre Benet Andreu captivà l'exigent públic barceloní.

Lluís Sintes es pot sentir molt satisfet de l'ímproba tasca musicològica que ha dut a terme per desempolsegar una partitura que no s'executava en la seva versió original des del 1935 i que la nit de dijous féu entrar Benet Andreu i Pons per la porta gran del Palau de la Música Catalana.