Jaume Coll sonant el teclat amb la seva filla Anna - Josep Bagur Gomila

TW
0

Un dia, sortint d'una sessió de conta-contes, la seva filla Anna, de tres anys, li va fer una proposta inesperada. «Tu que escrius música i sones contrabaix, per què no poses música a un conte?», li va plantejar amb la idea de divertir-se junts a casa. Va ser la llavor d'una idea que Jaume Coll (Ferreries, 1972) ha aconseguit materialitzar. El contrabaixista-arrangista va posar música a tres contes populars que coneixia de petit: «Sa rateta presumida», «En Patufet» i «La llebre i la tortuga».

La composició va agradar a uns amics músics de Barcelona, que el van engrescar a divulgar el projecte. Llavors cercà un saxo (Litus Arguimbau) i una narradora (Maria Galetta), més el seu contrabaix, que es van ajuntar per representar els contes musicats. L'espectacle s'estrenà el passat mes de gener a Ferreries i s'ha representat amb excel·lent acollida del públic infantil a la Sala Multifuncional des Mercadal i a diferents escoletes de l'Illa.

Aquest estiu, a Jaume Coll se li brindà l'oportunitat de fer l'edició musical del seu treball. Finalment, Edicions La mà de Guido ha publicat els seus tres contes musicats, amb les partitures i les lletres de les narracions. L'obra es pot aconseguir a les botigues especialitzades i a través d'internet, el que facilitarà la interpretació d'aquests contes amb acompanyament musical.

«He intentat fer una música contemporània, sense oblidar que són contes divertits. He composat una música feta amb rigor, però tocant de peus en terra pensant que els contes van adreçats als infants». La interpretació de les narracions populars obliga els instrumentistes «a convertir-nos en vertaders animals sonors. L'ase, per exemple, el representa el saxo amb un bram fort». Afegeix que ha composat les obres «amb il·lusió, enyorança i amb els coneixements de la música contemporània. Crec que la música adreçada als fillets ha de ser nova i moderna. Per composar-ho, he tingut molt en compte l'opinió de la meva filla». N'Anna, que està a punt de complir els quatre anys, amb la idea que va tenir haurà aconseguit despertar una creativitat musical nova en el seu pare, i que les seves obres les puguin gaudir molts infants d'arreu.

La mescla de sonoritats entre un contrabaix i un saxo ofereix una onada especial i la música dóna vida a les narracions. El compositor ferrerienc explica que «he hagut de retobar-me amb els contes d'infantesa amb un plantejament adult». En tot aquest procés, Jaume Coll s'ha deixat guiar pel «El petit Príncep», en la seva frase «l'essencial és invisible als ulls. Només s'hi veu bé amb el cor». Seguint-la, ha sorgit edició musical tan especial.