3.500 anys després

Segons la codirectora de l'excavació, Montserrat Anglada, al jaciment van poder arribar a viure entre 50 i 60 persones. Els habitatges de pedra s'articulen en torn a dues petites basses, amb la hipòtesi que fossin dipòsits naturals d'aigua. Aquesta havia de ser necessària per uns pobladors, que segons els arqueòlegs, habitaven aquest lloc inhòspit, defensat per una murada i l'istme natural que separa el cap de la terra ferma. «Existia la idea de que el periode pre-talaiòtic va ser una etapa sense grans conflictes, però l'aparició de jaciments fortificats com aquest donen a entendre el contrari:hi havia un interès per defensar-se, i no del mar, sinó de la terra ferma, ja sigui per augment de població o per conflictes relacionats amb els recursos, avui dia és difícil de determinar», comenta l'arqueòloga. Explicar el motiu d'aquest aïllament defensiu i com vivien aquests pobladors de la prehistòria menorquina és l'objectiu del Projecte Entre Illes.

En les dues campanyes anteriors els arqueòlegs han deixat excavada i restaurada la naveta nombre 11 i amb la present campanya enllestiran l'excavació i restitució de la nombre 12.

Com vivien els pobladors?

Les datacions de Carboni 14 han determinat que el poblat va ser habitat devers el 1.600 AC fins el 1.200 AC. S'han trobat fragments de ceràmica i de fauna, a partir de la qual es determina un alimentació carnívora (boví, cabrum, porcí i oví), amb nul·la dieta procedent del mar. També molien blat. Els pobladors residien a una zona inhòspita fiblada per la tramuntana, en dures condicions. De què es volien aïllar i defensar? Els arqueòlegs cerquen la resposta.