Primer fou una traca xinesa de mil trons. Després van venir dues seccions amb un total de 180 esclats més, per concloure amb un terratrèmol de 40 trons finals. Així fou com Maó va sentir vibrar els seus sentiments. I és que una apoteòsica "mascletà" ensordí la ciutat, l'emboirà i la va fer tronar de passió. La Pirotècnia Lluch, de València, s'encarregà que la Plaça Constitució de Maó ressonés amb força i amb una impressionant descàrrega explosiva. El públic, que no era poc, ho observava amb atenció. Alguns, amb les mans a les orelles. Altres, amb algun que altre sobresalt cada cop que els petards deixaven anar una nova dosis de pólvora.
Però tots, sense gairebé parpellejar per no perdre's ni un sol moviment pirotècnic.
Just abans d'aquesta explosió de festa i sentiment, a les quatre i cinc minuts de la tarda, la fabiolera, Laura Guàrdia, demanava permís al caixer batlle, Mateu Aínsa, per començar el replec. I ho feia amb un sentit toc de tambor i fabiol que va fer escarrufar la pell a la gran gernació congregada davant l'Ajuntament. Amb una puntualitat britànica, a les 16.15 hores, la banda Cap de Fibló deixava anar les primeres notes festives i encetar així el passa-carrers per la ciutat format pels gegants de Maó, Llucmaçanes, Alaior i els gegantons de Sant Lluís i Es Castell. En Tomeu i na Guida van comptar amb uns convidats de luxe, en Martí i na Valentina, de Calonge, qui aparegueren amb els cap-grossos Murri, Pelut i Kikiriki, un ase, un gos i un gall. El moix i la ratolineta, que honoren el conte de la rateta que escombrava, van ser admirats per petits i grans. I és que la novetat sempre sobta.
Per tal que l'espera no es fes llarga, els maonesos van animar tota la plaça amb cançons populars com "Un senyor damunt un ruc", "Volem vi" o "Es Mahón", entre altres. "Caixer batlle de Maó, saludi a l'afició", escridassaven a la portes de l'Ajuntament. I així ho va fer Mateu Aínsa, a l'hora que estirava la batllessa, Águeda Reynés, perquè també fos partícip del moment.
Un quart més tard, a les 16.30 hores, el so del tambor i el fabiol es va tornar a sentir de ben aprop. Aquest vegada, Laura Guàrdia va aparèixer acompanyada de l'enrenou dels picarols d'en "Vimpi", el company de gesta del caixer fadrí. Daniel Florit va rebre de mans d'Aínsa la bandera de la qualcada. Amb una abraçada es desitjaren sort en aquesta nova aventura com a membres de la Junta de Caixers.
Mateu Aínsa assegurava estar tranquil minuts abans de pujar dalt d'en "Vellut". Però la mirada se li emboirava en assegurar que "el sentiment ja és immens quan surts de cavaller, i enguany, com a caixer batlle, no hi ha paraules per descriure-ho". Es disposà a besar una estampeta que portava dins la butxaca de l'armilla. Era la Mare de Déu de Gràcia perquè el protegís durant totes les festes. Per la seva banda, Águeda Reynés, volia que Aínsa prengués tot el protagonisme que es mereix, però aquest, amb els seus actes, demostrava voler-ho compartir amb qui havia fet realitat un dels seus somnis.
Mateu Aínsa es tornava a col·locar a les escales de l'Ajuntament. Eren les cinc en punt quan el caixer batlle es posava els guants anunciant que el moment havia arribat. La qualcada formada per 147 caixers i cavallers desfilà i saludà. I tot seguit, quan hi faltaven cinc minuts per les cinc i mitja, Mateu Aínsa besà a la seva família per, després abraçar, a la batllessa. I Reynés s'emocionà. Aínsa muntà en "Vellut" i partí. L'ermita de Gràcia els esperava.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.