"Cada fillet és especial i ha de ser tractat en conseqüència"

Què considera que és el millor i el pitjor del teu treball?
El millor, el contacte amb els fillets. És el que més enyor quan no soc amb ells, i és una cosa que em ve de sempre. El pitjor, l'excés de responsabilitat.

S'ha especialitzat en treballar amb fillets que pateixen algun tipus de trastorn psicològic o impediment físic, com creu que actua el nostre sistema educatiu en aquests casos?
Avui dia existeix una tendència a etiquetar i posar nom a tot tipus de comportament que es surt del que molts professors voldrien per facilitar el seu treball. Qualsevol fillet que no es limita a asseure's i escoltar, que és nerviós o intranquil, és diagnosticat amb algun tipus de trastorn. Això és una manera fàcil d'evitar un problema molt més gran.

Quins son els referents a tenir en compta quant a una educació de qualitat?
Països nòrdics com Finlàndia ens porten anys d'avantatge. D'altre banda, Menorca és un referent quant a educació infantil, i crec que la gent que treballa a educació primària s'hi hauria de fixar. A educació infantil els mètodes son molt més experimentals i vivencials. El canvi d'una fase a la següent és massa dràstic.

Què la va portar a estudiar educació especial?
El fet d'adonar-me que encara que hi ha fillets que necessiten un tracte especial pel fet de que pateixen algun tipus de dificultat, tots sense excepció necessiten un tracte especial. Cada un és un mon i ha de ser tractat en funció de les seva forma de ser i les seves aptituds.

S'ha trobat amb molts casos dificultosos al llarg de la teva carrera?
A Barcelona vaig estar treballant a una escola on estaven barrejats fillets sords amb fillets que no tenien aquest problema, i vaig haver d'estudiar llenguatge de signes durant tres anys. Va ser una experiència molt positiva. Llevat d'açò, aquí no ens solem trobar amb casos problemàtics.

Quines activitats solen dur a terme a l'escola d'estiu?
Activitats que afavoreixen l'activitat física i la creativitat: manualitats, jocs exteriors i d'aigua, cançons, contes... Enguany, a més, hem creat un personatge fictici que proposava enigmes als fillets.

Com ha estat la participació aquest any a l'escola?
Ha anat prou bé, i esperem poder repetir l'experiència l'any que ve, però es nota que cada vegada menys gent es pot permetre donar als seus fills aquest tipus d'oportunitats. Al cap i a la fi, és una despesa més.