Isaac Pons de RosaSant Climent18/08/13 0:00
TW
0

autofitxa
Em dic Ricardo Villamil, i sóc de Maó. El més que ve faré els 60 anys. Estic casat amb Juana Maria Hernández, i tenc dos fills, Lluís i Ana. Jo feia feina a Endesa, i me van prejubilar. Llavors, fa cinc anys que vaig entrar a la Creu Roja com a voluntari, per donar una mà d'ajuda. La meva idea és poder tornar a la societat la meva prejubilació.

Quines feines realitza com a voluntari?
Reparteixo menjar a domicili per a la gent gran, tres dies per setmana, i després, estic com a Preventiu a les festes, des de Sant Joan fins a les de la Mare de Déu de Gràcia de Maó. Les feim quasi totes, tret des Migjorn Gran, Sant Lluís i Fornells, que ja són prou gent.

I com es sent fent aquesta tasca?
La veritat és que pagaria i tot per fer el que feim. Perquè omple molt. No és una feina, és un hobby.

Què és el que més el satisfà?
És el conjunt de tot. Als Preventius, com que hi ha tant bon ambient entre nosaltres, tant és fer els preparatius, com estar atents a que no passi res, per exemple, als Jocs des Pla, a Sant Joan. I recollir també té el seu encant, tot el té. Xalam amb tot.

Ha hagut de fer cursos?
Sí, he fet cursos de primers auxilis, bastant intensos per poder arribar a aquesta feina que feim aquí. I cada any feim reciclatges, perquè sempre surten coses noves.

És dur treballar durant les festes?
És dur, però no t'ho mires. Són moltes suades, molt d'anar i venir, i quedes molt cansat. Però xalam, tant, que si ens paguessin no sé si ho faríem.

Però segur que passen pena.
Sí, pels ferits, pels etílics. La gent de fora, moltes vegades no sap on es fica, sense les sabates adequades, amb fillets petits. Però el pitjor de tot és la gent que beu, i si a més hi mesclen alguna cosa rara, és el que fa que no controlin. Si no fos pel beure, no passarien les coses que passen.

Li ha tocat viure situacions greus?
Sí, l'any passat, as Pla, un cavall es va endur tres persones. Jo estava de conductor de l'UVI mòbil, i sí, vam dur un mallorquí de més de 50 anys, cap a l'Hospital Mateu Orfila, i els metges ens feien returar per poder-lo estabilitzar. M'han tocat algunes coses com aquesta, però la majoria de vegades són ferides per trepitjades de cavall i cops. O l'altre dia, a Llucmaçanes, que hi va haver un infart d'un veí. Però no es pot comparar amb el que passa als San Fermines.

La gent és imprudent?
Molt. A vegades, del begudes que van, es posen enmig dels cavalls i ni ells es donen compte del poc que els ha faltat per rebre un cop. I nosaltres ho veiem des de lluny. És una sort que no passin més coses. Enguany va molt bé, no hi ha hagut grans ferits, ni a Ciutadella, ni a Alaior. S'ha notat que la gent és més conscient dels perills de la festa.

Es senten reconeguts per la gent?
Sí. Notam que la gent ens respecta molt, i ens ajuda quan ho necessitam. És perfecte.

Un desig?
Que la gent gaudeixi de les festes, anant el més clar possible, sense beure tant com es beu i controlant el que prenen. Que no hi hagi tant de 'botellot'.