I què és la vida, sinó un misteri constant?

Monrós aprofita la seva passió pel mar per fer-se amb fustes de tot tipus. Acaronats pel pas de les estacions, els elements naturals conformen la base matèrica de cada obra. De manera, a primer cop de vista, espontània, l'autor construeix el relleu de cadascuna de les històries amb les quals evoca "una deriva inescrutable sobre la marca del pas del temps".
Els misteris de la vida, des de l' "aquí" i l' "ara", fins a com s'enfronta cada individu a l'existència en si mateixa. El resultat és una mostra de petjada molt marinera. Un esquelet que embasta el camí de l'home i dels objectes que l'acompanyen. Petxines, rellotges, nedadores, ossos i fins i tot avarques juguen en una composició que rere el seu aspecte caòtic està meditada.

Missatges clars
Simetries a creacions, algunes més minimalistes i d'altres carregades fins a l'extrem, explícites en missatges com "Varat a la deriva no és per la vida" o "Sobrevivir & saber quién eres".

L'artista català es serveix de la iconografia purament mediterrània. Mariners, peixos impresos, alguna que altra sirena o vaixells. No hi manca la referència al "Nautilus". Pinzellades de color molt puntuals per a una obra en relleu que demana a crits la interacció de l'espectador.

Material reciclat que dóna vida a un projecte temporal i efímer alhora. "Una lluita, la del futur i el passat, per confluir-ho tot en un present: memòria mediterrània". I què és la vida, sinó un misteri constant?