Un comiat entre ases i graneres

Però és que també fou el torn d'unes gracioses netejadores que abillades amb espolsadors, mocadors pel cap, guants de netejar, polvoritzadors, graneres i tot tipus de productes per llevar la pols van ambientar el poble. Passaven de les set i mitja de la tarda quan la Banda de Música des Migjorn es disposava a engrescar la gent i fer moure un nombrós públic que esperava notes i ritme. I és que després de sonar la "Marcha Turca" es va atrevir amb un "Si yo tuviera una escoba" versionada i amb una lletra més que migjornera.

Aquestes divertides senyoretes, algunes amb els rul·los posats per tal de no perdre el temps només netejant el poble, van recórrer els carrers, i també tots i cadascun dels bars on no hi faltà ni l'humor ni la festa.

A les 20.45 hores i en un plaça plena a vessar, va fer acte de presència una colla de deu ases muntats pels tres reis mags, una mamà noel, un poriol, una abella i una animadora, entre altres personatges. I tot i que el jaleo estava previst que comencés a les nou de la nit, no va ser fins passades les deu quan la Banda de Música va començar a sonar. Sens dubte, un jaleo més que esbojarrat, amb alguna caiguda dels caixers, alguna que altra caperrutia i petits salts, això sí, més que aplaudits pel públic. Hi havia el caixer batlle i el capellà així com també el sobreposat qui lluïa una bona bandera amb missatge inclòs. A aquest jaleo no hi va faltar el lliurament de les canyes verdes.

Dels deu caixers que ahir van muntar en ase, en Pau Martí i en Martí Mercadal es van acomiadar d'aquesta atípica però genial paròdia. Fa deu anys que hi participen i segons asseguraven abans de començar la festa, tres dies de celebració, dos muntant a cavall i un tercer en ase, ja es mereix una aturada. Així ho pensaven ahir però qui sap si l'any que ve els tornem a veure a sobre d'un ruquet. I és que aquesta festa enganxa a qualsevol.

Així és com Es Migjorn Gran va celebrar el seu darrer jaleo, el més atípic però també el més divertit. Fins l'any que ve!