"El menorquí fa que la llengua sigui més rica"

Durant la tertúlia es xerrarà de la ficció a la literatura menorquina, així com del moment esplendorós que aquesta està vivint en l'actualitat.

Quant a la ficció, Pons creu que l'Illa proporciona un fons històric que ajuda molt a l'hora de crear. "A Menorca cada penya té la seva història, si vas pel Camí d'en Kane et trobes la Roca de la Paciència, i és de coses així d'on sorgeix la ficció, de les llegendes, de les històries, de les cançons". Així, per a l'autor ferrerienc, "els escriptors menorquins tenen tot aquest material quan comencen, i a més, tenen una base de dades com és el nostre dialecte, que gràcies a Francesc de Borja Moll tenim un tresor que està fixat en el Diccionari Alcover-Moll, amb una riquesa dialectal molt important".

Aquests són alguns dels factors que Joan Pons considera que són fonamentals per al "sorgiment d'autors tan importants com Ponç Pons, Pau Faner, Diego Prado, o Josep Maria Quintana, així com també de figures en el món del periodisme".

En relació a les qüestions de llengua, Pons defensa aferrissadament les varietats lingüístiques. "A més de l'estàndard, que dominem tots els que parlem català, tenim aquesta varietat dialectal que fa que la llengua sigui més rica i més important", manté.

L'actualitat lingüística
L'autor d'obres com "Nàufrags" o "La casa de gel" defineix com a "terrorífic" el moment actual pel que fa a la llengua. "S'han traspassat moltes línies vermelles i crec que l'objectiu és fragmentar el català, per arraconar-lo. És una cosa que no havia passat en tota la història, i s'està duent a terme ara". A més, Pons no té inconvenient en afirmar que "aquesta gent el que està fent, és perquè odien a les seves mares. La majoria de polítics han rebut una llengua de les seves mares, i la volen exterminar".

I és que la llengua és un patrimoni valuós, és cultura, coneixement, un valor afegit per a una societat. "El que fan és intentar desprestigiar la llengua, creant varietats inexistents, com això del 'baléà', o deixant de doblar les pel·lícules a la televisió autonòmica. No volen que la llengua agafi prestigi, no hi ha consciència de que és en la nostra llengua com expressem els sentiments i les emocions, és com transmetem la nostra memòria que, a la vegada, ens han transmès els nostres avantpassats".

En qualsevol cas, també és cert que en política tot es mou al ritme de les legislatures, i que cada quatre o, com a molt, cada vuit anys, es produeix una alternança en el poder. "La que tenim ara és una generació de polítics com no n'havien existit mai abans, ni tan sols dins del Partit Popular. La llengua sempre s'havia respectat, era una qüestió que sempre es considerava, amb sentit comú, com a molt important. I els polítics d'ara, no sé el per què, tenen aquesta intenció d'exterminar la nostra llengua".

Joan Pons creu que "aplicant les polítiques que impulsen, el que volen aconseguir és acabar amb la llengua, una llengua arrelada a Menorca des de fa segles".

Tot i així, el que sí que té clar l'escriptor de Ferreries és que "si no ho van aconseguir amb Franco, ells tampoc ho aconseguiran ara. És absurd, és un autosuïcidi, perquè d'aquí dos anys, o quan hi hagi eleccions, la gent els ho farà pagar". De fet, recorda que "dins del seu propi partit hi ha gent que ja ha expressat que està en contra d'aquesta política lingüística".

El fracàs escolar
Sobre les justificacions que utilitza el Govern per impulsar la seva política lingüística, Joan Pons assegura que "el fracàs escolar no té res a veure amb la qüestió lingüística". Així, assenyala que "està molt bé que els al·lots sapin anglès, castellà, català i quantes més llengües millor, però no té res a veure una cosa amb l'altra. Vincular el fracàs escolar i el fet d'estudiar català és absurd, no mereix ni comentar-ho".

"Tot això és només política, no pensen en la gent, ni amb els fillets, només pensen en fer política", denuncia l'escriptor.

A la xerrada s'hi espera la presència d'altres escriptors menorquins, com ara Pere Gomila, Ponç Pons, Joan Francesc López Casasnovas, Maite Salord, o Jordi Odrí, entre d'altres.
Per assistir a la trobada, que serà a les 19.30 hores, s'ha de comprar una entrada. Es poden adquirir a l'Ateneu, el matí, de 10 a 13 hores.