La natura a través dels ulls de Toni Arcas

L'obra d'Arcas és de primera impressió, no realitza modificacions. Si no li agrada com queda, en fa una altra. És per això que la seva pinzellada -molt diluïda- dóna la sensació de respirar, de transparència. Proposa un joc a l'espectador, qui ha de finalitzar l'obra quan la mira, i és per això que semblen inacabades. Participar d'aquesta manera fa que l'observació sigui més atenta. La pintura li permet expressar el que veu, evoca els paisatges a través de la seva mirada.

Segons el paisatge hi ha més o menys definició. Trobem cases amb les línies molt clares, i d'altres que són una simple pinzellada de volum, i el mateix passa amb els velers en el cas de les marines. Els colors imperants són els que caracteritzen la nostra illa: diferents gammes de blaus, verds i blancs. Aquest cromatisme et fa reconèixer paisatges a la primera, com passa amb els tons ocres de la costa nord de Menorca, així com altres indrets com Torret, Binibèquer, l'Illa Pinto, l'Illa del Rei... La llum intensa i clara afavoreix aquesta definició cromàtica. Si ens fixem en petits bocins dels seus quadres, podem veure que s'apropen a l'abstracció, on l'artista també s'hi troba còmode.

L'exposició ens passeja per uns entorns naturals amb l'urbanisme ben integrat. Les casetes blanques formen part del tot, els velers naveguen amb calma per una mar blava i tot resulta equilibrat. Així és com ho veu en Toni Arcas i així ens ho mostra.