Retrospectiva de la història de la Mediterrània del segle XX

Aquesta mostra es pot veure a l'Hornabec de La Mola, on s'han habilitat dues sales i les galeries per exposar-hi les instantànies. S'organitza en cinc etapes o àmbits diferenciats, que corresponen als períodes 1900-1930 ("Un inici de segle convuls"), 1930-1945 ("De la Belle Époque a la fi de l'hegemonia europea"), 1945-1973 ("Els trenta gloriosos"), 1973-1995 ("Crisi i replegament en un món incert") i 1995-2010 ("Cap a una Mediterrània compartida").

Com explica el director d'Activitats Culturals de l'IEMed, Josep Giralt, "la Mediterrània és un espai urbà, i la vida, malgrat que és rural i dispersa, ha girat entorn a les ciutats". I això queda reflectit a la mostra, a través de la selecció d'instantànies. "La força de la història de la Mediterrània és molt òbvia, i sempre sorgeixen icones" per explicar-la.
Giralt explica que en el primer àmbit, l'exposició repassa les descolonitzacions de principis del segle passat, a partir de la caiguda de l'imperi otomà, i amb la Primera Guerra Mundial de rerefons. Així, es poden veure imatges de trinxera amb soldats alemanys que estalonaven els otomans contra Rússia, o la de l'Arxiduc d'Àustria Francesc Ferran amb la seva dona, moments abans de ser assassinat el 25 de juny de 1914, fet que serviria de detonant de la Primera Guerra Mundial.

Aquesta primera secció de la mostra inclou instantànies amb personatges com Lawrence d'Aràbia, Mustafá Kemal Atatürk o Alfons XIII, visitant les obres del port d'Alhucemas, el 1927.

El segon període de la mostra repassa els anys posteriors a la crisi del 29, i s'estén fins el final de la Segona Guerra Mundial. Així, hi ha testimonis de l'ofensiva italiana sobre Egipte el 1940 per controlar el Canal de Suez, o del bombardeig aliat sobre posicions alemanyes a Dubrovnik, el setembre del 44. També hi ha referències a l'arribada de soldats marroquins a Catalunya per acabar amb la resistència republicana, o fotografies de Pérez de Rozas, com la captada al port de Barcelona, en que dones alemanyes s'acomiadaven de compatriotes bescanviats per britànics, el 1943.

El tercer període reflectit a la mostra, de 1945 a 1973, recull l'esclat de les guerres als països àrabs. Aquí es poden veure escenes com l'entrada de Moshe Dayan al barri antic de Jerusalem el 1967, o la proclamació de l'Estat d'Israel per Ben Gurión, el 14 de maig de 1948. Tot aquest panorama convuls contrasta amb el 'boom' del turisme a llocs com Espanya, que creaven més diferències entre el nord i el sud del Mediterrani.

El tram entre 1973 i 1995 comprèn des de la primera crisi del petroli fins a la continuació de les guerres àrabo-israelianes, la configuració de la Unió Europea i l'explosió de la guerra dels Balcans. Uns anys que es reflecteixen amb imatges que descriuen la situació dels refugiats en diferents conflictes; o ens traslladen a llocs com Trieste o Palestina, o a fets com a la marxa verda de 1975 amb les forces marroquins conquerint el Sàhara espanyol, o la destrucció de la guerra a Bòsnia.

Per acabar, de 1995 a 2010, apareix una Europa més moderna, en la que, però, també hi ha espai per a la barbàrie. La guerra civil al Líban, o els atemptats a l'estació d'Atocha a Madrid el 2004 i a la Casa d'Espanya de Casablanca l'any anterior, contrasten amb unes ciutats on la modernitat hi guanya presència.

Per què Menorca?

La directora de La Mola, Joana Català, indicà ahir que l'objectiu que es persegueix amb aquesta proposta és oferir un valor afegit a les visites a la fortalesa. Així, es va considerar molt oportú fer-ho amb una exposició relacionada amb la Mediterrània, la mar per on van arribar a Menorca tots aquells que la van desitjar, per la seva ubicació estratègica, al llarg dels segles. Així, el Mediterrani esdevé el vincle entre civilitzacions i el fonament sobre el que s'han aixecat els països que el voregen.