Carles Gomila irromp en ple estiu. Trobàvem a faltar la seva pintura. La darrera exposició a Menorca va ser el 2011, a la Galeria Vidrart de Ciutadella. Demà, a les 20.30 hores, inaugura una mostra nova i sorprenent a la mateixa galeria, just dos anys després. La sintonia amb el galerista Toni Salord facilita l'organització d'aquesta exposició individual amb obra inèdita, potent i captivadora, possiblement l'exposició amb el Carles Gomila més autèntic i essencial.
L'ha titulada "Little Nemo", amb una curiosa història inspiradora. El pintor va descobrir el còmic de Winsor McCay que es publicà a principis del segle XX al "New York Herald". El protagonista el va captivar. Era un fillet anomenat "Nemo" i cada pàgina dominical de la sèrie corresponia a un somni de l'infant. "El petit Nemo en el país dels somnis" ha estat la font inspiradora de Carles Gomila per pintar uns personatges imaginaris, intemporals, com extrets d'una obra de teatre, amb un poder evocador d'un temps regit per la fantasia i que sedueixen a qui els mira.
L'exposició emocionarà el públic amb 18 quadres de diferents formats, 14 dels quals són inèdits, resultat de l'últim mig any de feina. "M'he dedicat a experimentar menys i a centrar-me a resoldre els quadres de forma clàssica", afirma l'autor, qui es dedica de ple a la pintura d'ençà els 20 anys. Les obres mostren a un Carles Gomila (Ciutadella, 1978) cada vegada més perfeccionista, més concentrat a seguir la formalitat pictòrica clàssica en la tècnica a l'oli.
El pintor s'ha convertit en un professional de la pintura, deixant emergir un món oníric fruit d'una intensa imaginació que cerca el perfeccionisme tècnic i formal. Pinta des de Menorca i la seva pintura té excel·lent acollida a través de només tres galeries (Galeria Vidrart, Finegrine Gallery del Regne Unit i Christopher Hill Gallery de Califòrnia), les xarxes socials i contactes directes amb clients privats.
L'evolució cap a la simplificació del procés pictòric, seguint el model clàssic, contrasta amb el resultat d'uns personatges cada vegada més enigmàtics i emocionants. "Abans que agradar amb la meva pintura, m'estim més transmetre misteri", assegura. El seu estil, de definició impossible (naturalisme màgic, realisme oníric, classicisme modern...), aconsegueix seduir i fer viatjar l'ànima a mons d'infinita fantasia.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.