Primer va ser as Migjorn Gran, després a Sant Lluís, i en darrer lloc, ahir vespre, a Maó. Tres actuacions. Tres èxits rotunds. La Plaça de la Conquesta de Maó va vibrar amb l'excel·lent concert d'estiu que oferí la Banda de Música des Migjorn Gran, una actuació que va servir per constatar, una vegada més, no només el seu alt nivell interpretatiu, sinó també la seva capacitat per innovar i sorprendre el públic amb noves i interessants propostes. Unes propostes que no es conformen en ser una mera actuació musical, sinó que treballen en la recerca d'un valor afegit que serveixi per convertir els seus concerts en actuacions totals.
En aquesta ocasió, aquest ingredient especial el van aportar els propis músics, que es van erigir com autèntics animadors de la festa, amb animats balls i coreografies, i introduint fins i tot, tocs d'humor. A més, també s'ha de destacar l'intervenció del cantant Andrés Robles, que va acompanyar la Banda en un parell de temes.
"Ritmo, maestro"
La darrera posada en escena de la Banda des Migjorn Gran ha estat definida per alguns assistents amb qualificatius com "brutal", o "fantàstica". I és que l'agrupació que dirigeix Isaac Mascaró va aconseguir implicar el públic assistent, que va poder gaudir d'una molt bona nit de música. De fet, l'animació va ser tal que el concert es va fer curt, i un desitjaria que no hagués acabat.
La primera part de l'actuació estava formada per peces conegudes de figures del jazz dels anys 30, com ara Benny Goodman i Glenn Miller. Un popurri de Goodman en clau de swing va encetar el concert, amb 'solos' de clarinet, saxo i trompeta. Després van seguir dues obres de Miller, "Pennsylvania 6-5000" i "In the Mood", també a ritme de swing.
Amb el públic ja ben animat arribà la segona part, en què s'interpretaren temes de Frank Sinatra, entre ells, "New York, New York". Tot seguit, el públic creuà l'Atlàntic i arribà a Berlín, amb "Mack the knife", dels alemanys Bertolt Brecht i Kurt Weill.
El programa es completà amb la versió en castellà de "My way", i amb dues peces que van servir per tancar el moment de les balades. Van ser "Mambo Jambo" i "El Cumbanchero", que van servir perquè, si encara hi havia algú que no s'hagués posat a ballar, ho fes.
Amb el repertori esgotat, la Banda des Migjorn va premiar els presents amb un bis d'una versió instrumental de "My way", i la festa es va arrodonir amb els músics baixant de l'escenari. A mode de dixieland, els instrumentistes es van mesclar entre el públic, proporcionant un final de festa apoteòsic. Anit, també a Maó, eren molts els que deien que la Banda des Migjorn Gran no només és diferent, sinó que també és la millor.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.