Les notes més emotives del fabiol acomiaden la festa i el bienni

El darrer toc de fabiol és cada any d'aquells que posen la pell de gallina. Ara bé, quan el comiat de la festa coincideix amb el final d'un bienni, l'emotivitat es dispara i els sentiments, tot i el cansament, són més evidents que mai. Enguany tocava fi de cicle. Els dos caixers pagesos, el casat i el fadrí sabien que vivien els darrers minuts com a protagonistes d'unes festes que estimen, i que enguany han viscut amb especial intensitat.
Per açò, mentre sa capellana anava acomiadant un a un els integrants de la qualcada amb el so de fons del fabiol més sentimental, alguns no podien reprimir una petita llàgrima o una expressió de pena. Eren les sis i vint de la matinada, una hora més tard que l'any passat, quan la gent que esperava a la Plaça des Born, davant de l'església de Sant Francesc, veia arribar la comitiva. El dia començava a clarejar, ja que s'havien fet dues voltes més als caragols de Ses Voltes (corregudes de Sa Plaça) i Santa Clara.