"Si es perd el respecte i et passes bevent, la festa ja no és festa"

Des de quan té aquesta afició per tocar el tambor i el fabiol?
Des que era un bergant, quan els meus pares em van donar permís per anar a veure ballar el sol ja vaig començar a sonar-lo, a la Plaça de Ses Palmeres, esperant que arribessin els cavalls.

Com era allò?
Llavors no tenia tambor. Primer vaig emprar una capsa, després un barril de pintura que vaig decorar i me'l vaig penjar amb un cinturó. Devia tenir uns 16 anys, i era dels primers en arribar al Molí, perquè moltes vegades fins i tot trobava la porta tancada i no hi podíem fer el cafè. Allà esperàvem els cavalls, i amb els anys ja va començar a venir S'homo des Julivert, i ja van deixar de venir els cavalls. Ha estat un procés, la festa de veure ballar el sol ja no era anar a veure l'arribada dels cavalls, però la bulla encara la feim.

Ara hi ha més tambors.
Avui en dia n'hi ha molts. En aquells temps replegàvem una capsa que tingués una bona sonoritat, i hi havia qui ni en tenia, que només sonava el fabiol.

Els fabiols que sona són fets seus?
Al principi no, però després vaig provar de fer-ne. Ara faig quatre fabiols per jo, i algun per compromís, però no per vendre.

Què és Sant Joan per a vostè?
Sant Joan és un esperit que duim a dintre. Són uns sentiments com a poble, menorquí, ciutadellenc. Sant Joan és la festa major de Ciutadella, i quan un es sent ciutadellenc, a la força s'ha d'estimar Sant Joan. És festa, vistositat, color.

Quin dia treu el fabiol?
Començava a sonar el tambor i el fabiol el dissabte de Sant Joan al dematí, quan anava a veure ballar el sol i a esperar els cavalls. Però un mes abans, per Cinquagesma, ja el sonam. Per Maria Auxiliadora, que és dia 24 de maig, just un mes abans del dia de Sant Joan, cada dia duc el fabiol dins de la butxaca, i el sones quan va bé, quan trobes un amic, quan vas a fer un cafè.

Vostè acostuma a passejar per Ciutadella sonant el fabiol.
El dissabte de Sant Joan dematí, sí, amb un recorregut pels carrers de Ciutadella, pel Mercat, amb el meu company, Tolo Genestar, que és mestre artesà i sempre dissenya coses de Sant Joan que també reparteix.

Què diu la gent de fora quan el veu sonar pel carrer?
A la gent que no sap de què va els ho explicam tot, i així s'integren un poc. Els que no ens coneixen i que no són d'aquí solen dir que sóc el fabioler, i sempre dic que no, que només sóc aficionat a fabioler. Perquè hem de respectar els fabiolers oficials, i una cosa és fer bulla i fer un ginet amb llimonada, i l'altra és no tenir respecte i passar-se amb el beure. Perquè quan passa tot això, la festa ja no és festa.