"Glosar me fa sentir viu, lliure"

Què creu que fa que dos segles després la gent s'interessi i segueixi amb aquesta tradició?
Tot poble, tota cultura i tota parla té la necessitat de contar coses, i una manera de fer-ho és mitjançant les gloses, que són una forma d' expressió diferent amb una rima i una mètrica determinada. Ens segueixen passant coses, seguim tenint inquietuds, preocupacions, maneres de pensar i de sentir.

Perquè es dedica a fer de glosador?
Des de sempre era una cosa que em cridava l'atenció. Vaig començar amb un curs que va impartir Miquel Ametler; però he après a glosar amb cada un dels glosadors amb qui he compartit una glosada. En Nanis (amic i glosador) un dia em va dir "un glosador quan glosa és impossible que amagui el que és com a persona". Glosar me fa sentir viu, me fa lliure i permet expressar-me d' una manera que m'agrada. Jo faig servir les paraules perquè "glosar es jugar amb sa teva parla". La glosa té la capacitat de fer-te riure, plorar, emocionar-te...

Per què és tan important fer gloses?
Perquè no hi ha res més polit que poder-nos dir les coses en vers. Glosar és una manera d'estimar la nostra parla. L' oralitat gaudeix d' una gran riquesa, cada poble té algunes peculiaritats determinades. Per exemple, hi ha expressions amb un sentit impossible de traduir literalment a cap altre idioma, i és allà on traspua la manera de ser d'un poble , de comunicar-se. La glosa aconsegueix que aflorin moltes d' aquestes expressions tant nostres.

Considera el glosar un reducte folklòric del segle XIX?
Ho veig com una activitat que pot ser molt actual. Avui hi ha molts joves que s'ho passen bé glosant. Per tant, crec que no té temporalitat i que pot ser una manera de divertiment molt actual. A més, per la seva mètrica i lèxic, també pot ser útil dins el món acadèmic. El que sí que és una herència folklòrica és que a les actuacions hi hagi un bòtil de gin a sa taula perquè es glosar neix al camp, dins les antigues tavernes. Però, tot i que sigui una cosa estètica, això no vol dir que els glosadors beguin quan glosen.

Un glosador tot sol pot crear una glosa o seria massa complicat?
Sí, el que no pot fer és un glosat tot sol. Una glosa és una composició poètica d'un mínim de quatre versos heptasil·làbics, quasi sempre amb rima consonant. Té dues modalitats: oral i escrita. Quan parlem d' un glosat sempre utilitzem la glosa oral, i és aquí on necessàriament han d' intervenir dos o més glosadors.

Està en auge o no?
Segons tinc entès, hi va haver un moment de decadència. Quedaven pocs glosadors i la major part era gent d' avançada edat. A més, la societat canviava molt ràpidament i l' espai natural del glosat era el món rural. A dia d' avui hi ha glosadors i públic jove, i és la clau per a la seva pervivència.

Un moment molt típic és el "de picat". ¿Podríem comparar això amb les batalles de rap actuals?
Podríem trobar-hi alguna similitud. L' expressió de "picat" fa referència al moment en el qual dos glosadors s' encaren, intenten replicar- se i/o contradir-se de la manera més audaç i ràpida possible. Però aquest només és un moment a la glosa La glosa és molt versàtil i pot agrada a molts tipus de gent.

A la web de Soca de Mots es veu que voleu organitzar un curset de glosa menorquina en el mes de setembre... ¿Quin es l'objectiu?
"Sa glosa també te cabuda a ses noves tecnologies" i per això emprem la pàgina web de Soca de Mots: per informar de tot allò que tingui a veure amb aquest món (activitats, trobades, cursos...). L' objectiu del curs que prepara l'associació Soca de Mots és que hi hagi gent nova que pugui descobrir el plaer de llegir, escriure , cantar gloses o simplement acudir a un glosat i que s' ho passi bé.

¿Ens podria improvisar una glosa?
Clar que sí! Seguts a n' aquesta taula/hem xerrat de glosadors,/d'aquest món meravellós/on s'ajunta baula amb baula;/sa conversa encara entaula/un diàleg molt profitós/per fer una glosa a na Paula./A ella, qui te un nom preciós/perquè li rima amb paraula.