"Quan surts al carrer sents olor de pizza, cafè i xocolata. Estaries tot el dia menjant!"

Fa un parell d'anys ja va estar una temporada a l'estranger...
Sí. L'estiu de 2010 vaig estar durant tres setmanes a la ciutat britànica de Brighton gràcies a una beca del Ministeri d'Idiomes. Em va semblar una molt bona oportunitat per aprendre anglès i una nova cultura, a més de conèixer gent.

Com va anar l'experiència?
Molt bé! Vivia amb una família anglesa, durant la setmana anava a classe i quan tenia temps lliure aprofitava per conèixer la ciutat i visitar-ne d'altres.

Què li va semblar Brighton?
La ciutat em va agradar, però el clima i el menjar no em van convèncer. Quan vaig marxar cap allà, en ple mes d'agost, estava morena d'anar a la platja i, una vegada a Brighton, no em podia deixar el paraigua a casa cap dia. Plovia i feia fred, anava sempre amb un jersei i una jaqueta. Va ser un mes d'agost molt diferent als que havia passat a Menorca!

Què me'n diu, del menjar?
No m'acostumava a sopar a les sis de la tarda i mai sabia el que menjava. Només reconeixia el que hi havia dins el plat quan feien mongetes seques, que allà s'anomenen "beans".

Què la va empènyer a sol·licitar una plaça al programa Erasmus?
El curs passat vaig anar amb una amiga de classe a demanar informació. Des que havia començat a estudiar Pedagogia tenia clar que volia marxar durant un any a l'estranger. Ho vam sol·licitar a la segona convocatòria i, per tant, ja quedaven poques places. No teníem gaires esperances, però finalment ens van acceptar.

Va poder escollir la destinació?
Per als estudiants de Pedagogia no hi havia gaires opcions. Podíem escollir entre Irlanda, Portugal, Roma, Alemanya i Macerata. Ens vam decantar per aquesta darrera ciutat italiana perquè unes al·lotes que coneixíem eren allà i ens ho van recomanar. A més, vam pensar que aprendre italià seria més fàcil que aprendre alemany i que la cultura seria més similar a la nostra.

Anaven ben encaminades?
Sí. Quan vaig arribar a Macerata no sabia res d'italià, però fins i tot així el pots entendre si el teu interlocutor xerra a poc a poc, ja que empren moltes paraules similars al català. La gramàtica ja costa més!

Ha millorat el seu nivell des que va arribar?
Tenint en compte que no tenia cap noció d'italià quan vaig arribar i que ara puc mantenir una conversa, crec que sí. La veritat és que per aprendre un idioma el millor és anar a viure una temporada a un país on el parlin.

Però allà també fa fred...
Sí! A finals d'octubre va començar el fred i fins fa unes setmanes no ha sortir el sol durant un dia sencer. Ha estat un hivern molt llarg, ha nevat un parell de vegades i, tot i que en un primer moment fa il·lusió, ja necessito una mica de sol i platja.

Quan va arribar a Macerata?
Vam arribar a Roma el 13 de setembre i vam estar un dia a la ciutat. Allà vaig pensar que tindria un accident a l'hora de travessar el carrer.

Per què?
Perquè els cotxes condueixen com volen i, si vols travessar, has de ser tu qui has de fer el primer pas i no esperar que s'aturin. Ensoldemà mateix vam partir cap a Macerata amb autobús.

Quina va ser la seva primera impressió de la ciutat?
En arribar era de nit, plovia molt i feia fred. Volíem anar a sopar, però no vam trobar res obert. I només eren les 22 hores. Així que vam optar per anar a dormir. Després vam saber que tenen un horari molt diferent al nostre. A les 20 hores està tot tancat i ja no hi ha gent pel carrer perquè és l'hora de sopar.

Suposo que el fet de marxar amb una companya de classe va facilitar les coses...
Sí. Gràcies a això mai em vaig sentir sola, però des del primer moment vam fer altres amistats. La veritat és que no recordo que les primeres setmanes allà fossin complicades. El primer dia ja ens vam trobar amb la resta d'espanyols que participaven al programa Erasmus per comprar un mòbil italià de la companyia Wind.

Quan van començar les classes?
Dues setmanes després d'arribar. Això ens va permetre tenir un temps per adaptar-nos a la nova vida, tot i que des del primer moment van començar les festes, els cafès del vespre amb altres estudiants d'Erasmus i les classes d'italià.

On s'allotja?
Visc al centre de Macerata. Comparteixo el pis amb set persones: tres espanyols, tres italians i un francès. Per tant, a casa hem de xerrar sempre italià!

Imagino que, en aquest cas, la gastronomia no ha sigut un problema....
No! Aquí el menjar és boníssim: gelats, pizzes, pasta.... L'únic que no saben fer és el pa, ja que no hi posen sal. La veritat és que t'has de controlar molt perquè només sortir al carrer sents olor de pizza, cafè o xocolata i estaries tot el dia menjant.

A quina universitat estudia?
A la Università di Macerata, que és una de les més antigues del món i té molt prestigi a Itàlia, ja que acull estudiants de tot el món. Aquí s'estudia amb llibres i no es fan tants treballs com a Espanya. De la mateixa manera, els exàmens són orals.

Orals?
Sí. Hi ha tres o quatre convocatòries i t'has d'apuntar uns dies abans a través d'internet. Fas l'examen davant del professor i de la resta de companys. La veritat és que l'espera es fa molt llarga! En un principi em posava molt nerviosa perquè no domino l'idioma a la perfecció i havia de parlar davant de tothom.

Té classes cada dia?
No, només de dilluns a dimecres. Els dimarts i els dimecres em quedo a dinar a la universitat perquè tinc classes al matí i al capvespre. El temps lliure l'aprofito per anar a passejar, a fer un cafè amb les amigues i sortir de festa. Ara que no fa tant de fred fa més ganes sortir al carrer, però els mesos més durs de l'hivern ens quedàvem a casa la majoria de dies. Amb la calefacció s'hi estava molt bé! També he aprofitat per visitar altres ciutats del país.

On ha anat?
A Roma, Florència, Pisa, Verona, Bolonya, Perusa, San Marino i Rimini. També vaig ser al carnaval de Venècia. La ciutat que més m'ha agradat és Florència, Roma és massa turística. A més, he aprofitat per viatjar una mica per Europa.

Que em pot explicar de Macerata?
És una ciutat emmurallada, petita i amb encant. Durant la setmana hi ha molts estudiants, però el cap de setmana només quedem els estrangers. Macerata és molt tranquil·la i tot queda a prop, a excepció de la facultat, que està ubicada als afores. A més, en ser una ciutat universitària no és cara, a diferència d'altres ciutats importants d'Itàlia.

Ha visitat Menorca des que va marxar?
Hi vaig anar durant tres setmanes per passar les festes de Nadal. A més, la meva família em va venir a visitar el passat més de febrer. A Itàlia no fan vacances per Setmana Santa, només tenen el festa el dia de Pasqua i el dilluns. M'hauria encantat poder venir a Menorca, anar a passar el dia a la platja amb les meves amigues i menjar una formatjada de la meva àvia. La veritat és que trobo molt a faltar el sol i el bon temps!

Tornarà a l'Illa aquest estiu?
Sí. Arribaré a Ciutadella el dia 22 de juny, a temps per les festes de Sant Joan. No m'imagino unes festes lluny de Ciutadella! Tot i així, em fa molta pena que s'acabi aquesta experiència, no vull ni pensar en la darrera setmana aquí, quan ens haguem d'acomiadar de tothom.

Però després haurà de continuar estudiant...
Sí. Hauré de marxar a Palma per acabar la carrera i, després, la meva intenció es fer un màster o continuar estudiant. En un futur m'agradaria instal·lar-me a Menorca, però crec que encara no és el moment.