La consellera Maruja Baíllo i Immaculada Rigo, restauradora de la figura - Javier

TW
0

Té 18 centímetres d'alçada, és de bronze, amb una pàtina de color verd clar. Va nu però porta botes i un casc molt semblant al casquet solt trobat a Torre d'en Galmés. Es troba en posició de subjectar un escut i una llança, tot i tenir els braços trencats. Aquest és el guerrer de Son Gall que ocupa des d'ara un espai al Museu de Menorca.

Aquesta figura, donada el mes de febrer per la família Seguí Vidal al Consell, va ser dipositada al Museu de Menorca i ara, un cop restaurada, ha passat a formar part de la col·lecció permanent del Museu com el primer guerrer que es pot veure en una sala pública.

L'arqueòloga i tècnic del departament de Patrimoni del Consell, Joana Gual, assenyala que a Menorca existeixen set figures de guerrers, sis de les quals estan dipositades en col·leccions particulars. A més, és la segona que es troba a Son Gall, procedent del poblat talaiòtic que hi ha a la zona.

El guerrer es va trobar fora del seu context arqueològic. I és que la propietat va donar amb la troballa durant una obra en una paret seca.

Gual assegura que troballes de figures humanes no són freqüents, sinó més bé estranyes. Així i tot, a la darrera fase de la prehistòria (l'època postalaiòtica) hi ha tota una sèrie de troballes als recintes de taules, en els edificis destinats a la celebració de rituals festius on es dipositaven figures de bronze.

Les de guerrers són pròpies del final de la prehistòria de les Balears, i estan datats entre els segles IV i III abans de Crist. Tot i així, el director del Museu de Menorca, Lluís Plantalamor, assegurava ahir que aquesta figura en concret té característiques més arcaïtzants que podrien fer datar la peça entre el segle V i IV abans de Crist.

A més a més, la seva importància és notable tenint en compte que són els objectes sumptuaris més rics de la cultura. I és que no n'hi havia d'elaborats amb metalls preciosos com plata o or.

Respecte a la seva fabricació, Gual ressalta que són únics i que només n'hi ha de semblants a Mallorca. D'aquí que deu ser un producte procedent d'una demanda ben balear. Tècnicament, la seva realització és molt complex però no s'han trobat indicis que demostrin que s'elaboressin a l'Illa. La tècnic indica a més que aquests guerrers són representacions de mites i herois de tradicions culturals. "Tot i no saber la religió dels postalaiòtics, ho relacionem amb mites i tradicions mediterranis i els guerrers són representacions que van ser significatius de la població", apunta Gual.

La peça ha estat restaurada per Immaculada Rigo. Assegura que la primera actuació fou una neteja superficial per eliminar els sediments. Es va poder comprovar que la pàtina de bronze es trobava en molt bon estat. A partir d'aquí, es va estabilitzar per a l'aplicació de tractaments químics. Rigo destaca la importància de la conservació preventiva un cop exposada la figura per tal de mantenir les constants de temperatura i humitat relativa.

La consellera d'Educació i Cultura, Maruja Baíllo, va posar en valor aquesta troballa com un element afegit a la candidatura de la Menorca Talaiòtica per la UNESCO. Per a Baíllo, el guerrer de Son Gall és "una joia de la prehistòria" que ara el públic pot observar i esglaiar-se amb la seva bellesa i perfecta conservació. Diuen que allò bo, sempre arriba en flascó petit. El guerrer de Son Gall no n'és una excepció.