És prou conegut l'enginy constructor i restaurador d'embarcacions mediterrànies del taller de Miquel Huguet, però aquesta vegada el mestre d'aixa i el seu equip ens sorprenen amb la restauració d'una embarcació tradicional del nord peninsular, un disseny que contrasta amb els bots i llaüts menorquins. Es tracta de l'embarcació basca Iru Anay, dedicada a la pesca del lluç i construïda a la dècada dels quaranta a les drassanes Astondoa, amb fulla de registre del port de Bermeo i matrícula de Bilbao.
El primer entrebanc era de no disposar dels plànols de construcció; la pròpia embarcació els ha servit de motlle tan com la desfeien. És un prototip sensiblement més estret que els clàssics de la Mediterrània, pràcticament idèntic de proa a popa, fa 7,30 metres d'eslora per 1,70 de mànega, mides que suposen una relació d'eslora a mànega de 5 a 1, mentre que en un llaüt menorquí la relació és de 3 a 1. És un model que "camina" molt i amb l'onada llarga del Cantàbric deu esser ben valent, però dins una "olla de cargols" com les que es pot trobar a les nostres coordenades tindria problemes d'estabilitat.
Els actuals vaixells pesquers del País Basc són més grans, però segueixen el mateix patró tradicional, encara que s'han passat a la fibra i deixat l'ofici de mestre d'aixa molt arraconat; aquest és un dels motius per fer la restauració a Menorca, un altre és que la propietària de la "merlucera" i filla del pescador que en fou titular, passa llargues temporades a Fornells.
La fusta original era de roure, la que tenien més a l'abast. En la reconstrucció, Huguet ha fet servir llenya de Menorca, pi, alzina, ullastre i olivera, per a les peces massisses, com el peu de roda, pont de l'hèlice i contraroda. En les parts més visibles ha utilitzat fustes tropicals molt fines, amb el bolondo per a la quilla, rodes i paramola de popa i el cedre per als pols i el folre exterior.
La medissada ha merescut un tractament singular. Les "costelles" de proa i de popa són de pi de Menorca, en canvi per a la resta ha fet servir làmines de roure de 8 mil·límetres encolades en fred per les dues cares i dominades amb els serjants. Al cap de 48 hores han pres la forma de la plantilla i només resta ajustar i donar biaixos. Cada costella pot dur un mínim de 10 làmines i tenir un gruix de fins a 11 cm. Avui en dia les coles són més fortes que la pròpia fibra de la llenya i amb aquest sistema aconsegueix una medissada més sòlida que amb les peces massisses, i sense grops, mals brins, ni retalls. La mateixa tècnica l'ha aplicat a les regales, voltades i retorçudes, que haurien precisat peces de més de 200 quilos en brut, i amb molts retalls.
Les juntes no s'ha calafatat amb cànem com acostumen el nostres mestres d'aixa, sinó amb cotó, com a l'original. D'altra banda, els afegits de les fulles del folre estan solapats entre si i s'han substituït les indesitjables puntes de ferro pels empernats escrusos d'aram, més soferts a l'oxidació. També s'ha afegit la peça de clau que envolta la coberta. El resultat de tot plegat és una estructura molt més resistent.
Els bronzes, com la politja de proa, escàloms, timó, arjau, tinter i bites, són els originals, encara que ben brunyits. Les peces noves les han duites d'Alemanya o les ha foses el taller Vanrell de Maó. El cordó de la regala és d'acer inoxidable. Surt dotada de cambres insubmergibles, banyera, dos rems i motor nou.
Les "merluceras" tradicionals eren pintades de negre, color que només s'ha mantingut a la tapa regala. Per a la resta és tractada amb un envernissat que ressalta les refinades fustes tropicals, mentre que al llarg de les cintes conserva l'ornament fressat amb la gúbia, ara remarcat amb pa d'or. Una delicada feina d'artesania iniciada fa més de dos anys, que n'ha duit un de sencer de dedicació, per recuperar la vella barca de pesca i reconvertir-la en una d'esbarjo. El seu destí encara està per decidir, però, com es pot comprovar, és una autèntica peça de museu en la que han confluït la construcció naval del Cantàbric i l'artesania dels mestres d'aixa menorquins.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.