"Tenim la gran sort que encara hi queden empreses de calçat"

La seva és una professió que li ve d'arrel familiar, com s'inicià?
És un ofici que l'he vist tota la vida a ca nostra. S'avi matern, Bep Quintana, tenia fama de ser un sabater molt bo. Feia feina a Ciutadella i anava i venia a Barcelona, on feia de mestre de sabaters. Mon pare, Rafel Vilafranca, era modelista i patronista i va fer feina a vàries botigues. Començà a can Toni Seguí, on ara és Ca Sa Millonària. Tenia un curriculum molt extens, fins i tot la família vam anar a viure a Mallorca, on treballà a can Clar, una fàbrica que feia feina pels americans. També va fer de mestre a l'Escola Sindical de Calós. La majoria de patronistes de la meva edat van ser ensenyats per ell. Jo ja veia as papà com feia patrons i m'agradava dissenyar i pintar. Mon pare me va ensenyar i he seguit la tradició familiar.

Ara, com el seu avi i son pare, vostè també fa de mestre al Curs d'iniciació al Patronatge que organitza l'Associació de Fabricants de Calçat de Menorca, adscrita a PIME. És la primera vegada que dóna classes?
He impartit un parell de cursos, fa uns anys enrere, també organitzats per l'Associació de Fabricants de Calçat de Menorca i PIME. Ara em veig fent de mestre de nou. El curs començà el febrer i durarà fins el juny.

Quina demanda s'ha detectat en el sector per organitzar aquest curs?
Les empreses veuen que els seus modelistes-patronistes tenen una edat i que han de preparar nous professionals per a que hi hagi relleu. La formació és important en un ofici que requereix tècnica, disseny, gust i estar molt al dia.

Són 10 alumnes que fan el curs, són treballadors del calçat? Tenen experiència?
Tots els alumnes estan involucrats en el sector de la sabata, en empreses de calçat o d'auxiliars de calçat. La majoria d'alumnes es volen formar com a patronistes i modelistes; altres fan el curs per tenir valor afegit a la feina que fan, per tenir més coneixements i estar més preparats.

Què els mostra?
El procés per treure un patró, que es fa a mà. Es pinta damunt una forma i els ensenyo a treure les matrius perquè surtin les peces. Aprenen a dissenyar damunt la forma, i modelatge.

En ple segle XXI, encara és un procés manual?
Els coneixements tècnics primer s'apliquen a mà i després pots utilitzar l'ordinador. Les primeres passes per fer el patró les has de tenir clares i saber-les fer manualment. És la base del coneixement, com també saber pintar sobre una forma.

Com veu el sector de la sabata?
A Menorca tenim la gran sort que encara hi queden empreses de calçat, tot i que són poques. És gent que aposta fort, que va a les fires i que ha obert mercat a l'estranger. Açò és el que encara fa aguantar la indústria de la sabata a Menorca. Les que queden són empreses feineres i no dubten en sortir fora de l'Illa. L'exportació es l'única manera de tenir la producció assegurada.

És una indústria amb futur?
Som optimista perquè creim en la feina que fem. Ara som a la fira de Bolonya. Has de borinar. No podem quedar aturats. El futur està en la qualitat i el disseny per ser competitius al món, que de cada vegada és més petit. Hi ha gent jove interessada en el sector i açò ja és positiu.