"Des que vaig arribar a Guildford, cada dia aprenc una nova lliçó"

El passat mes de setembre, Casasnovas va arribar a Guilford, on resideix la família d'acollida amb la qual conviu des de llavors. La ciutadellenca va optar per cercar feina com a au-pair i, a dia d'avui, cuida de dos fillets de set i quatre anys. A més, estudia anglès a una escola privada, on ha conegut altres joves que es troben en una situació semblant a la seva. La menorquina té previst tornar a Menorca abans del proper estiu i la seva intenció és cercar feina com a recepcionista.

Què feia a Menorca abans de marxar a l'estranger?
Una vegada acabada l'ESO vaig cursar el grau mitjà de Gestió Administrativa i després vaig començar una agrupació modular de grau superior en Gestió d'Allotjaments Turístics. Mentrestant també feia feina com a administrativa a una empresa d'energies renovables i d'agent de vendes de llibres. La veritat és que des que tenia 16 anys he compaginat els estudis i la feina. Així, també he treballat com a dependenta a la tenda de la meva mare i d'administrativa a una empresa d'alimentació. Després de tres anys estudiant i set assignatures cursades, ens van donar la notícia que suprimien el nostre curs degut a les retallades en formació. Tots els alumnes ens vam quedar sense poder finalitzar el grau.

Va ser llavors quan es va plantejar la possibilitat de partir?
Sí. La veritat és que el curs m'agradava molt i volia seguir-lo perquè el meu objectiu és treballar a una recepció d'un hotel. Per això, quan el van suspendre, va ser el moment de prendre una decisió i vaig pensar que era l'ocasió perfecta per anar a Anglaterra. Sabia que una bona opció era treballar d'au-pair i a través d'una agència intermediària vaig conèixer la família de Guildford amb la qual estic convivint des de principis de setembre. En un primer lloc, em van proposar una família que vivia a Suïssa, però jo tenia molt clar que volia anar a Anglaterra. Em va costar molt desferrar-me de la família, la meva parella, les amigues i tot el que deixava a Ciutadella, però sentia que o ara o mai. I sé que he fet bé!

Quan va arribar a Guildford?
El 5 de setembre. El dia que vaig arribar va ser un caos. La veritat és que ara ric en pensar-ho, però en aquell moment volia plorar. Sempre he viscut a Ciutadella i mai havia viatjat tota sola. Per tant, no havia agafat mai un tren ni el metro pel meu compte. El dia previst de la meva arribada la família no em podia venir a cercar a l'aeroport per motius de feina així que vaig haver d'anar fins a Guildford sola. Portava una maleta de 26 quilos que no podia ni aixecar. Vaig superar amb èxit el primer tren i el primer metro, però una vegada vaig arribar a l'estació de London Waterloo van començar els problemes. Hi havia moltissíma gent i no trobava el tren que tocava, ni el lloc on comprar el tiquet ni tan sols un punt d'informació. Volia plorar, però no tenia temps! Finalment, vaig arribar una hora tard a l'estació de Guildford.

Què li va semblar la ciutat?
Després d'aquesta aventura, en arribar a Guildford vaig fer un alè! El primer que em va cridar l'atenció va ser que tots els edificis i les cases estaven construïts amb el mateix maó de color marró i tots tenien, més o menys, la mateixa estètica. La veritat és que tot em va semblar perfecte, fins i tot la gran quantitat de trànsit que m'impedia avançar, ja que em sentia alliberada de la tensió que havia patit durant el viatge fins allà.

Com va viure les primeres setmanes allà?
No va ser fàcil, però tot i així va ser millor del que em pensava. Vaig marxar de Menorca molt conscienciada que les primeres setmanes serien molt dures i, per tant, esperava més del que realment va ser. Tot i això, no va ser fàcil guanyar-me la confiança dels fillets i adaptar-me a l'idioma i als costums.

Ho ha aconseguit?
Per una part sí i per l'altre, no. Cada dia em trobo situacions noves i aprenc una nova lliçó. Després de cinc mesos aquí ja estic més còmoda, confiada i em vaig acostumant a com és la vida aquí. Tot i així, hi ha coses que encara em costa assimilar.

Com què?
El que més em sorprèn és que els anglesos poden estar les 24 hores dins casa durant alguns dies seguits, així com el fet que a les 19.30 hores ja dormin. A més, la majoria solen ser una mica deixats en les feines de casa i desordenats. També em sobta l'excés d'amabilitat i ús de les paraules "sorry" (perdó) i "thank you" (gràcies). Recordo que el primer dia que vaig anar amb bus em va sorprendre moltíssim que quan la gent baixava a una parada donava les gràcies al conductor! D'una altra banda, encara avui, abans de creuar el carrer, miro vint vegades perquè mai sé si els cotxes vindran de la dreta o de l'esquerra.

Es troba a gust amb la seva família d'acollida?
Molt bé. La mare és procedent del Camerun, tot i que fa molts anys que es va establir a Anglaterra i els fillets ja van néixer aquí. La primera llengua de la mare és el francès i procura xerrar als seus fills en aquest idioma qualque estona per tal que l'aprenguin des de petits. De fet, els nens l'entenen perfectament, però no s'atreveixen a xerrar-lo. A més, normalment cuinen menjar que no havia vist ni tastat mai. Per sort, a jo m'agrada tot i, de moment, no he tingut problemes en aquest sentit.

Els fillets l'han acceptat bé?
Sí. Em venen molt darrere. Volen passar molt de temps amb jo i la mare està contenta. També he tingut el seu suport si en qualque moment he hagut de renyar els nens.

Quines edats tenen?
En Jess té set anys i n'Oceanne en té quatre. En un primer moment, com és normal, estaven molt tímids, però els va durar tan sols uns dies. Ara no aturem de fer coses junts, fins i tot m'han agafat molta confiança i a vegades penso que em veuen com a una amiga seva i els costa assimilar que la seva mare m'ha delegat part de les seves funcions. És una cosa que encara estic treballant! Durant les festes nadalenques vaig visitar Menorca durant uns dies i els nens passaven molta pena per si no em recordava de tornar després a Guildford. Diuen que volen que estigui amb ells per sempre!

Com es desenvolupa una jornada normal de feina?
Depèn del dia de la setmana, ja que la mare és infermera i treballa de dia o de nit durant 12 hores. Els dies que la mare fa feina durant el dia, m'encarrego de preparar el berenar quan ens aixequem i després ens arreglem per anar a deixar el fillet a l'escola. N'Oceanne i jo tornem a casa caminant i ens dediquem a jugar, cantar, dibuixar, ballar, pintar-nos les ungles, fer manualitats o mirant pel·lícules o un dibuixos animats anomenats "Peppa Pig". A la nena li encanten, els ha vist tantes vegades que fins i tot es sap els diàlegs dels episodis! A més, li estic mostrant a escriure les lletres de l'abecedari i els nombres. Si el temps ho permet, anem al parc o a comprar al supermercat.

També porta a terme feines domèstiques?
Sí, durant les estones que n'Oceanne està entretinguda aprofito per escurar, passar l'aspiradora, escombrar, llevar la pols o cuinar. A vegades, els nens no volen menjar el que la mare ha deixat preparat i em demanen que cuini coses que no havia fet mai. Per sort, m'he n'he sabut desfer! Després de dinar anem a cercar el fillet a l'escola o de l'entrenament de futbol. Pel capvespre, fem els deures mentre la filleta dibuixa. Els preparo la bereneta i juguem fins l'hora de sopar. Mentre ells mengen jo rento els plats i deixo la cuina aclarida. Per acabar la jornada, els ajudo a dutxar-se, posar-se el pijama i anar a dormir. A partir d'aquí, tinc una mica de temps lliure per connectar-me a internet i comunicar-me amb la meva gent.

Què fa en els seus dies lliures?
Generalment tinc lliure els dissabtes i diumenges i aquest dies aprofito per aixecar-me una mica més tard, encara que és difícil perquè els fillets prest comencen a cridar o entren a la meva habitació per veure si estic desperta. Ells no entenen això dels dies lliures! Tots els caps de setmana intento fer alguna cosa relacionada amb conèixer una mica més Guildford com visitar edificis emblemàtics i llocs d'interès i fer una volta pel centre. Els dissabtes i diumenges hi sol haver grups de gent que canten, ballen o fan espectacles al carrer principal o a una plaça molt cèntrica de la ciutat. En aixecar-me, m'organitzo per passar el dia per Guildford si no tinc plans fets amb algú. També aprofito un dels dos dies lliures per fer deures, estudiar, llegir, mirar pel·lícules o qualque programa espanyol, caminar i descansar.

Què és el que més li agrada de Guildford?
Guildford, tot i ser la capital de Surrey, no és una ciutat excessivament gran, però té de tot. Al centre pots trobar diversos centres comercials, parcs enormes, l'estació principal de busos i tren, nombroses botigues, un museu, una galeria d'art i alguns edificis emblemàtics. Als afores es troba la catedral, la universitat, un centre esportiu, els grans supermercats de cadenes angleses d'alimentació, un gimnàs i una piscina pública. La ciutat està molt viva i sempre en moviment. Sempre hi ha gent al carrer i cada vegada que surto descobreixo qualque lloc nou. A més, m'encanta l'amabilitat de la gent i la seva comprensió en veure que ets una persona que ve de fora. D'una altra banda, també m'agrada el fet que tot estigui més o menys a prop i que hi ha un gran nombre de botigues de roba! Per contra, a Guildford hi ha molta vegetació i, per tant, trobes una gran quantitat d'aranyes i insectes estranys. He de reconèixer que sóc una persona que odia en excés els bitxets, però la veritat és que aquí no sé si hi ha més aranyes o habitants. Recordo que, en arribar a Guildford, em va impactar veure teranyines a les portes de les cases, a les finestres i per tot arreu!

Ha visitat altres ciutats britàniques?
La veritat és que durant els primers mesos no em vaig moure gaire més enllà de Guildford. Abans de Nadal vaig anar a Goaldming amb dues companyes de classe per visitar un parc preciós. També vaig visitar Reading i Londres. A més, la meva família d'acollida vivia abans a Portsmouth i em van dir que un dia m'ho mostrarien.

A quin barri viu?
Visc als afores de la ciutat, a una zona anomenada Park Barn. És una àrea molt tranquil·la on tan sols hi ha habitatges, escoles, parcs, esglésies i tres supermercats. M'agrada viure aquí, ja que estic a tan sols 20 minuts amb bus del centre i hi ha moltes zones verdes on puc anar a passejar amb els fillets els capvespres que no plou.

Ha aconseguit millorar el seu nivell d'anglès?
Sí. Estic cursant un curs que es diu "English for Speakers of Other Languages" a una escola privada i la veritat és que estic molt contenta amb els coneixements que estic adquirint. La veritat és que encara em queda molt camí per fer i millorar la meva fluïdesa i comprensió, però estic posant molt de la meva part per superar la por a equivocar-me perquè cometent errors també aprenc. Abans d'arribar a Guildford em vaig proposar aprendre unes tres o cinc paraules diàries i ho estic intentant complir. El meu objectiu és aprendre molt vocabulari. Abans de Nadal vaig fer una presentació oral a classe sobre les platges de Menorca. El resultat va ser molt bo i crec que molts dels meus companys tenen ganes de visitar l'Illa des de llavors.

Ha fet amistat amb els seus companys?
Fins que no vaig començar les classes no coneixia absolutament a ningú a Guildford i la veritat és que a la meva barriada no hi ha molta gent jove. Una vegada vaig començar l'escola ja va ser diferent, però tot hi així hi ha companys que van arribar ja fa temps i tenen les seves amistats ja fetes o es relacionen amb persones de la seva mateixa nacionalitat. Tot i així, estem organitzant quedades per a entaular més relació. Em duc molt bé amb tothom. Hi ha gent de moltes nacionalitats, joves que venen des d'Hongria, Alemanya, Romania, Filipines, França, Eslovàquia, la República Txeca o Cuba. També hi ha molts espanyols!

En acabar la seva estada a Guildford, tornarà a Menorca?
Sí! No ho dubto. En primer lloc, perquè si no torno la meva família, la meva parella i les meves amigues m'escatarien i, en segon lloc, perquè quan estàs enfora t'adones de les coses que deixes enrere i que, per tenir-les a prop, no valores prou. Vull estar a prop de la gent que estim i el meu preciós poble.

Quan té previst aterrar a l'Illa de nou?
Abans de l'estiu. Fins llavors, el meu objectiu és aprendre i aprendre. M'encantaria marxar d'aquí amb un bon nivell d'anglès i treballaré per aconseguir-ho. Les ganes no em falten! Sóc una persona que quan em proposo alguna cosa hi penso dia i nit i lluito i treballo per aconseguir-ho sempre que estigui al meu abast. En aquest cas, jo sóc l'única que puc fer per a poder-m'ho guanyar i estic segura que ho aconseguiré i tornaré a Menorca amb l'objectiu complert!

Quins són els seus plans a mig termini?
Quan arribi a Menorca començaré a perseguir un altre objectiu: trobar feina com a recepcionista. Sóc conscient dels problemes que hi ha per trobar feina, però faré tot el possible per poder posar en pràctica tots aquests coneixements adquirits i poder complir aquesta altra meta que em vaig proposar.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info