Un Carnaval auster però amb molta festa

Vint grups participaren a una desfilada que omplí de color, festa i moltes rialles els carrers més cèntrics de la ciutat. Els ciutadellencs tiraren d'imaginació per a convertir-se per unes hores en altres persones i oblidar complexes i vergonyes. Així, no faltaren a la cita els pallassos, pirates i personatges de conte. Esportistes sense fronteres, formigues negres com el carbó i lacasitos ballarins. Cuiners del millor restaurant del món, personatges de jocs que s'han fet famosos gràcies als telèfons mòbils i la família televisiva més groga del món. Dutxes amb bombolles de sabó, patates desmuntables a la ciutadellenca i mexicans a cavall. Uns Reis Mags ben especials que feren una excepció i es deixaren veure el mes de febrer, guàrdies civils sense estar de guàrdia i artistes de circ. I fins i tot un musical 'made in' Ciutadella, En Pau Es Mussol, que baixà de l'escenari per a passejar pel carrer i mostrar a la gent el que es va perdre si no va veure l'obra més solidària dels darrers temps.

Més enllà de les disfresses, Ciutadella visqué un gran ambient de festa. Moltíssima gent pels carrers, i sobretot, molt predisposada a passar-s'ho bé. Fins i tot l'equip de govern se sumà a la festa. La imatge del batle de Ciutadella vestit de dona segurament serà inesborrable, i també la vestimenta d'astronauta del regidor Llorenç Coll fou molt comentada per la seva complexitat i la seva especial il·luminació.

Precisament fou l'equip de govern, acompanyat de Miquel Fullana i els animadors del capvespre, qui feren entrega dels diplomes a tots els participants en la desfilada. Tots tingueren la seva distinció a categories com els més gustosos, originals, televisius, laboriosos o animats, entre molts altres. Durant l'entrega, els Reis Mags sorprengueren al públic demostrant la seva màgia fent aparèixer tres coloms de dins els seus regals.
La festa acabà amb equip de govern i alguns premiats ballant la cançó més coneguda del moment, amb tanta energia que el ball s'hagué de traslladar a peu de carrer perquè la tarima amenaçava perill. En definitiva, una festa completa, sense pressupost però amb un gran ambient.