"Treballo ajudant joves discapacitats a dur a terme les seves tasques diàries"

Per quin motiu va decidir marxar de Menorca?
La veritat és que des de molt jove sempre havia xerrat amb els amics de la possibilitat d'anar a viure o a passar una bona temporada a l'estranger. Quan tens un desig dins teu, només has de tenir una bona excusa per fer-lo realitat!

Quan va arribar aquesta oportunitat?
A l'estiu de l'any 2000 vaig conèixer a una al·lota anglesa i, durant els dos anys següents, vaig anar a visitar-la amb regularitat. Finalment, vaig decidir marxar a viure de forma permanent a Anglaterra. No tenia res a perdre i sempre podia tornar a Menorca si les coses no anaven bé. A més, tenia moltes ganes de viure noves experiències i conèixer nous llocs i costums.

Feia feina a Menorca abans de partir?
Als 16 anys vaig començar a fer feina de mecànic tornar a l'empresa Jover i Carreras de Maó. Allà vaig estar tres anys. Després vaig treballar durant cinc temporades d'estiu com a recepcionista a S'Algar hotel i a l'apartahotel Jardines de Menorca, a Son Bou. Durant aquells anys vaig perfeccionar el meu anglès. Mai hagués imaginat llavors que anys després tota la meva vida seria en aquest idioma! A l'any 1997 vaig decidir tornar a fer de mecànic. Vaig trobar feina a Matritec, una empresa familiar dedicada a la matriceria i motlles, on vaig estar treballant durant cinc anys. Va ser una època molt bona. Els amics, els bons moments i les rialles mai s'obliden!

A més, era aficionat a l'espeleologia?
Sí. Des de molt petit solia somiar amb explorar barrancs, coves i platges. Als 25 anys vaig conèixer a en Josep Márquez i en Dani Muss, els vocals de la Unió d'Excursionistes de Menorca (UME). Ells hem vam mostrar els barrancs i coves que tant volia conèixer. Així vaig complir els meus somnis de fillet! En aquella època, sortíem gairebé tots els dissabtes a explorar i descobrir Menorca.

Quan va arribar a Macclesfield?
El setembre de 2002. Va ser un dia molt emocionant perquè, d'alguna manera, començava una nova vida. Vaig marxar de Menorca amb una actitud molt positiva i doblers estalviats. A més, comptava amb l'ajuda de la família de la meva al·lota. Per tot això, vaig partir molt confiat.

Va resultar tan fàcil com pensava?
Sí, més o menys. Durant els primer mesos vaig viure amb una senyora que llogava una habitació i la veritat és que em va fer sentir com a casa. La hospitalitat anglesa és increïble! Sempre li estaré molt agraït perquè durant els primers mesos a un país estranger et pots arribar a sentir molt sol si no coneixes a ningú. En el meu cas, vaig trobar molt bona gent! La família de la meva al·lota em va ajudar a trobar feina i a arreglar tots els documents necessaris. S'ha de dir que durant la primera època et tornes una mica dependent perquè tot és nou per tu i no saps res del país i del seu funcionament!

L'anglès va suposar un problema?
Jo sabia xerrar una mica d'anglès, però dominar-ho és una altra cosa. Per tant, sí, em vaig trobar amb problemes. Els anglesos no xerren a poc a poc i, de vegades, no entenia tot el que em deien. Comprenia algunes paraules i em feia una idea de la resta. Amb el temps i la pràctica, vaig acabar per dominar-lo i, fins i tot ara, em diuen que tinc accent anglès quan torno a Menorca!

També es va adaptar als costums britànics?
Sí, tot i que a vegades encara trobo a faltar arribar a casa al migdia, seure a la taula a dinar i després fer una becadeta. A Anglaterra no fan migdiada i, en realitat, només fan un mos a l'hora de dinar i després continuen treballant fins les 17 o les 18 hores. Es quan arriben a casa quan fan un bon sopar. Un dels costums que més hem va sorprendre més va ser la manera que tenen de enfrontar-se a la mort d'un familiar o persona estimada. Quan vaig anar al primer funeral a Anglaterra em vaig quedar de pedra quan, després de la cerimònia, tothom va anar a casa de la família del difunt. Jo esperava plors i silenci, però em vaig trobar una taula plena de ginebra, whisky i conyac. No m'ho podia creure! En certa manera, és com si celebressin la vida, enlloc de plorar la mort. És respectable, jo ho vaig acceptar com una manera diferent de recordar a una persona estimada que a mort.

Què em diu del clima?
Jo m'havia preparat mentalment pel clima anglès. M'imaginava hiverns molt freds i estius molt curts. Recordo que el primera estiu que vaig passar a Macclesfield, a l'any 2003, va fer un mes d'agost de molt de sol i calor. Els anglesos em deien que no em confiés. Vaig entendre el que em deien l'any següent quan al juny i al juliol va ploure gairebé cada dia i a l'agost tampoc va fer calor. Va ser el primer any de la meva vida sense estiu! De la mateixa manera, vaig entendre perquè els anglesos sempre es queixen del temps. Tot i així, amb el temps vaig aprendre a acostumar-me i a apreciar els aspectes positius d'aquest clima. Aquí no pateixo les calorades dels estius menorquins, encara que sempre enyoro les platges de l'Illa...

El caràcter dels anglesos el va sorprendre?
Els anglesos són molt amables i educats. Sempre tenen un "per favor" i un "gràcies" a la boca. També tenen un humor molt sarcàstic, els hi agrada enfotre-se'n de tot i són molt comediants. En aquest sentit, em recorden una mica els menorquins. Em va sobtar el fet que a Anglaterra es beu molt i l'alcoholisme és un problema molt gran, especialment entre la gent jove. Com ja he dit, qualsevol motiu és bo per beure, fins i tot després d'un funeral!

La seva primera feina va ser com a cambrer, no és així?
Sí. Aquí hi ha moltes ofertes de feina, però no vaig trobar res de mecànic, que era el que volia fer. Em vaig cansar de repartir currículums i no vaig aconseguir cap entrevista. Finalment, vaig pensar que el millor seria fer qualsevol cosa per guanyar doblers. Em vaig adonar que quan arribes a un país estranger has d'agafar el primer que trobes per a sobreviure i, després, cercar amb més calma el teu camí professional. Dues setmanes després d'instal·lar-me a Macclesfield vaig començar a fer de cambrer. Amb el que em pagaven podia pagar el lloguer i poc més, però jo sabia que era una feina temporal, només per començar.

Va trobar alguna altra cosa?
Sí. Dos mesos després vaig començar a fer feina com a treballador social per a joves discapacitats. Hem va sorprendre la gran quantitat de feina que hi ha en el sector social i el fet que podies començar sense cap experiència! La veritat és que va ser el millor camí que podia agafar perquè sents una gran satisfacció ajudant altres persones menys afortunades.

Es va plantejar tornar a Menorca quan la seva relació sentimental es va rompre?
Tornar a Menorca hagués estat, d'alguna manera, admetre la derrota. Per tot això, quan a finals de l'any 2007 la meva al·lota i jo vam posar punt i final a la nostra relació, em vaig allotjar a un poble proper anomenat Wilmslow, on vaig llogar un pis. No puc descriure amb paraules la solitud i sensació d'abandonament que vaig sentir. Havia viscut amb companyia durant molts anys i, de sobte, em trobava tot sol i a un país estranger. Si no fos la persona que sóc, gairebé segur que hagués tornat a Menorca, però m'havia fet la idea de viure a Anglaterra, era part de l'aventura... Tenia per davant un futur sense definir, no havia de donar explicacions a ningú i, a poc a poc, la sensació de solitud va anar marxant i va arribar un sentiment de total llibertat que em va omplir. Tenia casa, feina i la voluntat de viure!

A l'any 2010 va anar a viure a Chaple-en-le-Frith...
Sí. A la feina vaig conèixer a na Debbie, la meva parella i a l'estiu de 2010 vam anar a viure junts. Ella vivia a Chaple-en-le-Frith, a només 20 quilòmetres de Macclesfield, i jo vaig anar cap allà. El nom del poble ve de l'anglès antic i traduït vindria a dir alguna cosa així com església al bosc. És una zona molt verda, amb rius i turons. La veritat és que es viu molt bé a Chaple-en-le-Frith, hi ha un supermercat a prop i alguns restaurants xinesos i italians. Les cases són baixes, amb jardins, i hi ha bones carreteres. En només 30 minuts en cotxe arribes a Manchester.

Hi va sovint?
Sí, a vegades anem a passar el dia. És una ciutat cosmopolita, amb molta oferta cultural i moltes botigues. A més, m'agrada perquè trobes gent de cultures diverses: xinesos, pakistanesos, afrocaribenys... Això t'obre els ulls!

Què és el que més li agrada del poble on viu?
Al l'estiu, quan fa sol, la natura s'omple de colors verds, rossos i grocs. Els meus ull no han vist mai tant de color! Per contra, la neu de l'hivern dóna molta claror. No hi ha res com caminar un dia sec i assolellat sobre la neu. L'aire fresc et fa sentir viu! També m'agrada el fet de que Anglaterra és molt gran i, per tant, sempre tens l'oportunitat de veure altres ciutats i recórrer altres paratges. Crec que si ara tornés a Menorca em sentiria una mica aïllat en aquest sentit! D'una altra banda, Chaple-en-le-Frith em recorda una mica a l'Illa perquè pots trobar tanques amb paret seca i moltes vaques semblants a les menorquines.

Continua practicant l'espeleologia?
Sí! Sóc membre del Derbyshire Caving Club, un grup de gent molt actiu que es dedica a explorar i descobrir coves i mines abandonades, tant a Anglaterra com a l'estranger. De moment, fa dos anys que he començat a explorar mines abandonades. Als voltants de Chaple-en-le-Frith hi ha molt a veure. Ara mateix estic descobrint una mina de fluorita que té més de cinc quilòmetres de passadissos. L'espeleologia és una mica perillosa perquè hi ha molts pous amagats, però l'emoció de descobrir és incomparable. De fet, jo crec que els espeleòlegs som una mena d'arqueòlegs industrials, perquè ens trobem amb eines i artefactes amb molta història.

Té altres aficions?
En els darrers anys m'he aficionat també a la fotografia. Poder captar el que estic explorant m'ajuda a compartir-lo amb amics i companys que també practiquen espeleologia. Mirar les fotografies em fa recordar el moment i l'emoció! D'alguna manera, crec que una fotografia és un record del passat que no vols oblidar.

Encara fa feina com a treballador social?
Sí! Treballo a un poble anomenat Chinley, a només cinc minuts en cotxe de Chaple-en-le-Frith. Faig feina per al consell provincial de Derbyshire. Tinc un salari de 1.600 lliures esterlines netes, tot i que les deduccions mensuals per a impostos són molt altes.

Quines tasques duu a terme?
M'encarrego d'ajudar joves discapacitats en les seves tasques diàries. Fem feina de forma individualitzada de tal manera que jo només m'encarrego d'ajudar una persona. Així la feina és més fàcil i no has de frisar. En concret, has d'aixecar-los al matí, preparar el berenar, portar-los a l'escola, fer net, anar de compres i a passejar, ajudar-los a emprar l'ordinador... Mai t'avorreixes!

Viatja a Menorca amb regularitat?
Visito Menorca gairebé cada any. Trobo a faltar el meu pare, els meus germans i la meva neboda, tot i que mantenim el contacte. També enyor els amics i xerrar menorquí! El meu pare em visita cada any i quan torna de nou a l'Illa l'enyoro moltíssim. Tot i així, crec que no podria tornar a viure a Menorca. La meva vida està ara a Anglaterra! Tinc una persona a la qual estimo, feina, amics i aficions. A més, crec que si tornés a l'Illa enyoraria molt tot el que tinc aquí. Tot i així, mai oblido quines són les meves arrels!

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info