"Les bones temperatures de Rio de Janeiro fan que es respiri optimisme"

A dia d'avui, Gornés viu al barri de Botafogo, ubicat a la zona sud de la ciutat i conegut per la seva platja en forma de mitja lluna sobre la badia de Ganabara, amb vistes directes a la muntanya Pa de Sucre. La seva intenció és tornar a Espanya el proper agost, per acabar la carrera a la Universitat La Salle Ramon Llull de Barcelona.

Què el va empènyer a sol·licitar una plaça per dur a terme un programa d'intercanvi internacional?
Vaig pensar que seria una gran oportunitat per viure una experiència personal molt diferent a les que havia viscut fins al moment: conèixer un país totalment diferent, amb una altra cultura, una altra manera de viure, un altre idioma i, també, una altra manera d'entendre l'arquitectura. Al Brasil es basen en una normativa diferent i utilitzen altres materials, sobretot per les condicions meteorològiques a les quals està sotmès el país. A més, crec que tenir una experiència acadèmica a l'estranger també t'obre portes de cara a un futur laboral.

Per què es va decantar per Rio de Janeiro?
Vaig tenir l'opció d'escollir entre diverses ciutats, tant europees com de fora d'Europa. Entre d'altres, podia haver anat a Brussel·l·les o Gant, a Bèlgica; Cottbus o Hamburg, a Alemanya; Ferrara, a Itàlia; Lisboa, a Portugal; Zuric, a Suïssa; Reykjavik, a Islàndia; Bogotà, a Colòmbia; Monterrey, a Mèxic, o Nelson Mandela, a Àfrica. Tot i així, no vaig tenir cap mena de dubte a l'hora de decantar-me per Rio de Janeiro. En primer lloc, volia fer l'intercanvi a una ciutat de fora d'Europa i Brasil és un país emergent i en ple desenvolupament, amb un gran potencial i amb una gran projecció de cara al futur.

Especialment Rio de Janeiro s'ha convertit en l'atracció mediàtica de tot el planeta perquè abraça importants esdeveniments com la Copa Confederacions o la Jornada Mundial de la Joventut que es duran a terme enguany, o la Copa del Món de futbol de 2014 i els propers Jocs Olímpics de 2016. Per tot això, ara mateix hi ha un gran moviment i, encara que a nosaltres ens sembli estrany, hi ha moltes ofertes de feina.

Quan va arribar?
El passat 15 d'agost. La veritat és que la primera impressió que vaig tenir de la ciutat va ser bastant impactant. En realitat ja m'havia imaginat el que em podia trobar, perquè m'havia mirat algunes fotografies, però realment no té res amb el Rio de Janeiro que pots veure amb els teus propis ulls. La gran geografia de mar i muntanyes que configuren la ciutat em va fer pensar en la complicadíssima feina dels urbanistes per organitzar-la. A més, Rio de Janeiro té molt color, amb un paisatge en el qual predominen els verds i els blaus. Verd per la gran quantitat de vegetació i el blau de la mar, reforçat per la jerarquia de l'aigua en aquesta ciutat.

Deu viure en un estiu sense final des que va aterrar al Brasil...
Sí! De fet, un altre dels motius pels quals m'atreia la idea d'instal·lar-me a aquesta ciutat era gaudir durant tot un any de temperatures estiuenques. Abans de venir, vaig penjar els meus abrics i bufandes per no tornar-los a veure fins l'any proper. Poder anar sempre a classe en xancles és molt gratificant! D'una altra banda, aquí les platges són tan grans que estan dividides en seccions. Hi ha, per exemple, seccions on predominen les famílies, altres on es troba gent més autòctona o seccions per estrangers o persones grans. A més, no cal portar beguda ni menjar perquè constantment trobes venedors ambulants oferint refrescos, pastes, cocos o gelats. Tot això també ho pots trobar a les barraques on et lloguen cadires i para-sols. Sense cap mena de dubte, seure a una cadira a la vorera, amb els peus en remull i una aigua de coco a la mà és de les coses més fantàstiques que et poden passar!

Imagino que aquestes favorables condicions meteorològiques influeixen en el caràcter dels carioques...
Clar! Les bones temperatures que hi ha durant tot l'any fan que a Rio de Janeiro es respiri un aire optimista. La gent està alegre i per això es fa molta vida al carrer, cosa que dóna molt valor a una ciutat i la fa molt més activa i atractiva. D'una altra banda, el fet de poder anar a la platja tot l'any, de tenir l'oportunitat de fer esport a l'aire lliure i d'anar lleuger de roba habitualment, dóna lloc a una gran ambició pel culte al cós. La gent fa molt d'esport, es cuida i, qui sap que té bona figura, li agrada lluir-la. És una ciutat que es projecta cap a l'exterior.

Hi ha inseguretat?
Normalment es diu que viure a Rio de Janeiro és una mica perillós, però en realitat no és més perillosa que qualsevol altra ciutat del món occidental. Tot i així, és cert que has d'estar una mica atent perquè hi ha molta més gent i, per tant, per estadística, el nombre de robatoris o d'atracaments és major. Ara bé, a la televisió parlen cada dia d'algun assassinat, segrest o tiroteig a les "favelas". Jo crec que es pot viure ben tranquil·lament, però s'han de tenir en compte algunes recomanacions. Per exemple, quan vas a la platja cal que algú vigili les teves pertinences quan vas a fer una calada. De la mateixa manera, si es visiten les "favelas" o algun altre lloc perillós és recomanable fer-ho acompanyat d'alguna persona autòctona, que sàpiga per on es mou. També s'ha d'intentar no portar la cartera a les butxaques del darrere quan surts al vespre o quan agafes l'autobús en hores punta i és recomanable no sortir amb molts diners per si et roben, però tampoc anar sense res per no mosquejar a qualque possible assaltant.

Ha tingut qualque mala experiència en aquest sentit?
De moment, no. Aquí no es viu amb por, ni molt menys, només cal anar amb precaució. Tot i així, he de reconèixer que els primers dies, jo i un altre company de Barcelona, vèiem franctiradors amagats darrera de totes les finestres! Òbviament no era així, però estàvem una mica espantats i semblàvem dues sardines perdudes enmig d'un oceà. També s'ha d'anar amb compte amb la Policia perquè, desgraciadament, no tenen un servei policial segur i efectiu com el nostre. Hi ha moltíssima corrupció. Jo, de moment, no m'he trobat en cap situació perillosa, però tinc companys que sí han estat atracats.

Què els hi va passar?
A un d'ells li volien robar el mòbil. Com he dit abans, si et trobes en un cas així no t'has d'espantar i has d'actuar amb la major normalitat possible. Això és el que va fer ell. Li va demanar a l'assaltant, amb molta educació, si podia quedar-se amb l'aparell i tornar-li la targeta. Sorprenentment, l'atracador va apagar el mòbil, va treure la targeta i li va tornar. El millor va venir després, quan van mantenir una conversa de més de 20 minuts, òbviament incitada per l'assaltant. Li va acabar preguntat d'on era, què feia a Rio de Janeiro i on estudiava. Un altre company també es va trobar en un cas curiós. Un atracador li va demanar que li donés els diners que portava a sobre. Ell tenia 20 reals i li va ensenyar la cartera per confirmar que deia la veritat. No obstant això, li va dir a l'assaltant que necessitava cinc reals per tornar a casa en metro. Va ser arriscat, però finalment l'atracador, per evitar problemes i fer les coses més fàcils, va acceptar els 15 reals que li oferien i el meu company va tenir doblers pel transport.

A quin barri viu vostè?
Jo visc al barri de Botafogo, on comparteixo pis amb dos companys més de la meva facultat. Botafogo és un barri de classe mitjana de la zona sud de la ciutat, conegut principalment per la platja en forma de mitja lluna que hi ha sobre la badia de Ganabara, amb vistes directes al Pa de Sucre. És una zona amb una gran comunicació, no molt lluny de les platges de Copacabana i Ipanema i, en relació preu- qualitat, personalment molt recomanable. Possiblement, els barris de Copacabana, Ipanema o Leblón siguin molt millors, però ara mateix els preus són molt elevats allà i la vida és molt cara. M'atreviria a dir que és més car que viure a Barcelona o Madrid. Una de les curiositats del barri és que la "favela" de Santa Marta tindrà prest una estàtua de Michael Jackson, ja que allà es va rodar una de les versions del vídeo clip de la cançó "They don't care about us".

Després de cinc mesos a Rio de Janeiro, està completament adaptat?
En realitat, no crec que sigui molt complicat per cap estudiant de 22 anys adaptar-se a una ciutat com aquesta. De fet, la majoria d'estudiants d'intercanvi coincidim a l'hora d'assenyalar que volem tornar al Brasil en un futur. Sí que és cert que he portat a terme un curs intensiu de portuguès per tenir unes petites nocions i una base gramatical per poder portar el curs amb normalitat. L'idioma no és molt complicat i, per tant, la resta l'he aprés vivint el dia a dia i relacionant-me amb persones autòctones. D'una altra banda, una de les coses que més m'ha sorprès de Rio de Janeiro és el seu transport públic.

En quin sentit?
Es pot dir que és una bogeria. Quan puges a un autobús tens la sensació de estar pujant a una muntanya russa. Una altra cosa curiosa que tampoc em va deixar indiferent va ser quan em vaig adonar que existia un vagó de metro només per dones. De fet, vaig descobrir-ho quan un dia vaig entrar al metro i vaig observar que era l'únic home del vagó i que totes les dones em miraven amb mala cara. Jo no entenia res fins que va venir un policia i em va treure. Després m'ho van explicar. Sembla ser que, a les hores puntes, moltes dones se sentien acubades pels homes. Llavors vaig entendre una mica les cares que m'havia trobat al metro. De fet, vaig tenir part de culpa per entrar a l'únic vagó de color rosa!

La gastronomia és també diferent?
A Rio de Janeiro no només tenen menjar típics brasilers, sinó que a més han adoptat molt altres menjars d'altres parts del món, perquè és una ciutat que ha nascut fruit de moltes cultures. A gairebé tots els combinats que puguis demanar, sempre trobaràs arròs i "feijão", una mena de fesols o mongetes que solen ser de color negre. A més, també et demanen si vols "farofa", un tipus de farina típica de la zona. D'altra banda, el plat típic brasiler és la "feijoada", tot i que el "churrasco" també és un dels plats estrella de la ciutat. Ara bé, en quant a les begudes, em van aconsellar no beure aigua que no estigués embotellada però com és habitual en un pis d'estudiants un dia a la setmana, com a mínim, ens quedam sense aigua i no ens queda altre remei que beure aigua de l'aixeta. De moment, encara estem sans i vius (riu). Així mateix, no es pot partir de la ciutat sense provar l'aigua de coco, típica en tot el país i molt fresqueta i saborosa.

A quina universitat estudia?
A la Facutade d'Arquitectura e Urbanismo (FAU) de la Universidade Federal do Rio de Janeiro (UFRJ). El campus es troba a una mena d'illa artificial, molt gran, i allà es troben moltes de les facultats de la UFRJ. La meva és una facultat semi-exterior, amb passadissos a l'aire lliure que donen a patis interiors plens de vegetació. . De fet, només cal mirar per la finestra i contemplar un meravellós paisatge de blaus i verds. Fins i tots pots trobar taules i bancs a aquests petits boscos on els alumnes poden anar a estudiar rodejats de natura. Com el campus és tan gran, per anar d'un edifici a un altre hi ha uns carrets similars als dels camps de golf. Aquest transport gratuït funciona durant tot el dia i et permet desplaçar-te amb més facilitat i rapidesa. A més, la facultat disposa de sales amb billars, futbolins, sofàs i butaques, instruments musicals o cuines perquè els mateixos estudiants es puguin fer el dinar o el sopar.

Quins luxes!
S'ha de tenir en compte que a la UFRJ es porten a terme molts treballs en grup ja que creuen que la feina en equip és el futur. Ara bé, quedar amb els companys a una ciutat tan gran pot resultar a vegades una mica complicat. Per això, la majoria d'estudiants passen gran part del dia a la facultat. En aquest sentit, també s'ha de dir que molts han de fer grans desplaçament per anar a classe i, d'aquesta manera, aprofiten per quedar-se allà a treballar i no perdre més temps. D'aquesta manera es fa molta vida dins la universitat i, per això, la facultat disposa de tants equipaments i espais comuns.

Vostè viu també lluny de la facultat?
La veritat és que la parada de l'autobús no està precisament a prop del meu pis. A més, després encara tenc uns 30 minuts de trajecte. Per aquest motiu, normalment quedo a dinar a la facultat, on ofereixen uns menús pels estudiants que estan molt bé de preu. Tinc classes només pel matí i, durant la sobretaula, decidim amb els companys els plans pel capvespre. Normalment acabem marxant a casa a treballar, tot i que algunes vegades anem a fer una caladeta.

Què fa en el seu temps lliure?
Entre setmana, per descansar una mica de l'estudi, m'agrada anar a fer esport. És la nit de dijous, els divendres i el cap de setmana quan fem plans alternatius. Per tot el que he explicat, ja us podeu imaginar: anem a la platja, a la muntanya, fem excursions per la selva o visitem les "favelas" o edificis emblemàtics.

Quines zones de la ciutat recomanaria visitar?
Rio de Janeiro és una ciutat reconeguda internacionalment per les seves icones culturals i paisatgístiques, com el Pa de Sucre, l'estàtua del Crist Redemptor, les platges d'Ipanema i Copacabana, l'estadi del Maracanã o el Parc Nacional de Tijuca. Tot i així, t'acabes adonat que Rio de Janeiro té molt més que tot això.

Ha aprofitat per viatjar a altres zones del país?
Sabent que tenc tot un any sencer, primer he optat per abraçar tot el que m'oferia la ciutat per, després, fer algunes escapades. Una vegada has travessat l'Atlàntic, s'ha d'aprofitar. De moment, només he visitat São Paulo, però ja tenim dos viatges més organitzats. Volem anar a les cascades d' Iguazú i també fer un viatge pel nord del país costejant Salvador de Bahia, Recife, Natal i Fortaleza, fins acabar a Jericoacoara. També és una visita obligatòria per tot estudiant d'arquitectura la capital del país, Brasília, construïda per l'urbanista Lucio Costa i l'arquitecte Oscar Niemeyer, que precisament va morir el passat mes de desembre als 104 anys i va ser enterrat al cementiri del costat de casa nostra.

Què espera d'aquesta estada a l'estranger?
A part de formar-me personalment i professionalment com a arquitecte, tinc l'opció de contemplar altres possibilitats que desconeixia. La veritat és que també espero que aquesta experiència em motivi a seguir amb forces pel final de la meva carrera i autoconvencer-me que realment és el que m'agrada i no m'he equivocat. Dic això perquè recordo que vaig començar a estudiar amb moltíssimes ganes, però darrerament estava una mica desmoralitzat. El tema diari de la crisis que ens està afectant, sobretot en l'àmbit de la construcció, i la falta d'ofertes de feina, em feia pensar si tot l'esforç que estava fent tindria la seva recompensa en un futur i, com és normal, en alguns moments m'acabava desmotivant. Llavors vaig pensar que partir fora, on tots aquests temes quedaven a part, realment em vindria molt bé.

Quan te pensat tornar a Espanya?
El 15 d'agost d'enguany. No m'agradava la idea d'esmitjar un curs i fer-ne la meitat a Rio de Janeiro i l'altra meitat a Barcelona. A més, el temps passa molt ràpid i sis mesos em semblava poc. Em donava la sensació que quan comencés a gaudir, a conèixer l'ambient, l'idioma i la cultura, seria hora de tornar cap a casa. Si s'hi va, s'hi va bé! (riu). En tornar del Brasil, aniré a Menorca per acabar de gaudir les poques vacances d'estiu que em quedaran. A principis de setembre hauré de tornar a estar amb les piles carregades per afrontar el darrer any de carrera a Barcelona. Després, només em quedarà el projecte final.

Enyora Menorca?
No puc negar que em trobo bé a Rio de Janeiro, més que res perquè sóc conscient que és una experiència que no tornaré a viure mai més, al manco com a universitari. En canvi, Menorca la tindré per sempre. Ara bé, tampoc havia estat tant lluny dels meus amics i de la meva família i, com és obvi, això sempre es troba a faltar. Supòs que hi ha moltes coses que, per lluny que siguis, acabes veient que només trobaràs a la teva illa natal. Tu ho saps, i jo ho sé! (riu). També és veritat que l'Skype i el Whatsapp fan que aquesta distància, metafòricament, s'acabi reduint. No puc deixar de reconèixer que trobo molt a faltar els "tuppers" de s'àvia, perquè a Barcelona m'arribaven i em salvaven les èpoques d'exàmens, però fins aquí ja no m'arriben!

Li agradaria tornar a viure a Menorca?
Sincerament, no em veig a Menorca en un futur, al manco en un futur proper. Sent realistes, així com estan les coses ara mateix, si ets una persona jove i amb ambicions, et quedaries estancat a l'Illa. Potser, diria que la il·lusió de qualsevol ciutadellenc és retirar-se a les seves terres, però jo no vull pensar en això. Queda molt per viure i poden passar moltes coses. De moment, vaig venir a Menorca durant les passades festes de Nadal i no tornaré fins a mitjans d'agost. És complicat anar i venir quan estàs tan lluny.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info