Sia PonsMaó30/01/13 0:00
TW
0

Autofitxa
Xavier Demelo i Monforte. Sí, de petit em deien Caramelo, Pomelo… Ara ho utilitzo com a recurs còmic en els espectacles infantils. Vaig néixer a Barcelona fa 52 anys i vaig créixer a Rubí, en una família de classe mitjana. La mare era perruquera de senyores i jo vaig créixer entre dones. Estic separat, amb dos fills, i solter recalcitrant sense voler-ho, ja que darrerament m'he adonat de que existeix una conspiració femenina contra la meva intenció de trobar una bona companya per retirar-me, gaudir de Menorca i dedicar-me al que més m'agrada: Escriure humor. Vaig impartir el taller "L'art de parlar en públic" a Ciutadella.

"L'art de parlar en públic", presenti la seva proposta.
És una trobada d'uns quants amics i amigues, que encara no saben que ho són, amb unes qualitats i recursos interns i externs molt poderosos en el camp de l'expressió i la comunicació… que tampoc saben que tenen. I aquesta trobada acostuma a ser sorprenent, divertida, motivadora i molt efectiva

Hi ha certament algun truc per esborrar els nervis previs a una intervenció en públic?
No, els nervis és bo que hi siguin, significa que ens importa el que anem a dir i que estimem l'esdeveniment que anem a protagonitzar. Però si que hi ha moltes maneres de fer passar la por escènica. Per exemple, fer unes respiracions profundes per la fosa nasal esquerra, tapant la dreta, abans de pujar a l'escenari. Proveu-ho. Es fantàstic.

Cal ser un poc actor a l'hora d'explicar als altres?
Rotundament no. Si ets una persona histriònica, aquest serà el teu recurs escènic, però si ets una persona tranquil·la i poc gestual, això també serà una qualitat que podràs fer servir per apropar-te als altres. Quan vaig a veure un conferenciant no necessito que m'impressioni amb la seva capacitat de verbalització, tan sols vull entendre el discurs i connectar-me amb la persona, veure que és algú normal, com jo, que té alguna cosa interessant a dir. Tots tenim quelcom interessant a dir. Això és el primer que intento fer entendre als alumnes.

Vostè es presenta com actor, narrador, conferenciant, escriptor, monologuista, professor d'oratòria de la EICB, llavors té avantatge, no és així?
Parlar en públic és part de la meva feina i, si la faig millor que d'altres, és perquè la practico sovint. Però també sóc terapeuta essencial, i aquesta és la part meva que més faig servir als tallers. Tots els humans en sabem, de parlar en públic. Només cal que, quan pugem a una tarima, ens oblidem dels resultats, dels judicis dels altres, de que si agradarem o no agradarem, en una paraula: de tot allò que no podem controlar, que és fora del nostra abast. I, en canvi, cal que concentrem els esforços i la energia en el nostre aquí i ara, en el que estem fent: comunicar des de l'amor a la gent que ha tingut el gest i l'amabilitat de venir a escoltar-nos. I gaudim amb això.

Quan el tornarem a veure per Menorca?
Si no passa res, espero donar dos tallers a Maó, un de "L'art de parlar en públic" i un altre anomenat "Hagamos el humor", un taller experimental a on treballarem la importància d'aplicar l'humor a la comunicació. Serà, respectivament, els dies 9 i 10 de març. Crec que no hi ha millor recurs que l'humor alhora d'aconseguir allò que vols Que escrigui un correu a martaprovenciomartin@hotmail.com i l'informarem.