Hernández. Aprofita el seu temps lliure per anar a qualque parc o als llacs dels voltants de Munic
Els seus orígens alemanys i la manca d'oportunitats de feina a Espanya van empènyer Julia Hernández Rollmann (Munic, 1988) a fer les maletes i, juntament amb la seva parella, instal·lar-se a Munic, la mateixa ciutat que la va veure néixer.
La menorquina, llicenciada en Dret, va dur a terme diverses feines esporàdiques fins que va aconseguir un contracte de pràctiques a una agència de màrqueting. No obstant això, aquesta propera setmana, Hernández començarà a treballar per a un advocat especialitzat en Dret Mercantil i Internacional.
La parella viu al barri de Schwabing, a prop del centre de la ciutat i de les universitats, fet que fa que sigui una zona molt freqüentada per joves.
Va néixer a Alemanya. Quan va arribar a l'Illa?
Tant el meu germà com jo vam néixer a Munic. La meva mare és natural d'allà i volia que nosaltres nasquéssim també a Alemanya. A més, així podia passar les darreres setmanes d'espera amb la seva família. Tot i així, en cap moment els meus pares van tenir la intenció d'establir-se a Munic així que vaig arribar a Menorca just després de néixer.
Com va sorgir l'oportunitat de tornar a Munic?
En acabar els estudis de Dret tenia intenció de fer un master, però la situació estava molt complicada i suposava una gran inversió de doblers. Va ser la meva parella, en Jaume, qui em va proposar la idea de marxar una temporada a l'estranger.
No va tenir dubtes?
M'ho va plantejar a l'estiu i, per tant, no em vaig atabalar gaire. Ho vaig xerrar amb la meva família i tothom em va dir que era una idea fantàstica. Van trobar que era una molt bona oportunitat i que era el moment adequat. De totes maneres, si tornava a Barcelona no tenia res muntat. També allà havia de començar de nou després de la carrera i, per tant, vaig pensar que podria estar molt bé fer-ho a un país amb més oportunitats.
I es van decantar per Alemanya...
Sí. Bàsicament per dues raons. La primera, perquè Alemanya presenta ara mateix un panorama de feina més favorable. Tant jo com la meva parella estàvem disposats a treballar de qualsevol cosa, encara que la feina no tingués relació amb la nostra carrera. La nostra intenció era aprendre i millorar l'idioma, cercar feina i poder mantenir-nos sense haver de demanar doblers a casa. D'una altra banda, jo sempre havia visitat a la meva família materna, però mai havia estat més de tres setmanes seguides amb ells. Vaig pensar que establir-me a Alemanya seria una manera d'estar més a prop d'ells.
Per tant, coneixia la ciutat amb anterioritat?
Sí. Des de petita hem anat dos cops a l'any a Munic, a l'estiu i cada dos anys per Nadal. Tot i així, els darrers anys jo no anava tants dies perquè treballava a l'estiu i tenia ganes de estar amb els meus amics.
La seva mare li va ensenyar a parlar alemany?
L'alemany m'ha perseguit sempre. Quan era petita la meva mare va provar parlar amb jo en alemany, però em vaig negar. Era molt tímida i casi no xerrava. Jo només volia parlar en castellà amb ella. Ara me sap greu perquè podria xerrar perfectament l'idioma. També vaig estudiar alemany a l'escola i l'institut. A més, vulguis o no, anar a visitar a la teva família dos cops cada any ajuda molt a agafar la llengua i a tenir una comprensió molt millor.
Es va integrar bé?
Sí. Tenint en compte que ja coneixia la ciutat, l'arribada va ser molt més fàcil que si hagués marxat a un lloc desconegut. A més, l'adaptació tampoc es fa complicada gràcies a la gent. Els muniquesos són molt acollidors, tot i la fama que tenen els alemanys de ser persones molt tancades. També ha ajudat el fet de viure a un barri molt viu i amb molt d'ambient. Hem trobo sempre a la mateixa gent i això em recorda a Maó. Quan quedem per sopar o prendre un cafè amb algú ho fem només vint minuts abans, com a Menorca!
A quina zona viuen?
Vivim a un piset petit però acollidor al barri de Schwabing. És una zona molt bonica que es troba a prop del centre i està ben comunicada. A més, des de casa podem anar a peu fins el parc més gran de Munic, anomenat Englishen Garten. També estem a prop de les universitats i, per tant, és un barri ple de joves, botigues, cafès i bars. Es mantenen les cases i els estudis antics amb pocs pisos d'alçada i amb patis interiors amb jardí on tothom deixa les seves bicicletes. Això és el que més m'agrada, estem a una ciutat gran i moderna, però a la vegada sembla un veïnat. M'encanta arribar a casa, deixar les sabates al portal i saber que l'endemà les trobaré al mateix lloc.
Va trobar feina ràpidament?
La veritat és que els primers tres mesos a Munic vaig estar molt enfeinada cercant pis. Vaig estar durant un mes visitat pisos pràcticament a diari! Quan vam trobar un que ens agradava vam haver-lo de moblar perquè, com la majoria de pisos de lloguer de Munic, no tenia mobles. A més, vaig fer un curs de llenguatge jurídic alemany a la Universitat de Munic i un altre de gramàtica alemanya d'un mes i mig. Per tant, no vaig començar a fer feina fins al gener de 2012.
On treballava?
Vaig començar com a assistenta del cap de vendes de la firma de camises Van Laack. Allà vaig estar dos mesos fent unes pràctiques al "showroom" on es presentaven les noves col·leccions de la marca i on venien a comprar tots els majoristes per a una futura venda al públic. Posteriorment, vaig treballar per a una agència de distribució de pel·lícules a l'Europa de l'Est. Em vaig encarregar de crear una plataforma on-line que incloïa gran part del material dels films, com els diàlegs, les fotografies, les traduccions o les bandes sonores. A més, també m'encarregava de la pàgina web. Tot i així, vaig deixar la feina quan em van oferir unes pràctiques a una agència de màrqueting anomenada United Ambient Media. Estan especialitzats en campanyes de màrqueting a les universitats i escoles superiors d'Alemanya. Vaig començar al juliol i tinc un contracte de sis mesos.
Quines funcions porta a terme?
La meva feina consisteix en l'organització i creació d'una aliança internacional d'agències que es dediquen al mateix que nosaltres. Això ens dóna la possibilitat d'oferir als nostres clients campanyes a altres països i també facilita l'intercanvi de coneixements. Vaig començar fent una recerca d'agències, després vaig contactar amb cada una d'elles per presentar-lis el projecte. El passat mes de setembre vam dur a terme la primera trobada, que va ser molt profitosa. Ens tornarem a reunir al febrer però desgraciadament jo no podré assistir perquè ja no treballaré a l'agència. De fet, demà és el meu darrer dia!
Ha trobat una altra cosa?
Sí, ara començaré a treballar amb un advocat. Vaig contactar amb ell després de cercar per internet diversos despatxos de Dret internacional. Ens vam trobar per primera vegada al mes de juny i hem va dir que necessitaria un advocat espanyol perquè tenia pensat treballar de forma més propera i continuada amb Espanya. A poc a poc, hem anat concretant el que farem i a partir de la propera setmana començarem a treballar intensivament.
A quina branca del dret es dedica?
Majoritàriament al dret Mercantil i Dret Internacional privat. Habitualment treballa amb clients italians i per això estic estudiant l'idioma a una escola pública anomenada Volkhochschule. La veritat és que aprendre italià és molt més fàcil per a nosaltres perquè pots deduir moltes coses. Tot i així, si el vols aprendre bé, també has d'estudiar.
Sap quines seran les tasques que desenvoluparà en aquesta nova feina?
La meva funció al despatx serà la d'atendre i ajudar els futurs clients italians que tinguin la necessitat d'assessorament en relació amb el Dret espanyol. Això pot anar des de la redacció d'un contracte, la reclamació d'un deute espanyol o problemes amb contractes de distribució o transport, entre molts altres. En aquest sentit, en un primer moment hauré d'anar una vegada al mes a Itàlia, tot i que la intenció és treballar més endavant des de Munic. De la mateixa manera, per segons quin tipus de feina hauré de viatjar a Espanya.
La seva parella també té feina?
En Jaume, que és mallorquí, es va trobar amb l'inconvenient de la llengua. No sabia xerrar alemany i, per tant, el primer que va fer va ser estudiar l'idioma. Va fer un curs intensiu entre novembre de 2011 i març de l'any passat. Al mateix temps, va enviar currículums i va fer un parell d'entrevistes, tenint en compte que els processos de selecció a segons quines empreses són molt llargs. Ell és dissenyador industrial i va començar provant sort al sector de l'automobilisme, tot i que el que més li agrada és el disseny de producte. Finalment, va trobar feina a un estudi de disseny el passat mes de maig. En aquest sentit, cal destacar que just en Jaume va poder defensar-se en alemany, va trobar feina. Els alemanys agraeixen que un estranger s'esforci per comunicar-se en la seva llegua.
Sembla que a Alemanya no hi ha tantes dificultats per trobar feina com a Espanya?
La veritat és que la crisi econòmica no es nota en absolut a Munic, tot i que cal dir que hi ha gent que diu que no és així a tot el país. El que sí em va cridar l'atenció és la gran quantitat de contractes de 20 hores setmanals o de pràctiques que s'ofereixen. No sé si abans era així o si aquesta proliferació es deguda a la gran quantitat d'estrangers que estan arribant al país. Em fa por que això arribi a una situació similar a la d'Espanya, on persones qualificades i amb estudis no poden mantenir-se de forma independent per culpa d'aquest tipus de contractes, que ofereixen un sou i unes condicions poc esperançadores.
Durant quant de temps tenen previst quedar-se a Munic?
De moment no tenim una data fixa de tornada. Tenim clar que volem tornar a Espanya, però només estem a Munic des de fa poc més d'un any i, la veritat és que, quan vas a treballar a un altre país necessites un temps per estar completament adaptat. Primer has d'habituar-te, cercar feina i allotjament i organitzar de nou la teva vida. Realment, ara començo a tenir la sensació de tenir una vida més o menys estructurada a Munic i, per tant, es pot dir que, en certa manera, acaba de començar el fet de viure seriosament aquí.
Què és el que més li agrada de la ciutat?
M'encanta aquesta mescla que té Munic entre ciutat moderna i poble. És una ciutat amb aparença tradicional però que, al mateix temps, està a l'avantguarda tecnològica, especialment en relació a l'industria automobilística, que és el seu punt fort. En aquest punt, és curiós veure com, per exemple, durant l'Oktoberfest, tothom va a treballar als edificis més moderns amb la seva vestimenta tradicional. Un altre de les coses que més m'agraden d'aquesta ciutat és la seva cultura de la bicicleta com a mitjà de transport. Faci sol o nevi, tothom va en bicicleta. Així, no és estrany veure una mare que duu els seus fills a l'escola dintre d'un carret enganxat a la seva bicicleta. Per contra, el que menys m'agrada es, sense cap dubte, el clima.
Massa fred?
Sí! A més, a l'hivern es fa fosc a les 16 hores i, tot i que surto de treballar a les 18 hores, sembla que és molt més tard. De la mateixa manera, enguany he passat tot l'estiu a Munic i no ha aturat de ploure. Si un dia volia nedar, havia d'anar als llacs, on l'aigua esta congelada!
Ha adoptat els costums alemanys?
Sí, més o menys. Mengem a la feina cap a les 12 o les 12.30 hores i a casa sopem com a màxim a les 20.30 hores.
Ha fet amistats?
S'ha de tenir en compte que anar a un altre país a treballar no és el mateix que marxar a l'estranger durant la carrera gràcies al programa Erasmus, que et permet conèixer a molta gent nova cada dia. Durant els primers mesos, vam conèixer a algun company de l'escola d'idiomes i, a través d'un blog, vam contactar amb altres espanyols que viuen a Munic i que es trobaven en la mateixa situació que nosaltres. A poc a poc, hem anat fent pinya i ara tenim el nostre grupet d'amics espanyols! A la feina també he conegut a alemanys que fan pràctiques com jo, però em sap greu perquè, quan comences a establir una amistat, finalitzen el seu contracte i tornen a la seva ciutat d'origen, ja que la majoria de practicants no són originals de Munic.
Que fa durant el seu temps lliure?
Depèn moltíssim del temps. Si fa bo, tothom surt al carrer. A nosaltres ens agrada molt anar als parc a passar el dia o bé anar als famosos "biergarten", on t'endus el teu menjar i després només compres la beguda. També aprofitam per fer alguna excursió pels voltants de Munic, on hi ha molts llacs, o per anar a córrer. Ens agrada a més voltar per la ciutat, veure el futbol i prendre cafè al sol.
Què fan a l'hivern?
Fem altres tipus d'activitats com visitar els mercats de Nadal, que estan sempre plens de gent i n'hi ha per tota la ciutat. És curiós perquè, com fa tant fred, la gent pren un vi calent anomenat "glühwein". També fem menjars i sopars a casa amb els amics per no gastar doblers. Enguany tenim moltes ganes de llogar una casa amb els amics i poder anar a esquiar un cap de setmana. Afortunadament, pots trobar moltes pistes d'esquí a la vora de Munic. Una assignatura pendent és anar a patinar sobre gel!
Visiten sovint a la família?
Sí. Anem a veure els meus avis com a mínim un cop per setmana. Ells viuen també a Munic, a prop del parc de les Olimpíades de 1972. A vegades anem a prendre cafè i pastissos a casa seva i, en ocasions, ens conviden a sopar, sempre a les 18 hores! La meva àvia prepara un menjar boníssim! Els meus oncles viuen a uns 20 minuts de Munic i per això no els veiem tan sovint.
Com són els muniquesos?
Com ja he dit, són molt agradables. Tinc un parell d'anècdotes que mostren, per una part, la seva simpatia i generositat i, per l'altre, el seu caràcter més tancat i recte. El dia del meu aniversari el meu cap em va venir a felicitar. Ell només em va donar la mà, però a mi em va sortir de dins donar-li dos petons i una abraçada. Va ser molt graciós perquè es va quedar amb cara de sorpresa i amb els ulls com a plats. Als alemanys no els hi agraden les emocions fortes! Un altre dia em vaig oblidar les claus dintre de casa, feia fred i acabava de venir de fer esport i, per tant, no duia jaqueta. Un home es va atracar quan em va veure tocar tots els timbres de l'edifici i em va oferir portar-me una jaqueta, ja que vivia al costat. També em va dir que podia anar al restaurant d'un amic seu, a la vora, mentre esperava que la meva parella arribés.
Després de poc més d'un any a Munic, quina valoració en fa d'aquesta experiència?
Es pot dir que ja estic veient els primers avantatges i fruits. En primer lloc, el fet d'estar a l'estranger i poder treballar ja és una experiència molt enriquidora. T'espaviles molt. El segon pas es poder treballar en el meu àmbit. També estic contenta d'haver perfeccionat el meu alemany. Espero que, en tornar a Espanya, aquesta estada a l'estranger m'obri més portes a l'hora de treballar com advocada.
Li agradaria establir-se a Menorca?
De moment no tinc pensat tornar definitivament a l'Illa, però mai es sap el que pot passar. El que sí tinc molt clar és que vull intentar passar el major temps possible allà. La veritat és que trobo molt a faltar Menorca. La seva bellesa, les distàncies curtes i, sobretot, els estius a l'Illa. Els menjars familiars, les excursions a les platges, anar a nedar a Ses Olles de Binissafúller o les festes de la Mare de Déu de Gràcia.
Visita l'Illa amb regularitat?
M'agradaria anar molt més del que hi vaig. En un any hi he anat només a l'estiu i per Nadal. Els bitllets són caríssims per anar només un cap de setmana i, a més, no hi ha gaires vols directes.
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.