El teatre és al seu poble un mirall, un espai en què emocionar-se, on viure la catarsi d'una de les formes ancestrals de comunicar-se, de conèixer, entendre i compartir, d'inspirar-se i deixar-se endur per créixer més lliures. A Alaior ahir fosquet el teló del teatre del Centre Cultural es va tornar a aixecar, a pesar de les adversitats, a pesar d'haver estat el cinema del poble, d'haver donat cabuda a tants actes socials i culturals que van minvant tant de pressa en els darrers temps.
Alaior ha comptat al llarg de la seva història recent fins a cinc teatres dels quals en resten dos. El Centre Cultural, abans de la reforma del nou espai que ocupa ara, comptava amb una sala de ball a un altre edifici ubicat a la Plaça Constitució, que disposava d'un petit escenari. L'actual teatre de La Salle també té un precedent a l'antiga escola ubicada fa temps Dalt la Plaça Nova. El Cinema Espanya, que tenia una cabuda de quasi 500 localitats, era l'espai on es celebraren els mítics Festivals de la Cançó als anys 60.
Aquests dos teatres que es mantenen a Alaior en l'actualitat passen per les seves hores més baixes. En el de La Salle s'hi representen "Els Pastorets" i altres actuacions que prepara el grup escolar que es dedica al teatre i el del Centre Cultural ,després de donar fi a les projeccions de cinema, amb una programació estable al llarg dels anys, el gener va tancar les seves portes i ara les obre de forma puntual per a espectacles concrets o celebracions socials.
El teatre del Centre Cultural actual té el seu origen en la nova construcció que va idear l'arquitecte Jaume Villalonga que va comptar amb l'aparellador alaiorenc Pedro Pons Florit per a unes obres que van perllongar-se al llarg d'uns cinc anys. Els tràmits per la nova construcció van iniciar-se fa just 35 anys, com informa un antic president de l'entitat, Onofre Pons Quintana, i van haver de demolir-se antigues cases per tal de donar cabuda a un projecte ambiciós que hauria de complaure diverses necessitats d'Alaior. El Centre Cultural compta amb una junta directiva que presideix Margarita Mercadal i amb un nombre important de socis. El Club de Billar, el Club Fotogràfic, la Coral Cànticus, les Mestresses de Casa, són algunes de les iniciatives que es mantenen vives juntament amb la programació de diverses propostes culturals com conferències.
El teatre, emperò, reconeix l'actual presidenta, té difícil solució per la manca de pressupost. Tot i així mantenen les portes, i l'esperança, obertes a les distintes iniciatives que puguin assumir les despeses bàsiques de la posada en funcionament de l'espai.
Es tracta d'un teatre petit, amb 250 localitats, i prou acollidor, decorat amb el vermell habitual de tants teatres, un teatre del qual els actors en destaquen la proximitat amb el públic que al mateix temps rep l'actuació de forma viva i directa.
Anit les rialles del públic, especialment infantil, agraïen l'esforç d'haver portat fins el seu poble una obra, "La princesa i el pèsol" d'una companyia catalana, Festuc Teatre, que va sorprendre el públic amb recursos i enginys a més d'una magnífica actuació.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.