"Alguns diuen que és de valents marxar, jo no tinc clar si és de covards"

Un mes després, la jove menorquina va aterrar a una ciutat que, segons ella mateixa reconeix, no l'atreia massa en un primer moment. La seva intenció era estar-s'hi durant quatre o cinc mesos i avui ja n'hi porta deu. Després de superar el període d'adaptació, Arnau es va adonar que les oportunitats d'aprenentatge eren inesgotables i per això va decidir perllongar la seva estada. Avui, l'alaiorenca treballa per a una empresa dedicada al màrqueting digital.

La seva primera experiència a l'estranger va ser a Milà, com va anar?
Els records i sensacions que tinc de Milà són molt difusos. És una experiència que indubtablement va marcar un abans i un després en la meva vida, i per molt que he intentat tornar a l'abans, és impossible. A Milà vaig descobrir el significat de la por. També vaig descobrir que la llargària del nostre camí la marquen les nostres passes. Saber que el poder d'arribar on vols depèn d'un mateix em va fer respecte, però a la vegada em vaig adonar de quan temps havia perdut esperant que les coses passessin per si soles. Des de llavors el ritme de la meva vida ha estat vertiginós.

Va arribar a la ciutat italiana gràcies a una beca Erasmus, què li va semblar Milà?
Vaig classificar la ciutat com "la ciutat de les aparences". Res és el que sembla. Capitalisme pur. És aclaparador! Aquest ambient també el respirava a la universitat que vaig anar. El primer dia que vaig arribar em vaig trobar que les escales eren mecàniques! Tenia una sensació constant de viure a un centre comercial. M'agraden les ciutats més humanes. Després vaig anar descobrint altres ciutats amb molt d'encant. Indubtablement, el que em va agradar més d'Itàlia van ser les "happy-hours". Cada dia, a partir de les 18 hores, et donen un còctel i bufet lliure per uns cinc euros. L'ambient social que es respirava durant aquelles hores era molt maco.

Després va continuar els seus estudis de Publicitat i Relacions Públiques a Barcelona. Compaginava la universitat amb alguna feina?
Durant la carrera vaig intentar aprofitar totes les oportunitats professionals possibles. Vaig treballar a Garamond, una empresa de màrqueting; a Tinet Digital, una empresa de noves tecnologies; a Ideem, una empresa d'esdeveniments i comunicació, i a l'equip d'investigació de la meva universitat. A més, vaig fer feines independents com gravació i edició de vídeos, elaboració d'imatge corporativa o projectes de web-blogs, entre d'altres. El millor que record és gravar imatges aèries de Tarragona des d'un helicòpter! Això, juntament amb una llarga llista de cursos que anava trobant, m'ha donat un bagatge de molt valor per a totes les feines que he desenvolupat. No sempre he guanyat, de fet molts cops he fracassat, però mai m'he rendit. He hagut de combatre moltes pors. La que em continua vencent és parlar en públic. Tot així, el que és important no és ser el millor, sinó ser un lluitador incansable.

Per què va decidir tornar a Menorca en acabar la carrera?
Vaig marxar de Menorca amb les idees clares de fer un Erasmus i d'aconseguir una mica d'experiència ja que sabia que a l'Illa no podia tenir aquestes oportunitats. Un cop acabats aquests cinc anys fora i havent aconseguit la primera part del pla, era el moment de passar a la segona part: viure a Menorca i treballar per Menorca. Recordo que quan jo era més petita, la gent sempre em deia que el problema de la nostra Illa era que els estudiants no volien tornar a treballar a Menorca. Jo vaig decidir que seria de les que tornaria. Sabia que no era la millor, però almenys tenia l'optimisme i les ganes. Al final he descobert que no és cert. Són molts els que es volen quedar a Menorca i no poden. Un dels problemes de l'Illa és el mateix que el d'Espanya: les ànsies de poder d'algunes persones que paralitzen l'optimització dels recursos productius perquè consideren que van en detriment dels seus interessos. Així de senzill i de clar! O almenys, aquesta és la sensació que tenim molts.

Va trobar feina a l'Illa?
Quan vaig arribar a Menorca vaig tenir un seguit d'oportunitats laborals que em van fer adoptar un bagatge impagable. Estic molt satisfeta del que em va tocar viure, però no va ser suficient. Estava en un moment de confusió i desencant. Veia que si em quedava a l'Illa m'estaria resignant al que la vida em donava i, per tant, estava deixant de lluitar pel què esperava de la vida. Després de passar gairebé un any, vaig veure que les possibilitats eren limitades, potser degut a la crisi, i les portes que volia que s'obrissin no ho van fer del tot. Tot i que volia quedar-me a Menorca, vaig descobrir que la nostàlgia és maca però al final aprens que no és el que interessa. Va ser en aquest moment, intentant definir cap a on anar professionalment, que vaig enviar un currículum a una empresa neerlandesa. En menys d'un mes i després de dues entrevistes, estava fent feina allà.

Sembla que no s'ho va pensar gaire...
La idea de marxar de Menorca era millorar l'anglès durant uns pocs mesos per després tornar de nou. No m'havia planejat mai en la meva vida anar a viure a Amsterdam, ni tan sols m'atreia gens la idea de fer-ho. Enviar un sol currículum ho va canviar tot. L'oportunitat era allà, tenia bona pinta i no la vaig voler deixar perdre. No sabia si estava anant pel camí adequat, però sabia que, a diferencia de totes les vegades anteriors, podia tornar a casa quan volgués. Per primera vegada la meva vessant personal em començava a marcar prioritats i em demanava quedar a Menorca. Per això, una part de mi va estar indecisa a l'hora de partir. D'altra banda, tot i que estic acostumada a començar des de zero (com vaig fer a Tarragona i a Milà) m'esgotava la idea només de pensar-hi.

Tot i així, va decidir marxar a l'estranger...
Sí, i ara puc dir que ha estat una gran oportunitat! Com he dit abans, no m'atreia marxar a Amsterdam perquè el concepte que es té de la ciutat o pel que es coneix, no encaixa en absolut amb el meu estil de vida. A més, era una destinació freda i amb un idioma completament diferent a la meva llengua, el català, o qualsevol altre de les llengües que podia considerar que tenia per mà.

Ha canviat el seu concepte d'Amsterdam des que viu allà?
Efectivament, si no ja hagués tornat. És una ciutat molt verda i amb molts parcs. Això fa que el paisatge sigui encantador. La gent és molt tranquil·la. De fet, si veus gent fent guirigall pel carrer, ja saps que són turistes. La zona cèntrica no és la que m'agrada més, precisament perquè hi ha molts turistes. De fet, molts neerlandesos em diuen que és la part més bruta d'Amsterdam.

Quan va aterrar a Holanda?
Vaig arribar a mitjans de febrer i tot estava congelat. Va ser quan hi va haver l'onada de fred a Europa. Recordo que eren les 17 hores i era fosc a més no poder. Tot eren canals, neu i bicicletes. Sentia com si estés en un conte o a dins una pel·lícula, però per dins sentia una felicitat inexplicable.

Es va habituar fàcilment?
Les primeres setmanes van ser una bogeria. Soc molt vergonyosa i, en conseqüència, em costava molt parlar l'anglès, especialment a la feina. Tot estava escrit en neerlandès pel que no podia entendre res. No hi ha res pitjor que sentir que no et pots comunicar amb la gent.! A més, vivia lluny de l'empresa on treballava i tampoc tenia ni idea de què anava la feina, no m'habituava a la ciutat i tenia molt de fred. A Menorca treballava com a "freelance" abans de marxar i tenia algunes feines per acabar i, per tant, no tenia temps per descobrir la ciutat i fer-la meva. Tot i així, aquí està la gràcia. M'agraden els reptes i superar-los, encara més.

Ha superat el període d'adaptació?
A dia d'avui em considero adaptada a Amsterdam i puc dir que tinc una certa estabilitat. No obstant això, no estic integrada del tot perquè no parlo bé el neerlandès. A poc a poc, també t'acostumes al clima, aprens a combatre el fred. Et vesteixes d'una altra manera i aprens el valor d'una sopa calenta. Recordo que quan vaig arribar veia noies amb bicicleta amb sabates de taló, faldilla i el paraigües obert. Vaig pensar que estaven boges i ara sóc una més d'elles!

A quina empresa treballava?
Vaig començar treballant a Improve Digital, una empresa internacional dedicada al màrqueting digital. Aquest concepte té moltes branques, però en aquest cas i en poques paraules, l'empresa es dedica a la recerca d'optimització de l'inventari no venut dels espais publicitaris online d'editors que, en aquest cas, serien les pàgines web que ofereixen espais publicitaris. D'Improve Digital m'agradava el fet de poder treballar amb empreses grans, incloses algunes espanyoles. Possiblement aquesta oportunitat d'aprendre de manera vertiginosa, a passes grans, de poder beure d'una font inacabable de coneixements, va ser una de les coses que més pes em va fer per voler quedar-me a Amsterdam.

Va allargar la seva estada?
Sí. La meva idea inicial era quedar-m'hi durant quatre o cinc mesos, però després dels primers mesos d'adaptació, em vaig adonar que l'entorn en que estava m'apassionava. M'agradava molt la feina, la forma de fer les coses i de viure. Tot i que continuava apostant per la meva vessant personal cap a Menorca, vaig veure que el meu lloc era a Amsterdam i vaig començar a buscar la manera de quedar-m'hi ja que el meu contracte era de només sis mesos. De totes maneres, cal dir que la meva decisió de seguir aquí no va lligada a la ciutat. Quan em pregunten què m'agrada d'Amsterdam mai sé què respondre. No és la ciutat, és el context. Aquí tenc l'oportunitat d'aprendre molt i això és un estímul que em crea addicció. He passat d'estar en contacte amb empreses de caràcter local, a relacionar-me amb empreses grans. Tot i que mai m'he sentit atreta per aquest tipus d'empreses, poder aprendre d'elles és una gran oportunitat i no la vull deixa anar.

Continua fent feina a la mateixa empresa?
No. Un dels mànagers de l'empresa en la qual treballava em dir que a altra empresa buscaven gent i em va passar un contacte. Vaig aconseguir una entrevista i, finalment, em van contractar. L'empresa es diu Pervorm i també es dedica al màrqueting digital. La diferència és que, mentre que a Improve Digital els principals clients eren editors que oferien espais publicitaris, Pervorm està enfocada als anunciants. L'objectiu és trobar per els anunciants els millors espais publicitaris on-line.

Quines són les seves competències?
Ara mateix em col·laboro en el muntatge tècnic de les campanyes i, a la vegada, em dedico a fer informes analítics, ja sigui de les campanyes dels anunciants o d'altres tipus que considerin oportuns. S'ha de dir que en aquesta empresa les coses resulten més complicades perquè tots xerren neerlandès. Jo soc l'única que no el parlo.

Està aprenent l'idioma?
Sí. Vaig començar estudiant pel meu compte, però m'he adonat que necessito ajuda ja que sóc molt vergonyosa i em costa intentar parlar o escriure perquè de seguida em poso vermella. Si no es practica una llengua, resulta indiferent conèixer la gramàtica. A mitjans de novembre vaig començar a anar a classe amb una tutora personalitzada i ara estudio cada dia a casa meva. A mi em costa molt aprendre idiomes, però espero aconseguir-ho. Tot i que pots sobreviure no xerrant neerlandés, crec que és necessari per la integració. A més, és el mínim que puc fer si estic vivint a Holanda.

Com definiria els holandesos?
Encara avui em resulta difícil entendre la seva manera de ser. Són persones molt educades i amables. També són molt directes. Tenen una personalitat tan diferent que em resulta difícil saber el què realment pensen. De fet, moltes vegades quan parlo amb ells em sento desorientada, no se què esperar d'ells.

A quina zona de la ciutat viu?
No visc al centre, però estic bastant a prop, a només uns quinze minuts amb bicicleta. M'agrada molt el barri perquè és familiar i tranquil. Compareixo pis amb dos nois. La veritat és que els preus dels habitatges a Amsterdam són escandalosos i és realmet difícil trobar un pis a un preu raonable i amb una bona localització.

Enyora Menorca?
Podria dir que trobo a faltar la família i les persones que més estim. A vegades fan falta abraçades sinceres per seguir endavant. Afortunadament, sempre tenc el recolzament incansable de la meva família, sigui on sigui, i això és impagable. És totalment cert que la distància no la fan els quilòmetres, sinó que la fan les persones. De totes maneres, després de tants anys de començar la vida des de zero, de refer i tornar refer, de viure a diferents llocs, et desarreles una mica de la teva terra i acabes sentint que no ets de cap lloc. De fet, quan tornes ja res és com abans. Més que trobar a faltar, sents nostàlgia.

Quant de temps té previst estar a Holanda?
Per mi això no és un període que tingui data de caducitat, és simplement la continuació del meu cicle vital. No puc dir que no m'agradaria tornar a Menorca, però tinc casi 25 anys i sento com si en tingués 30. Cerco estabilitat i aquí, encara que costi, soc feliç, molt feliç.

Es pot dir llavors que es troba a gust a Amsterdam...
La veritat és que ara no tenc la necessitat de canviar. No puc estar de manera perpètua canviant i tornant a canviar. No sé que passarà. Quan em demano com seria la meva vida si mai hagués marxat de l'Illa, tenc clar que en cap moment he fet un pas equivocat. Si em demanes per què segueixo aquí, no tinc una resposta clara. Les ganes de seguir aprenent, creixent. De totes maneres, tenc clar que si he de continuar vivint a Amsterdam, com és la meva intenció, he de trobar un equilibri més perfecte entre la meva vida a Menorca, més personal i íntima, i la meva vida aquí. Ara no resulta possible, però ho veig factible. Si tens una idea clara del què vols, sempre hi haurà un camí que d'alguna manera o altre t'hi porti.

Hi ha molt joves a Espanya que no troben feina degut a la crisi i opten per marxar a l'estranger. Ho recomanaria?
Molts diuen que els joves tenim molta sort de poder marxar, de poder veure món. Tot i així, m'agradaria dir que quan marxem no ho fem per anar de festa, per viure a un carnaval perpetu. No és així. Marxem a viure, i per tant, a treure'ns les castanyes del foc. La major part del temps estem feliços, però en certa manera, no deixem d'estar trencats per dintre.

Què vol dir?
Quan marxes perquè no tens la possibilitat de ser el què vols ser, on tu voldries, comences a créixer més ràpid, a marxes forçades i la teva mentalitat s'obre encara més. Quan tornes ja no ets el mateix, i el que t'envolta tampoc ho és. Alguns t'han dit que has estat molt valent de marxar i jo no tinc clar si és de covards perquè, al cap i a la fi, quan he marxat ha estat perquè he tingut por de no ser capaç d'assolir els meus somnis a Menorca. Por a haver-me de resignar tota una vida a ser allò que no vull ser.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info