Guillem Mir: "A Menorca hi ha unes 700 espècies de bolets"

Mir explicà a aquest diari alguns dels seus coneixements que té de la nostra illa, on ha vingut molt. El micòleg comentà que Menorca té dues zones ben diferenciades "la del nord, amb una geologia de silici, i la del sud com a zona calcària. Això li dóna més riquesa en la varietat de bolets que no a Mallorca, per exemple, ja que allà la geologia no té tant de calcari". Indicà que "algunes varietats surten a un lloc i no a l'altre, o bé poden tenir característiques una mica diferents. Algunes espècies necessiten unes condicions específiques per desenvolupar-se. Fins i tot, per altres motius, alguns bolets apareixen un temps però desprès poden passar molts anys sense que tornin a créixer":

Manca de coneixements
Mir és de l'opinió que "encara hi ha molta gent que desconeix la gran varietat de bolets que existeixen. Per exemple, a Menorca s'han catalogat unes 700 espècies. I també és interessant que la gent sàpiga destriar les comestibles de les no comestibles. D'aquí que la feina que fan entitats com el Cercle Micològic de Menorca sigui molt important, tot i que queda molt encara per conèixer".

El mallorquí apuntà que "tot i les moltes espècies, no totes les comestibles es poden comercialitzar. Existeix un catàleg per a la comercialització. A Menorca, per exemple, només se'n podrien vendre unes quinze".

Aigua a la primavera i tardor
La proliferació de bolets als camps i boscos precisa d'unes condicions meteorològiques concretes per a unes i a per altres espècies. "Depèn del temps poden reproduir-se unes més que les altres".

Les característiques que explicà Mir per a comptar amb una tardor prolífica en bolets "és que també hagi plogut bastant durant els mesos de primavera. No basta que hi hagi aigua durant els mesos de tardor. Per a una bona temporada de bolets fan falta bones pluges aquestes dues estacions". Però també deixà clar que "el vent és el pitjor enemic dels bolets, perquè frena moltíssim la proliferació de tot tipus de fongs".

Controls
Per altra banda, Mir parlà també de les regulacions i controls dels boscos i també dels cercadors. "No és bona molta pressió als boscos i hi ha llocs que cal molt control. Més que limitar els cercadors, caldria limitar les quantitats de recol·lecció per persona. Hi ha comunitats on aquests fets ja estan normativitzats"

Arran de la necessitat que té el camp de regenerar-se amb naturalitat, Mir recomana als qui surten al camp a cercar esclata-sangs, gírgoles, cames seques i altres espècies, "que no toquin ni cullin els bolets que no coneixen, perquè cadascuna de les varietats, siguin o no comestibles, fan la seua funció als boscos. Destruir els bolets desconeguts destrueix la biodiversitat i seu hàbitat"

Aprenentatge
Guillem Mir fa anys que s'ha apassionat per aquest món boletaire i considera que la trobada nacional de micòlegs duita a terme a Ciutadella "ha estat molt positiva i valoro molt la bona feina d'organització feta pel Cercle Micològic de Menorca. Ara fa falta que la gent s'involucri més i pugui obtenir més coneixements". Segons Mir, "tot això va començar fa temps a través d'un grup d'internet i cada any es fa una trobada a un lloc diferent. Aquí a Menorca ha estat molt bé, tot i ser un lloc petit. El problema és la dificultat de transport aeri perquè segur haguera vingut més gent", explicà el micòleg mallorquí.