Jonathan Hart - J.H.

TW
0

Autofitxa
Em dic Jonathan Hart però em coneixen per Jon. Vaig néixer el 20 d'octubre de 1976, per tant, tenc 36 anys. Sóc de Cornualles, un indret molt rural i que s'assembla molt a Menorca. Duc nou anys residint a l'Illa. Estic casat amb na Marta i tenc dues filles, na Júlia de nou anys i na Salma de cinc. Sóc professor d'anglès i director de l'escola que vaig muntar. M'agrada molt anar al gimnàs, la salut, llegir, pintar. A més, sóc una persona molt sociable i m'encanta parlar amb la gent. Per això, aprendre el menorquí era fonamental per a mi. M'havia de poder comunicar i a més, volia entendre a la gent, les bromes i els acudits!


Parla molt bé el menorquí...

El vaig aprendre abans que el castellà, perquè era l'idioma de la família, era bàsic per a mi. No m'ha sigut gaire complicat. Més difícil ha estat adaptar-me a l'estil de vida, als horaris comercials. Vaig haver de viatjar molt a la Península per motius laborals i fou llavors quan vaig conèixer el castellà.

Com se li acudeix muntar una acadèmia d'anglès?

Treballava per la companyia mare de warhammer. Primer vaig ser cap de vendes de botiga i després vaig passar al departament de màrqueting i feia formació arreu de l'Estat. Vaig tenir una botiga a Maó de warhammer. D'aquesta experiència i amb la necessitat que vaig percebre a l'Illa de donar un ensenyament de manera natural i tradicional, va sorgir l'acadèmia. L'objectiu és que l'anglès no s'aprengui de manera forçada sinó que s'enamorin de l'idioma. Usem una altra metodologia. Nosaltres hem après l'idioma amb els nostres pares, no vàrem superar un examen ni ens van posar un llibre davant per començar a parlar. Aquí igual. A més, els fillets petits no saben llegir encara però escolten, comencen a entendre coses i comencen a parlar l'idioma.

Quines són les directrius de l'ensenyament?

Primer de tot, ser grups reduïts per tal de donar una atenció més personalitzada i un tracte més proper. Que els professors siguin nadius. La pronunciació és molt diferent i els fillets copien la teva forma de parlar. Els nens de dos i tres anys no tenen cap problema amb la pronunciació, te la calquen tal com tu ho dius. I en tercer lloc, la diversió, s'ho han de passar molt bé.

Pot interferir en la llengua materna?

No, de cap manera. Com més exposició als idiomes, millor. El cervell comença amb moltes neurones i per tant, de petit, és com una porta oberta a l'aprenentatge. Sí és cert que en un principi mesclen els idiomes, diuen una paraula en menorquí i una en anglès, per exemple, però arriba un moment que separen i tenen clar que amb la mamà han de parlar menorquí i amb el papà en anglès, com és el cas de les meves filles.

Hi ha una planificació darrera dels jocs i les cançons?

És clar, fem jocs però ho basem en una metodologia i planificació a partir d'unitats didàctiques. Ells no se n'han adonar que estan aprenent anglès. A més, els majors tenen una motivació, ja sigui anar de viatge i poder comunicar-se, comprar online, superar un examen. Però els petits són els pares qui els porten i per tant, els hem de motivar perquè vulguin venir.