"La imatge és la història de dos que volen navegar junts"

S'ha fet amb un dels dos premis del concurs de l'Arxiu Imatge i So, quina història corre darrera la seva imatge?
Darrera aquesta imatge hi ha la història d'individus que volen navegar plegats pel Mediterrani. Aquesta imatge és una metàfora. Els peus són un símbol de fortalesa: ens sostenen, ens donen estabilitat i ens ajuden a avançar. El Mediterrani, com a espai simbòlic integrador de cultures de la Terra, necessita la fortalesa de molts peus, dels de tots. Vaig intitular la fotografia "En paral·lel" perquè són dos peus de dues persones diferents que intenten unir-se, avenir-se. En el moment històric, social i polític que vivim cal fomentar aquesta entesa. No hem d'oblidar que som companys i companyes de viatge i tots estem en el mateix vaixell.

S'esperava el premi? En què va consistir?
No m'ho esperava. Vaig veure l'exposició de fotografies i em va semblar que hi havia un alt nivell. N'hi havia moltes i de molt ben pensades. El premi va consistir en un dinar per a dues persones al Restaurant Aroma Sensacions del port de Maó. Va ser tota una experiència de sensacions gourmet i ens van tractar amb molta delicadesa. Per mi, que sóc una apassionada de la gastronomia menorquina, va ser un premi ideal que vaig apreciar molt gustosament.

Es dedica a la fotografia? Quina és la seva relació amb les arts?
No m'hi dedico professionalment. De més jove vaig fer alguns cursos de fotografia. Sempre m'ha agradat i des de ja fa molts anys porto una petita càmera a la bossa perquè en qualsevol instant pot aparèixer una imatge que he de captar. Així he anat fent un petit bagul d'imatges suggerents que em parlen o que em criden alguna cosa. Em dedico a l'educació i a les arts escèniques i utilitzo la fotografia com a un recurs i inspiració pel meu treball.

Creu que Menorca és més una font d'inspiració per als foranis?
Diuen que a les persones sovint ens costa valorar allò que tenim més a prop. Crec que en el cas de Menorca és totalment al contrari. Els menorquins i menorquines són conscients de la sort que tenen. Menorca és una illa excepcional i els propis ho saben, per això la defensen i la protegeixen. I els foranis, quan descobrim Menorca, només aprenem aquesta actitud de respecte i estima per aquesta terra i aquesta mar.