TW
0

Autoficha
Em dic Leonardo però em coneixen per Nardo. Sóc maonès i tenc 47 anys. Estic casat amb na Yolanda i tenc tres fills, n'Óscar, na Mónica i na Sílvia. Treballo de xòfer d'autobús discrecional. La meva gran afició són les bicicletes de muntanya. De fet, sóc un dels impulsors del grup "Es darrer que tanqui".

Comencem per l'afició. ¿Què és "Es darrer que tanqui"?
Som un grup d'aficionats al ciclisme de muntanya que ens reunim cada diumenge per fer rutes, ja sigui pel Camí de Cavalls o per altres indrets. Solem reunir-nos a la Plaça Biosfera i d'allà partim a fer l'excursió. Hi ha gent de totes les edats. A més, deu fer tres o quatre anys que per les festes de Nadal ens disfressem de Pare Noel. Solem ser entre quaranta i setanta.

I d'on surt el nom del grup?
Em diuen que és culpa meva que es diu així. La primera ruta que vam organitzar vam ser molts, unes trenta persones, i a les barreres jo sempre deia: "El darrer que tanqui!

Treballa com a xòfer d'autobús discrecional. Quan va començar amb aquesta feina?
Fa una quinzena d'anys. Jo treballava a l'Aeroport conduint les jardineres. Me va sortir l'oportunitat de començar a treballar com a xòfer de bus discrecional i em va interessar.

Amb aquests 15 anys deu haver viscut grans canvis, veritat?
Ha canviat molt la seguretat. I s'ha produït arrel de la posada en marxa del tacògraf, que funciona fa ja dues temporades. S'ha establert que no podem conduir més de nou hores. A més, el màxim entre conducció i presència són 15 hores i sempre hem de tenir nou hores de descans entre jornada i jornada. Abans que no estava regulat no es feien les hores de descans. Jo he arribat a acabar de treballar a les quatre de la matinada i tornar a començar a les vuit del matí, o treballar durant 24 hores seguides entre conducció i presència.

Per tant, com valora l'aplicació d'aquest dispositiu?
Per a mi és molt positiu perquè és la fórmula de poder corroborar que el xòfer està descansat i per tant, la conducció gaudeix de seguretat.

I què valora més d'aquesta feina?
Que tens molta llibertat perquè som prou responsables amb la nostra feina que complim els horaris però tenim llibertat. A més, mai no ets al mateix lloc a la mateixa hora perquè cada dia tens una feina, una ruta diferent.

Quin tipus de serveis oferiu?
Trasllats de l'Aeroport a l'hotel i viceversa, excursions de touroperadors, serveis de grups com mestresses de casa, jubilats, estudiants o sopars que lloguen un bus, entre altres. Clar, no tenim horaris. Un dia començaré a fer feina a les quatre de la matinada i un altre a les tres de la tarda.

I què tal la conciliació familiar?
La família sap que de dia un de maig a dia 31 d'octubre no poden comptar amb mi. Mai saben si hi aniré a dinar o a sopar. Només poden fiar de mi els dos dies lliures.

Alguna anècdota?
Sí, me'n record d'una excursió que vaig fer d'un grup de creueristes. El guia va pujar a l'autobús, es va col·locar d'esquena al xòfer i es va fermar amb un arnès. Va resultar que el grup era de gent sord-muda.

M'imagino que el xòfer en alguna ocasió fa fins i tot de guia.
El xòfer sol ser la primera persona amb qui contacten els turistes que arrepleguem a l'Aeroport. Hem de ser amables perquè som la imatge que donem de Menorca.