Un final grandiós i amb ganes de seguir

I l'altre gran líder, amb tanta història al darrera. Contava Carles Benevant als organitzadors el dia de 1991 quan Quincy Jones, el gran compositor i director, el convocà a Montreux (Suïssa) en nom de Miles Davies, s'hi feia un homenatge a Gil Evans; a darrera hora havien decidit incloure alguns temes de "Sketches of Spain" (1959), el disc de Miles Davis recreant músiques flamenques: quin honor, quina responsabilitat! Carles Benavent divendres va electritzar l'audiència, amb els seus solos, i amb la potència persitent dels seus acompanyaments. Benavent és un baixista ben particular, un dia va dissenyar el seu propi baix elèctric amb una cinquena corda en els aguts, toca amb pua sense deixar de rascar i crear efectes rítmics amb els altres tres dits, tot un fenomen.

Al costat de temes propis, aparegué cap al final una versió de "El amor brujo" (de M. de Falla), que ja Miles Davis havia versionat, i més tard Pedro Iturralde. Un èxit de concert per als organitzadors i per als amants del jazz disposats a la descoberta contínua. Un Festival més de Jazz Obert. Tanmateix no deixen de dir els seus reposables una i altra vegada que tot és incert de cara al futur: hi haurà XVè festival? No ho sabem, "enguany hem fet, entre altres coses, un sobreesforç organitzatiu, per part dels membres de la junta; hem de fer comptes, i estar segurs que amb la pòlissa de crèdit no acabarem uns quants a la presó, que per sort està aprop", diu en broma el president de l'entitat. En qualsevol cas, mostren el seu agraïment, a la conselleria menorquina de Cultura, als ajuntaments de Ferreries, es Mercadal i Maó; a patrocinadors, empreses com cerveses Mahou, o Vacances Menorca; però sobretot als seus seguidors i als socis. Un concert com el de divendres animaria a qualsevol.