El Cercle Artístic obre el nou curs amb inspiració pictòrica

El nou curs acadèmic va començar a les 20 hores, amb la conferència a càrrec de la tècnica d'Art del Museu de Menorca, Cristina Andreu, sota el títol "La pintura del segle XX a Menorca: de la tradició paisatgística a l'intent de renovació de l'avantguarda", amb la qual va fer un petit repàs sobre els inicis del paisatgisme a Menorca a finals del segle XVIII i l'evolució durant el XIX, i va centrar la seva intervenció en l'evolució d'estils dins el segle XX, de la mà dels principals pintors illencs, com ara Vives Llull o Torrent.

Quan s'introdueix el paisatgisme a Menorca?
El paisatgisme té una evolució des de les primeres vistes de la ciutat de Maó introduïdes pels pintors italians. És un paisatge utilitari, ja que d'aquella època no hi ha fotografies, a finals del XVIII, amb Giuseppe Chiesa i altres pintors. D'entre les Illes Balears, Menorca té la peculiaritat que a la segona meitat del segle XVIII ja es tracten els paisatges i vistes naturals gràcies a aquests artistes arribats de fora, marcant un període artístic i històric. Menorca està en el període de les dominacions, el que fa que vinguin molts artistes, de França, Itàlia, Anglaterra. Menorca té una cultura molt ampla. També hi ha un sorgiment arrel de que les classes governants necessiten vistes concretes.

Quins noms es poden destacar?
Ja al segle XIX hi va haver figures com la d'Antoni Vidal, més romàntic, o Hernández Monjo, marinista. Del segle XX s'ha de parlar de Francesc Hernández Mora, que els anys 60 va fer avantguarda tot sol, amb pintura de l'informalisme, abstracta. També s'ha de parlar del Grup Menorca, format per estrangers arribats a l'Illa en els anys 60, que van obrir la primera galeria de Fornells, Sa Taula. Menorca és peculiar perquè l'avantguarda arriba tard, amb aquest grup arribat de fora. Fins els anys 70 a Espanya hi ha un problema polític històric, que fa que no s'obri a altres moviments europeus. L'avantguarda menorquina primera de grups d'aquí és quasi a finals dels 70.

Tot i que a la conferència no en parla, què pot dir del paisatgisme d'avui?
Encara s'està cultivant a Menorca, és un gènere que agrada, la gent el compra i és molt més assequible. Perquè l'avantguarda no és un art agraït, a la gent a vegades no li agrada, i el públic menorquí és molt conservador. Hi ha coses molt interessants, amb artistes que treballen el paisatgisme des de l'abstracció, i de constructius com les generacions joves.
Hi ha molts exemples, des de Paca Florit, que és jove i fa uns paisatges d'arquitectura molt seus, o Mikel Díez Álaba que fa paisatges de Menorca, Lindsay Mullen, que és un paisatge dins de l'abstracció. Hi ha la generació d'en Matías Quetglas, en Pacífic Camps, i avui en dia hi ha els més joves. La riquesa de Menorca és aquesta, que té molta cosa, el que passa és que l'artista sovint es sent solitari, és una feina poc agraïda.