Ja t’ho diré. Quatre dels cinc integrants del grup (falta Xarli Pons) ahir al programa "El món a RAC1", on anunciaren el retrobament - RAC1

TW
0

"Encara no puc tancar la boca de la cara d'alegria que m'ha quedat", confessava una admiradora a través de les xarxes socials. "Quines ganes tenc de tornar-los a sentir", comentava un altre admirador a qui el destí ha duit enfora de Menorca però que es manté unit a l'Illa, entre altres coses, a través de la música. Emoció, pell de gallina, felicitats...

Si la cara és el reflex de l'ànima, en situacions com aquestes la xarxa social és el mirall d'allò que pensa un poble i ahir el menorquí, i especialment el ciutadellenc, estava altament satisfet per la tornada-retrobament dels Ja t'ho Diré.

Els components de la formació ho anunciaven ahir al matí a una entrevista al programa "El món a RAC1". Allà, Cris Juanico, Sente Fontestad, Titi Saurina i Fly Moll (Xarli Pons no ha pogut participar per assumptes laborals) anunciaven formalment el seu retrobament per oferir, d'entrada, dos concerts. "No és un retorn, és un retrobament", explicava Juanico als micròfons de l'emissora catalana. I és que el grup ciutadellenc ha anomenat aquesta aventura com "Mus tornam a trobar".

Ciutadella i Menorca feia temps que esperaven aquest retorn. El silenci dels Ja t'ho Diré, que va començar el 27 de desembre de 2003 quan es van apagar els llums del pavelló municipal de Ciutadella després del multitudinari concert de comiat, ja dura quasi nou anys, i hi havia ganes de tornar-los a sentir en directe.

Els mateixos components del grup ja notaven a dins seu aquell cuc d'escenari, aquelles ganes de retrobar el caliu del públic i de tornar a sonar aquelles cançons que van marcar la joventut d'una generació de ciutadellencs.

Tot i que els cinc components del grup han anat mantenint trobades durant aquests anys de silenci de manera esporàdica, i quasi mai amb tots els músics a la vegada, va ser aquest febrer quan podríem dir que va començar tot. Fou a Girona, i durant la trobada van començar a sortir les propostes, els "i si ho provéssim..." i els "que trobau si tornam". Les primeres sensacions foren bones. Inevitablement, els anys han passat i cadascú ha fet camí per la seva banda, uns més implicats en la música, altres no tant, però cap dels cinc no ha abandonat del tot aquesta passió. "Notàrem bones vibracions", explica Sente Fontestad. I a aquella trobada en seguiren altres, quasi sempre amb menjar pel mig, i el tema anava avançant.

L'empenta definitiva, però, es produí el mes de juny, al poble de Biure, a L'Empordà, el lloc que va acollir els menorquins quan van decidir anar a provar sort a Catalunya l'any 1991, 21 anys enrere, ja. Allà celebraren un dinar amb antics mànagers del grup, tècnics de so... i la música dels Ja t'ho tornà a sonar en format elèctric, i alguna cosa els confirmà que era l'hora de tornar als escenaris. "Ens sentim com sempre, com si no hagués passat el temps. Tot i que els anys no ens els treu ningú, seguim essent els mateixos i la música també", opina Fontestad.

L'oportunitat per comprovar-ho serà, en principi, doble. La primera cita serà el 31 de maig, a la sala La Mirona, de Salt (Girona). "Vam néixer a Menorca, però vam créixer a Girona", relatava ahir a l'entrevista Cris Juanico, explicant aquest primer concert. La segona cita serà segurament la més esperada, la de Ciutadella. El 19 de juliol i a un escenari espectacular, el Castell de Sant Nicolau.

"Necessitàvem un espai obert, que no fos tant impersonal com un camp de futbol", relata Fontestad. Entre mig d'aquestes dues cites, de moment el calendari està buit, però ahir els Ja t'ho no tancaven cap porta. "Sabem que el primer concert serà el 31 de maig i el darrer el 19 de juliol. Entre aquestes dues dates no tenim res, de moment, i és un espai de temps en el què es podrien fer coses", comentaven els membres del grup.

De moment, però, allò que s'ha materialitzat són els dos concerts, que els membres del grup definien cadascú a la seva manera a la web www.jathodire.com, espai que es va posar en marxa ahir mateix per anar informant d'aquesta aventura musical.

Cris Juanico apunta que "tot i que no és una tornada sinó un retrobament, feia falta que passés el temps. Ja t'ho Diré va ser un matrimoni que va durar 17 anys. Ara no ens hi tornaríem a casar, però potser sí que el tindríem com a una amant. És allò de no voler-hi conviure cada dia, però si t'ho demana hi vas amb els ulls tancats".

Xarli Pons destacava que "tenim tot el dret del món a recordar vells temps, i si a més ho podem compartir amb els nostres seguidors, molt millor". Titi Saurina confessa que "tornar a pujar dalt d'un escenari amb els companys, tornar a gaudir-ne, compartir-ho amb el públic, donar vida a les velles cançons amb mirada renovada... Formar part d'un grup de rock no és qualsevol cosa".

En la mateixa línia, Fly Moll pensa que "aquest retrobament puntual és un deute amb els nostres seguidors que ho demanen de fa temps. Però també per a nosaltres. Sense caure en la nostàlgia. Volem xalar altra vegada amb el grup, les cançons i el públic".

El final poètic el posa Sente Fonestad, qui resumeix aquest retrobament assegurant que "Ja t'ho Diré és com el fill que no he tingut. El vàrem parir entre cinc. El vàrem alimentar i cuidar. Vàrem xalar amb la seva infància i vàrem patir la pubertat. I al final es va fer major d'edat i no ens va necessitar. Ara el podrem gaudir d'una altra manera. Ens retrobarem la família i rememorarem el que ens uneix".