Blanca Gomila Morlà va néixer el 26 de setembre de 1912 al carrer de ses Moreres número 12, de Maó, la mateixa casa en què demà complirà 100 anys. Filla del maonès Gabriel Gomila Morlà i de l'alaiorenca Francisca Morlà Fuguet, la nova centenària va residir a Maó fins els 15 anys i després va viure 84 anys entre Palma i Barcelona, tot i que els estius venia a Maó. El juliol de 2011 va decidir tornar a Maó, a viure a la seva casa natal, "aquí és ca nostra", assegura Blanca que a l'entrevista està acompanyada per la seva única filla Maria, nascuda el 1941 i que ha estat professora titular de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
Vostè prové d'una família nombrosa, no és ver?
Sí, vaig ser la tercera filla d'una família en què totes vam ser dones: María, Paquita, jo mateixa, les bessones Gloria i Victoria, Olga i Pilar, que amb 84 anys és la meva única germana que viu i resideix al carrer de Sa Comèdia, a Maó.
Se'n recorda a quina escola va anar a estudiar de petita?
Sí, a can Fontirroig, una escola que hi havia la plaça Reial, en què la directora i professora era "doña Magdalena". Les filletes estàvem en el primer pis, mentre que els fillets, en el segon. Me'n record que era molt amiga de n'Elvira Beltrán i na Juanita Mir.
Què li agradava més de les coses que ensenyaven?
La veritat és que m'agradava tot, la literatura, entre altres, no era una mala alumna. Devia començar a anar-hi amb sis anys i crec que hi vaig fer fins es 15, no ho sé ben cert.
Vostè sap tocar molt bé el piano, quan va aprendre música?
Els meus pares es van preocupar molt per l'educació de les seves filles. També eren grans aficionats a la música i, de petita, venia a ca nostra un professor de música per ensenyar-me a tocar el piano. Vaig arribar a saber el nivell 5, xalava molt estudiant piano i sempre m'ha agradat. A més, també anàvem al Teatre Principal quan hi havia òpera i sarsuela. (La seva filla Maria subratlla que dels seus pares ha rebut llibres de Quevedo, Bécquer, Espronceda i Lord Byron, entre altres, el que demostra la preocupació dels avis per la formació dels seus fills a través de la lectura, a més de la música).
Quan tenia 15 anys vostè i la seva família van traslladar-se a Palma, per què?
Mon pare era empresari, soci capitalista de 'can Coda', una fàbrica de bosses de plata que hi havia a Maó. Quan aquesta indústria va anar malament, tota la família vam anar a Palma, excepte les meves germanes Olga i Paquita que ja eren mortes.
Què hi va fer a Palma?
Vaig estudiar "Corte y confección", en concret el sistema decimal. M'agradava molt i feia vestits per a la família, a més d'ensenyar-ho a altres persones. (La seva filla remarca que ella mateixa es va fer el vestit que duu a l'entrevista). Abans de la Guerra Civil vaig tornar a Maó per acompanyar durant quasi tres anys al meu l'avi matern que havia quedat vidu. Durant aquest temps vaig ensenyar "Corte". Per cert, l'avi i jo vam tornar a Palma amb el darrer vaixell que va sortir de l'Illa abans que esclatés la guerra.
I en arribar a Palma va començar una vida nova.
Sí, el 1940, jo tenia 27 anys, me vaig casar amb en Pepe Vives Manent, un jove des Castell que també vivia a Palma, i amb qui el 1941 vaig tenir la meva filla.
Com el va conèixer?
A Palma, els menorquins es reunien els caps de setmana, sobretot a la cafeteria Miami, per fer tertúlia, passejar... Així el vaig conèixer i vam festejar durant tres anys.
De Palma a Barcelona.
El 1978, quan el meu marit es va jubilar, vam anar a viure a Barcelona amb la nostra filla que donava classes a la Facultat de Psicologia. El 2005 el meu marit també va arribar als 100 anys, però malauradament va morir el gener de 2006.
Què li demana a la vida?
Salut, molta salut i poder estar amb la meva filla, la meva germana i la resta de família el temps que pugui.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.