"Fem feina juntes des de fa 30 anys i no ens hem barallat mai"

"Ses Indústries" és una de les botigues amb més història de Menorca. Quan la van agafar vostès?
Noltros hi vam venir l'any 1982, i sí, és una de les més antigues de Menorca. La conservam tal qual la va deixar en Sisco López.

I sempre ha estat una licoreria?
Sí, i el nom de "Ses Indústries" que coneixen a Ciutadella, ve de la primera cadena d'alimentació que va arribar a Menorca que es deia Industrias Agrícolas de Mallorca. Hi venien "Vinos, licores y perfumería", encara tenim el primer cartell posat.

De fet, l'estètica antiga que han mantingut és un dels atractius principals... No és cert?
Sí, i no tant per a noltros mateixes o per a la gent de Menorca, que ho hem vist tota la vida i tal vegada no li donam el valor que té. Ens adonam del tresor que és quan veim com en queda d'admirada la gent de fora, que ens comenten fins i tot les rajoles. Si ens haguessin donat vint cèntims per cada foto que s'han fet aquí dintre, tindríem un dineral.

Però està tot igual que quan hi havia en Sisco López o han anat introduint canvis amb els anys?
L'essència de la botiga és la mateixa. Ells tenien barrils d'esperit i tot tipus de licors a granel, que noltros ja no tenim perquè no ho permet la llei. El que sí que tenim antic és vi en garrafa. Però està clar que ens hem anat adequant als temps i especialitzant, i avui en dia venem tot tips de vins, licors, caves i ginebres que estan tan de moda, i formatges, sobrassades i altres productes típics de Menorca. I la perfumeria, que la vam ampliar.

Quin paper hi juguen els turistes en el seu negoci?
Si no fos per ells ja no tindríem negoci, perquè la gent de Ciutadella s'ha acostumat a anar a les grans superfícies. Els petits comerços el que fem és atendre personalment i açò qui ho valora avui són els visitants.

Així que estem parlant d'un negoci molt antic, familiar i de proximitat...
Sí, encara que hem crescut molt, perquè la botiga la subministra el magatzem que tenim al polígon.

Quina anècdota poden explicar?
En tindríem moltes, però per exemple, és curiós que antigament, el vespre de cap d'any tancàvem a les dotze, perquè veníem el cava que la gent s'anava a beure a la plaça de la Catedral davant el rellotge.

No és molt habitual que mare i filla treballin 30 anys juntes i tan benavingudes... Quin troben que és el secret?
La veritat és que no ens hem barallat mai. El secret és que cadascú té el seu lloc. I encara quan marxam, ens aturam al cap de cantó a rallar perquè no ens ho hem dit tot. La comunicació és fonamental i som molt positives.

I quin futur auguren?
Depenem molt de la gent de fora encara que fem l'esforç de tenir obert tot l'any. Tenim la il·lusió de complir 30 anys més.