La ironia, la clara empremta dels textos que rubrica Pedro J. Bosch, va pujar al balcó. Ho va fer, de la mà d'un "al·lotet prim i rosset, ja convertit en un calb venerable", n'Oliaigo Pons.
Amb una dialèctica extremadament atractiva, l'oftalmòleg i escriptor va encisar el públic amb un conte autobiogràfic a través del qual va desmitificar "la maonesitat" entesa com aquell amor al gin, als cavalls, a l'afició navegadora o a les avarques.
Amb mirades a la seva néta que l'escoltava atenta des de baix del balcó, Pedro J. Bosch va obrir la primera pàgina del conte dient que "n'Oliaigo Pons volia ser maonès i no ho aconseguia". Per què? Per sentir-se un poruc professional. "Li feien por els cavalls, no se solia atracar pels jaleos, tampoc li feia massa goig, més bé atxems, s'oloreta de la mescla de gin, suor humana i de cavall (...)". Però tot i aquestes xacres identitàries n'Oliaigo Pons se sentia més que atret per la seva ciutat, se sentia incapaç de viure en un altre lloc, li encantaven "els cocs, el brou i bullit, l'oliaigo -naturalment- el perol de peix o les albergínies".
Quan el personatge de la història fou convidat a pujar dalt l'Ajuntament a pronunciar el pregó, va comprendre que aquests sentiments a més de l'empenta cultural, empresarial i industrial de la ciutat, eren els vertaders signes d'identitat d'un maonès, els que realment valien la pena per damunt dels merament folklòrics. Bosch va demanar al públic, això sí, a través del seu company n'Oliaigo, que faci ciutat, amb passejos, compres, converses, l'afecte dels conciutadans, per pujar la ciutat entre tots.
Fou repetidament aplaudit amb les referències futbolístiques que llençava així com amb missatges tan clars i contundents com que "Maó no és una vila morta sinó una ciutat preciosa, amable, noble i acollidora" o que "tots els qui treballen i estimen Maó, rallin com rallin, tenguin el color que tenguin, són igualment maonesos i la diversitat mereix un respecte d'allò més escrupolós".
"L'avi Oliaigo se sent de Maó amb orgull. I així vol que s'hi senti la seva néta Inés", exaltava en un text plegat de referències personals, properes, pròpies i assaonat amb figures que han format part de la seva vida.
Pedro J. Bosch, o qui sap si n'Oliaigo Pons, va entonar amb la batllessa i tots els ciutadans congregats a la Plaça, el tradicional "Es Mahón".
Lea el pregón íntegro en la edición impresa o en Kiosko y Más
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.