"Decoro senalles amb motius alegres per als més petits"

Decora senalles personalitzades, com va sorgir la idea?
Sempre he tingut debilitat pels temes artístics i les manualitats en general, cosa que he posat en pràctica a les meues hores d'oci des de molt petita. Degut a la difícil situació que sofrim tots el comerços, he hagut d'innovar amb altres coses, d'aquí sorgeix el tema de les cistelles de canya personalitzades. Aquí, a l'Illa, és una bossa típica que moltes mares porten i vaig pensar "perquè no els fillets i les filletes?

I han estat molt ben rebudes .
Sí, en vaig decorar algunes i les vaig posar a l'aparador de la meva botiga. La veritat, estic contenta perquè han tingut acceptació. Normalment, les faig per encàrrec personalitzades amb el nom del fillet o la filleta. A més intent posar algun detall o personatge que s'identifiqui amb el seu destinatari, també els demano pel seu color preferit, aficions, animal de companyia, etcètera. Motius que aportin alegria, sobretot, i que li quedi un bon record d'aquest regal.

D'on treu la inspiració?
La inspiració em ve, arran dels petits detalls que et donen, a qui va dirigit el regal. Una vegada tens això, la resta sorgeix per si sol. Intento plasmar sobre tela, sobretot, feltre, combinant amb altres materials la idea que tinc i després ho cuso a mà a la bossa.

Decora altres objectes?
També faig el nom de fillets i filletes per posar a la porta de l'habitació o simplement decorar-la, com les de fusta de tota la vida, però en tela, igual passadors pel cabell, bosses d'esmorzar... En un futur, no em plantejo viure d'això sinó perfeccionar-ho i seguir fent-ho com a oci però mai se sap. La vida dóna moltes voltes.

Havia estat treballant en altres coses abans d'obrir la botiga. Com es va decidir?
Sóc una persona molt activa i segura amb les decisions que prenc. Fa cinc anys que regent a Ferreries una tenda infantil i de puericultura. M'agrada molt el tracte amb la gent.

A on havia treballat abans?
De petita volia ser perruquera, però al final, després d'estudiar el batxillerat vaig fer un mòdul d'auxiliar administrativa i vaig tenir la sort de trobar de seguida feina, on, a part del tema administratiu, també tractava amb el públic. Valor molt aquells anys d'aprenentatge, ja que quan ets jove i comences a treballar et vas polint com a persona i jo vaig tenir un bon mestre. En Paco, una persona exigent a la qual li agradaven les coses ben fetes, et feia entendre els valors, sempre deia "fer feina bé, no és fer la teva feina, és treballar de manera que els que vénen al darrera, també la puguin fer correctament". Tinc realment molt bons records d'aquella època.