La festa gran ja s'ensuma a Ferreries

Els actes van començar ben prest, el capvespre. A partir de les 16 hores, la Plaça d'Espanya es va convertir en punt de trobada per als més petits del poble, els quals, de la mà de l'Agrupament Escolta Sant Bartomeu, van tenir a l'abast unes hores carregades de diversió i entreteniment.

Van ser més de quatre hores de jocs i activitats pensades per als menuts, que van poder participar en carreres de sacs, competicions de futbol, bitlles o d'estirar la corda. Tampoc n'hi van faltar d'altres com l'antic xic xoc (caminar damunt llaunes fermades amb cordills que s'agafen amb les mans), el de rompre l'olla o el de cercar caramels dins una piscina de globus, entre d'altres.

Després d'aquesta bona i entretinguda estona, a les nou, el Pla de l'Església va ser el punt de confluència d'unes 500 persones per escoltar el pregó previ a l'inici de les festes. El batlle de Ferreries, Manolo Monerris, va ser l'encarregat de presentar el protagonista d'enguany, el periodista, Josep Pons Fraga (Maó, 1959), nét de Mariano Fraga Solà, qui va ser apotecari a Ferreries.

Pregó

Pons va fer un repàs a la història de Ferreries, tot recordant la seva infància viscuda en aquest poble. Així, el periodista va iniciar la seva intervenció parlant dels anys 50 i de com la seva família es va instal·lar al municipi. Uns anys, aquells, en què, segons narrà, s'inicià l'expansió urbanística i prengué protagonisme el sector de la indústria, especialment la del calçat i la bijuteria. Allò "donà embranzida econòmica al poble", assegurà el pregoner, qui rememorava moments i fets de la seva infantesa.

Al llarg del pregó, el periodista nomenà personatges carismàtics d'aquella i de posteriors èpoques, com ara el músic Gabriel Cardona Enrich, Antoni Camps, o mossèn Josep Gomila, entre molts altres.

La història que recollí Pons Fraga no van passar per alt les èpoques de "misèria" que es van viure a Ferreries després de la Guerra Civil, quan sent ben jove no entenia allò dels "rojos" i els "nacionals". I d'allà, un salt enrere en el temps, per parlar del que el pregoner d'enguany va qualificar com el "maltracte" històric que hi ha hagut amb Ferreries. I és que, segons ell, aquest poble de Menorca ha estat menyspreat en molts textos passats.

Així, el periodista va citar un seguit d'expressions recollides en diferents publicacions, llibres i articles de viatges en que es referien al municipi amb termes poc aduladors. "Se'l va definir com un poble pobre" i on no hi havia res més interessant que un poble arredossat dels vents.

Però Pons creu que el temps ha fet que aquelles paraules hagin quedat en un no res, ja que avui Ferreries "té una sòlida base econòmica". "Ha prosperat, és un municipi amb bons indicadors econòmics", afegí. "Un canvi radical gràcies a l'esperit emprenedor dels ferreriencs, que heu sabut obrir-vos al món". Així, l'encarregat del pregó 2012 va remarcar el potencial humà de la localitat, d'on han sortit "grans mestres sabaters, artesans, mecànics, músics, pintors, grans pagesos, excel·lents docents, grans comerciants innovadors". I és que "tot açò i molt més és Ferreries", el poble que té el "dinamisme com a tret distintiu".

Josep Pons es va referir també a la feina feta per tots aquells que han treballat, des de Dalt la Sala, pel progrés de Ferreries i sense que "en aquest ajuntament s'hi esperi la intervenció de la fiscalia anticorrupció".

En definitiva, un poble que, ja de ben petit, va inspirar a aquell jove, nét de l'apotecari del Carrer Nou, a orientar la seva vida cap al periodisme, una tasca que, segons afirmà, "sempre" ha procurat exercir amb "decència i ètica".
El pregó, que es va allargar més d'una hora, va ser un premi "immerescut", segons va admetre el propi pregoner, qui va agrair el gest del Consistori alhora d'oferir-li aquest "honor".

Acabat el pregó, la Banda Municipal de Ferreries va posar les primeres notes festives a Sant Bartomeu, amb diversos pasdobles i amb temes com "Paquito el chocolatero", "El gato montés" o el propi "Jaleo". Un petit tast que va donar pas al Ball de Caixers, que es va fer al Carrer Nou i va ser amenitzat per Joan Reynés.