"Desprotegir territori per resoldre la falta de liquiditat suposarà més desgavell"

L'acte, que va ser presentat per l'economista especialitzat en urbanisme comercial, Marçal Tarrago, va tenir lloc al Pla de l'Església davant d'un nombrós públic. Allà, la conferenciant va exposar la seva opinió sobre Menorca i el seu futur.

Pilar Cos Riera (Barcelona, 1953), que és professora de Projectes Arquitectònics a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya i que compta amb un important bagatge professional després d'haver impartit classes a indrets com Suècia (a la Reial Escola Tècnica Superior d'Estocolm, la KTH) o la Xina (a Pekín), va explicar tot el de bo que hi ha a Menorca, com ara el paisatge o el territori, i els beneficis que aquests valors poden aportar a l'Illa en forma de turisme desestacionalitzat i fugint del model actual, en que tota la oferta es concentra en poc més d'un mes a l'any.

Per a Cos, Menorca disposa d'un gran potencial, ja sigui per "patrimonis immaterials com les festes patronals" fins el que comporta ser una Reserva de la Biosfera. "Tot això es va recollir molt bé en el Pla Territorial (PTI) aprovat el 2003, i ara hi ha el perill de les noves actuacions urgents aprovades pel Govern del Partit Popular i pel senyor (Cristóbal) Huguet per modificar el PTI, que posen en perill, i que poden suposar un desgavell total i una manera d'aprofundir encara més en la crisi que estem patint. Sembla mentida que no veiem que la crisi deriva d'una bombolla immobiliària tan important i, en aquests moments, voler solucionar els problemes de liquiditat desprotegint el territori i construint encara més i apostant per camps de golf i coses d'aquest tipus, pot provocar més desgavell i més malestar", afirmà.

Per a Cos, aquesta política que està impulsant el PP per obtenir recursos ràpids i aparentment eficaços per adquirir liquiditat de forma immediata, genera desmuntar encara més el territori i matar la mare dels ous, una identitat molt clara respecte de la resta de les illes, no només de les Balears, sinó també de la Mediterrània".

En relació als arguments que els populars han utilitzat sempre per desacreditar el model que s'havia implantat fins ara a Menorca, i que es refereixen a que l'Illa és la que experimenta sempre un creixement econòmic més lent en comparació amb Mallorca i Eivissa, la professora de la UPC considera que són afirmacions incertes. "El fet que Eivissa aposti per un turisme, incidint sobre un model que aposta pel jovent, no fa que vagi al capdavant del creixement, perquè el patrimoni que té Menorca no el té ni Eivissa ni tampoc Mallorca, on l'estan destrossant".

Sobre les mesures a prendre per evitar aquesta tendència impulsada ara des de les institucions, la barcelonina considera "positives les accions que s'estan desenvolupant ja des de fa molt de temps i a llarg termini i que, de mica en mica es van consolidant i pot obrir un ventall de possibilitats, des de la recuperació del Camí de Cavalls, fins a la de patrimoni com ara edificis, l'Illa del Rei o el Llatzeret. Obrir tot això, aprofitar els espais naturals i diversificar activitats i donar valor al barranc d'Algendar, a les repoblacions de plantes i de conreus autòctons donen més de sí que simplement, buscar un bar de música", exposa.

En aquesta línia, l'arquitecte creu que iniciatives com els Dimarts as Migjorn o els Fosquets d'Art de Ferreries "proporcionen un turisme de qualitat", sense oblidar que "a Menorca hi havia una industria i es pot recuperar", tot lligant-la a la moda, al conreu, però amb un valor que pot venir donat per la denominació d'origen.

Quant a altres aspectes lligats a la seva especialitat, Cos considera que "Menorca té un gran equilibri urbanístic entre els espais naturals i els construïts. Els nuclis urbans estan molt ben col·locats sobre el territori, d'una manera perfectament equilibrats i harmònics". Igualment, "també té ben dissenyat l'urbanisme rural, "amb els llocs i el paisatge organitzat perfectament amb les tanques".

Aquest urbanisme ideal podria tenir els dies comptats si es manté el model que ara s'està impulsant i que desprotegeix les àrees naturals. Així, "tenen molt de perill" els nuclis d'hortals, ja que amb els canvis normatius es podria magnificar la problemàtica existent si finalment el legalitzen, ja que suposaria permetre incrementar l'edificabilitat. "Serà urbanitzar i urbanitzar i incrementar la ocupació" del territori.

Així, l'exposició d'intencions feta pel Consell en relació al suposat interès per explotar el potencial de la Reserva de la Biosfera, entra clarament en contradicció amb els fets, unes polítiques que apunten a uns objectius totalment oposats. "El missatge que es llença es contradictori amb el decret llei" de mesures urgents, assenyala Cos.