Nit de violes amb Ashan Pillai

L'Orquestra
La Jove Orquestra de Cambra Illa de Menorca està formada per músics entre 18 i 26 anys, la majoria ja en estudis superiors i per tant, estudiant fora de Menorca. Són joves que han superat els difícils primers anys d'estudi i ara, ja adults, tenen molt clar que es volen dedicar al seu instrument. Són, per tant, gent molt motivada. Com sempre, no hem de mirar només el concert, si no el "stage", els assajos de diversos dies previs amb un director nou i amb obres noves. És aquí el punt on una orquestra d'aquest tipus té una funció pedagògica important a les antípodes de les cares de mantenir orquestres funcionarials.

Entre els joves hi havia, a part del director solista, tres reforços: La brillant violí concertino Helena Satué, el també viola Joan Fèlix i Isabel Fèlix al clave per a les obres barroques.

Una vegada més, l'orquestra va tocar de peus en una distribuci diferent: violins primers i segons encarats, no al costat en l'estructura semicircular clàssica.

Durant els temps no musicals del concert se van anar projectant unes fotografies en blanc i negre preses durant els assajos. Una iniciativa que consider molt encertada.

El programa
Començaren amb el Concert per a viola i orquestra en Sol M del Telemann. Bona sonoritat en conjunt. El solista va poder demostrar el seu saber fer en un bon Presto final.
Seguidament, el famós Adagio de Samuel Barber per a cordes, va ser interpretat sense direcció. Aquesta obra té una gran dificultat: saber dosificar l'expressió per arribar al clímax de l'obra, que pot posar el pels de punta al oient sensible. La JOCIM va superar dignament la prova.

Per acabar la primera part, el sisè concert de Brandenburg de JS Bach. En aquest curiós concert, Bach va prescindir dels violins. L'equivalent dels instruments de la seva època escollits són les actuals violes, dues, que fan el paper solista. Novament Ashan Pillai i Joan Fèlix vàren demostrar la seva professionalitat, amb un bon ritme i expressió, tant als allegros com al íntim adagio central.

En la segona part, un altre Brandenburg, el tercer. Curiosa formació de 3-3-3 violins-violes-cellos escollida per l'autor. Pot ser l'obra més lograda del concert. Formada per dos allegros i un adagio fantasma (realment dos acords de l'orquestra i un ad libitum del clave), va ser interpretat de forma brillant, emotiva.

Seguia la música fúnebre de Hindemith en forma de quatre breus moviments per viola i orquestra. El salt en el temps des del barroc es va fer notar, tot i el que té de melodiós l'obra. Ashan Pillai va poder mostrar tot el registre de la viola moderna en una interpretació quasi perfecta.

Finalment, per acabar, una obra alegre, festiva i molt coneguda: la petita serenata nocturna de Mozart. Una vegada més, l'orquestra va tocar sense director ni solista, essent la direcció potestat de la concertino, Helena Satué. La primera violí va conduir una interpretació fresca i enèrgica. Només dir que el Menuetto va sonar més allegro de l'habiual (no oblidem que és una dança), el que li va fer perdre la gràcia, especialment al trio, que va passar tan ràpid que no el vàrem poder gaudir.

Conclusió
Amb menys espectadors de l'habitual als concerts orquestrals (pot ser el qualificatiu de "jove" va dissuadir a algú), va ser un dels concerts més agradables al públic d'aquest present festival. Està clar que enyorem l'orquestra del "primer equip", però amb la qualitat i ganes d'aquesta JOCIM, estem molt més que satisfets.