TW
0

Autofitxa
Em dic Alfonso. Tenc 41 anys i vaig néixer a un poble de Catalunya, a Montesquiu, però quan només tenia deu dies de vida ja vaig venir cap a Menorca. Gairebé tota la vida l'he passada a l'Illa però també he anat i vingut bastant a Barcelona. Treballo de senyaler a l'Aeroport, és a dir, aparco avions. Visc a Alaior amb na Rebeca i tenc dues filles i un fill. També tenc un gos, en Logan. Tenc dues gran aficions, el surf i el rugby i entre aquestes dues no em queda temps per res més.

Com coneix vostè aquest esport del surf?
Va ser arrel d'una pel·lícula, de "Le llaman Bodhi". Tot i que ara em sembla ridícula, quan era jove em va deixar fascinat. Va de surf i veure-la en una gran pantalla, em va enganxar de veritat.

I de la fascinació com va passar als fets?
Aquí a Menorca no hi havia res en matèria de surf. Vaig enredar un parell de companys, n'Oscar, en Xavi, en Javi i n'Àlex i vam aconseguir una taula de Bodyboard. Però després de quatre o cinc anys, uns altres companys, els trigèmins (trillizos) de Maó a més d'en Damià i en Mariano, van comprar-se una taula de surf i ens van engrescar. Jo vaig començar quan tenia divuit anys.

I què té per enganxar tant?
No t'ho sabria dir. És provar-ho. Amb la primera ona, no vaig caure però va ser només esllavissament. Em vaig quedar ben fascinat. A dia d'avui encara quan has agafat una bona ona, se't queda aquell record durant uns quants dies. I quan saps que demà serà un bon dia per anar-hi, notes aquella emoció... També he de dir que les zones on es practica surf les vam descobrir nosaltres. Abans no hi havia tants avenços com ara i per saber els llocs on anar, era trepitjar terreny.

M'imagino que d'anècdotes, a carretades, no?
Moltíssimes. A més, al principi anàvem a les ones amb total inconsciència. Cercàvem que fossin grans i que et dugués molta estona i ara cerquem la qualitat. I això ens duia a algun que altra ensurt. Me'n record que els trigèmins, quan van comprar la taula, de segona mà, les van fer ben netes perquè els hi semblà que no hi estaven prou. La cosa és que els hi posem una cera, parafina, per no llenegar i amb els monos la superfície torna negra. Quan les van tenir ben netes, no vegis quant van llenegar!

Ha viatjat a fora de Menorca per cavalcar ones importants?
He estat a zones d'Espanya, França, Portugal, Marroc i Canàries. Per a mi, la millor experiència ha estat Mundaka, al nord de Biscaia. Diuen que hi ha les millors ones d'Europa. Hi vaig anar sovint quan estudiava a Barcelona. Allà les ones fan tubs, són llargues i denses. És fascinant.

I a Menorca les ones que es creen són òptimes pels surfistes?
Estan bastant bé. A vegades trobes a faltar qualitat perquè quan hi ha ones hi sol haver vent i als oceans no passa. Però no ens podem queixar. Per exemple, en els darrers quinze dies n'hi ha hagut vuit de bons per fer surf i això és molt. I d'ones a Menorca n'hi ha d'una varietat amplíssima.

El talent per fer surf s'aprèn o es duu a la sang?
El surf s'aprèn però el talent es duu a la sang. Allò que tu necessites un temps per aprendre-ho aquells qui tenen talent ho fan des del primer dia. Hi ha un jove, en Johny que és flipant com surfeja.

Un somni...
Anar a Califòrnia o Austràlia, on també podria practicar el rugby, per surfejar i passar-m'hi mig anyet.