Sempre que la desgràcia colpeja a algú, és inevitable formular-se una pregunta: Per què a mi? Ahir, dia en què Ciutadella recorda l'assalt turc a la ciutat, el general Luis Alejandre va intentar respondre la inevitable pregunta que els ciutadellencs d'aquell 1558 es devien fer: Per què nosaltres?
Alejandre pronuncià la conferència del ple solemne amb el qual la ciutat recorda com, l'any 1558, va ser arrasada per l'armada turca dirigida per l'almirall Piali. Ho feu després que la corporació, vestida de gala, prengués lloc dels seus seients al Saló Gòtic (faltaven dos regidors, un del PSM i l'altra del PP) i, a continuació, fes entrada a la sala el Llibre Vermell que recull el relat dels fets que colpejaren la llavors capital de Menorca. L'encarregada de donar lectura al text fou Corretja Genestar, qui anà desgranant una a una les paraules del notari menorquí Pere Quintana. Genestar aconseguí captar l'atenció del públic amb la seva lectura pausada però sentida, fent que el llenguatge d'aquella època es fes entenedor a tot el públic que omplia el Saló Gòtic.
En finalitzar la lectura, el batle José María de Sintas cedí el relleu a Alejandre, qui ara exerceix el càrrec de conseller de Mobilitat. Durant aproximadament mitja hora, Alejandre repassà les claus històriques que, segons ell, poden explicar els fets de Ciutadella a l'Any de sa Desgràcia. El general aportà nou possibles respostes a la pregunta de "Per què Ciutadella".
La primera hipòtesi parla de l'efecte dissuasori que exercia el castell de Sant Felip al port de Maó. En aquest sentit, Alejandre recordà que Juan de Haro deixà escrit que a Maó els enfonsaren quatre goletes el 5 de juliol de 1558. La segona teoria posa damunt la taula el fet que Ciutadella era la capital d'una illa cristiana i, a més, la seu episcopal, fet que podia influir a l'hora de ser objectiu per part d'un exèrcit musulmà.
La tercera hipòtesi parla de la proximitat de Ciutadella i Marsella, ciutat aquesta darrera que era emprada habitualment per l'esquadra otomana en les seves incursions al Mediterrani occidental. La quarta i cinquena teoria també relacionen l'assalt turc amb França, ja que Alejandre es demana si els fets de Ciutadella tenen res a veure amb l'interès de França per recuperar totalment l'illa de Còrsega, o si la derrota de l'esquadra francesa a San Quintín a mans de les tropes espanyoles també podia haver influït.
Sobre l'illa de Còrsega, Alejandre apuntava durant la seva conferència que "la tragèdia de Ciutadella s'inscriu dins el macabre joc estratègic per al control del Mediterrani, i a França li interessava completar el seu domini de Còrsega, costés el que costés, patís el que patís una ciutat de la seva mateixa religió i cultura". És a dir, Alejandre insinuà que els francesos pensaven que ajudant als otomans, aquests després els correspondrien col·laborant a retornar l'illa de Còrsega als francesos, expulsant els espanyols i els genovesos.
De fet, durant la seva exposició, Alejandre qüestionà en diferents ocasions el paper de França en els fets de Ciutadella. Així, recordà que "en una molt discutible actuació, el Rei de França oferí refugi dels seus ports del Golf de Lleó". A més, afegí que "un any abans de l'assalt de Ciutadella, França havia sigut vençuda per les tropes de Felip II a la batalla de San Quintín".
El general menorquí posà de manifest les paraules dels historiadors Florenci Sastre i Miquel Àngel Casasnovas, que asseguraven que els francesos no sabien res i quan ho varen saber, no hi van estar d'acord". Sobre aquestes afirmacions, Alejandre apuntà que "es podria obrir un debat sobre les responsabilitats d'un aliat (França, aliat dels otomans en aquest cas) que firma pactes i ofereix ports, respecte a les accions executades per un altre". És a dir, França podria tenir alguna responsabilitat a l'assalt turc.
Retornant a les respostes a la pregunta de "Per què Ciutadella", Luís Alejandre apuntà encara una sisena hipòtesi, que apunta a la possible informació que algun "renegat" hagués aportat als turcs. Una setena teoria parla de la influència del vent i la seva velocitat a l'hora de fer arribar les més de cent embarcacions turques fins a l'entrada de Ciutadella. I la vuitena opció planteja la possible intenció de l'imperi otomà de bloquejar les comunicacions entre Barcelona i Gènova, comptant també amb el suport de França i els seus ports per fer-ho.
Exposades aquestes vuits hipòtesis, Alejandre encara n'aportà una altra que, assegurà, és la més probable, i que no és altra que la suma d'algunes de les hipòtesis abans exposades. "Serà difícil trobar una resposta clarificadora. Sobre el taulell mediterrani es jugaven llavors diverses partides. La superioritat d'un moment marcava la sort o la desgràcia d'uns o dels altres", conclogué el general.
Una treva que no fou
Durant la seva intervenció, Luís Alejandre parlà d'un fet que, segons apuntà, "ho hagués pogut canviar tot". Així, explicà que quan Felip II agafà el relleu de Carles V, coneixia ja del perill del turc Dragut, i el seu domini sobre el Mediterrani. Açò, afegit a la delicada situació econòmica espanyola, que estava en bancarrota, impulsà al monarca a cercar pactes amb Constantinoble. Així, ja el 5 de març de 1558 (cinc mesos abans de l'assalt), hi ha constància escrita de la recerca d'una treva d'entre deu i dotze anys amb els turcs.
Dos mesos després, i també dos mesos abans de l'assalt a Ciutadella, el monarca dictà instruccions clares, segons Alejandre, per a formalitzar aquest acord, i fins i tot marcà una quantitat de diners (2.000 escuts) per a fer-la efectiva. No explicà per què, però aquesta treva finalment no es formalitzà, i Felip II optà per fortificar les ciutats. Ara bé, aquest recurs, afegeix el general menorquí, només servia per a que les ciutats aguantessin entre quinze i trenta dies un assalt, i en aquest marge de temps arribessin reforços per via marítima. "Açò no passava al Mediterrani occidental, com tampoc no va passar a Ciutadella. Ningú no es desvestia per a ajudar a un altre, ningú arriscava les seves galeres davant la superioritat de la flota turca. I Menorca, al costat de Messina, Nàpols o Sicilia, no deixava de ser un emplaçament secundari". Fins i tot el general recordà que "algú fins i tot pensà en desallotjar l'illa davant la impossibilitat de poder protegir als seus habitants".
Dos apunts estratègics
Com a militar amb experiència, Luís Alejandre aportà dues dades analítiques sobre els fets de l'Any de sa Desgràcia. Per una banda, assegurà que l'operatiu turc per arribar fins a Menorca amb uns 140 vaixells amb mariners, soldats i presoners, fou realment complicat. "Exigia una molt bona organització i intendència, bones tècniques de navegació, excel·lent manteniment de les naus i materials, eficaç intel·ligència diplomàtica i operativa. Fins i tot avui, amb els mitjans amb els què comptam, aquesta seria una expedició, com a mínim, molt complexa".
En el segon apunt estratègic, Alejandre parlà de la decisió dels ciutadellencs, durant l'assalt, d'intentar sortir per la Porta de Maó. "Fou un error tàctic", apuntà, afegint que "s'ha de mantenir una disciplina rígida i aguantar". De totes maneres, el conferenciant aclarí que "no som ningú per jutjar aquestes persones, ni ho vull fer, perquè mereixen avui i mereixeran sempre el nostre record i el nostre homenatge".
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.