Amb na Brida, petits miracles quotidians

Cada setmana, na Brida ha arribat al centre, contenta d'anar-hi, per jugar, deixar-se pentinar i fer carícies, i rebre premis i tot tipus d'elogis. "Per la rutina, ella sap que venim aquí -explica Agustí Mercadal- perquè aquest dia, de bon dematí fa una volta molt més llarga, de manera que arriba ben relaxada". Na Brida, que té un any i tres mesos, porta un any de formació en teràpia assistida. Vol dir que des de ben petita ja n'ha après. Es tracta sobretot de que a la cussa també li agradi, que s'hi trobi a gust entre la gent i amb les tasques que se li encomanen.

En el fons s'empra el vincle afectiu que els usuaris del centre, només aquells que volen, creen amb la cussa, d'una manera terapèutica. I els bons resultats conreats durant tot aquest any de teràpia assistida, d'experiència, avalen aquesta aposta, que tot i ser poc convencional, no és nova.

Explica la psicòloga Maria Martí Nebot, que amb la gent gran que pateix algun tipus de demència, la teràpia a un despatx és molt diferent, molt més freda i poc efectiva, "amb la cussa, la feina surt tota sola, és un element motivador que assisteix les tècniques tradicionals". Per la seva banda, Ramón Pons Servera, fisioterapèuta, ens comenta que "adaptam les sessions al nivell cognitiu de cada persona. Amb algunes es pot raonar i fer exercicis de memòria, i amb altres, l'exercici és més de relació, amb coses com pentinar, donar aigua o menjar".

Els terapeutes coincideixen en que la cussa motiva i produeix un canvi espectacular en algunes persones. N'hi ha que durant tota la setmana quasi no parlen amb la resta d'usuaris i estan tancades dins elles mateixes, mentre que el dia que arriba na Brida, amb la cussa somriuen, hi rallen, i són capaces d'expressar, tant a la psicòloga com al fisioterapeuta, coses que d'altra manera no surten.

Comenta Agustí Mercadal, que a aquest efecte se li diu "lubricant social". A més, el component emocional, el fet de cuidar, de fer carícies, d'abraçar... ajuda a pujar l'autoestima de les persones, a la vegada que el component sensorial, coses com el tacte, l'olor, si brilla, si mou la cua... estimula els sentits. Amb poques coses, de manera senzilla, s'aconsegueixen grans exercicis, però Mercadal puntualitza que "la teràpia assistida amb animals no és possible sense un equip multidisciplinar, perquè el ca no és el terapeuta, ni el tècnic que acompanya el ca tampoc, tot i tenir nocions de psicologia".

Es programen sessions individuals, adaptades purament a les persones concretes. Al geriàtric es va fer una valoració segons les patologies, sabent que tot i que n'hi ha algunes d'irreversibles, és possible mantenir una qualitat i un nivell de vida satisfactoris. Així, es fan feines de memòria, de llenguatge, de raonament, de psicomotricitat fina... tot jugant amb la cussa, que agraeix el tracte la majoria d'exercici o simplement, espera pacient, sense intenció d'imposar-se. Obrir la mà, agafar un raspall, fer la força justa, omplir d'aigua un recipient, seleccionar el menjar... són coses senzilles en principi, però que per a la gent gran de vegades representen grans reptes.

Na Brida també fa sessions grupals i solen ser una autèntica festa. El dia que la cussa és al geriàtric, i fa bots, passa per un cercle, dóna la pota, o voltes enterra... fa que aquell dia es trenqui amb la rutina, es sentin aplaudiments, es dibuixin molts més somriures i es produeixin, al cap i a la fi, el que la pròpia gerent del centre, Ita López Oleo, en diu, "petits miracles quotidians".