"Vam arribar a fer 200 o 250 concerts anuals per tot Anglaterra"

Mentrestant, estudiava guitarra moderna i enginyeria de so i tocava amb el grup Intrasphere. L'èxit li va arribar de la mà del raper Audio MC. El seu grup, <209>, va aconseguir un contracte discogràfic i van recórrer Anglaterra oferint nombrosos concerts. No obstant això, un problema de salut va apartar Suárez dels escenaris i, des de llavors, es centrà en la seva carrera com a productor. Avui, el ciutadellenc gestiona la seva pròpia productora, Rustica.biz, i viu a cavall entre Londres i Menorca, on té diversos projectes en marxa.

Sempre va tenir clar que es volia dedicar a la música?

Sí, des de ben jovenet. Tenia només 16 anys quan vaig començar a tocar a hotels durant la temporada turística. També formava part d'un grup de rock que en un primer moment es va anomenar Hora Punta, però finalment vam canviar el nom per Gens.

Amb qui tocava?
Amb amics de Ciutadella com n'Ocaña, en Ramírez i en Pepe. Actuàvem a les revetlles durant les festes i a diversos locals de tota l'Illa, fins i tot vam treure un EP de sis cançons que es deia Lluna Plena. La majoria de les nostres cançons eren en català. Vam estar junts uns cinc anys.

Per què ho van deixar anar?
La gent va marxar a estudiar fora de l'Illa i altres havien de fer el servei militar. No ens vèiem tant i fer feina junts era cada vegada més complicat.

Va ser llavors quan va decidir marxar a Londres?
Sí, vaig marxar l'any 1994. Jo vaig començar amb la guitarra clàssica quan estudiava música a Menorca, però volia aprendre a tocar la guitarra moderna. Vaig començar a estudiar pel meu compte gràcies a revistes i vídeos i, finalment, vaig decidir partir cap a Londres per formar-me millor en aquest sentit.

Ho va aconseguir?
Sí. Vaig estudiar durant uns mesos a l'acadèmia Guitarre Institute. No obstant això, un dels meus professors, en Shawn Baxter, es va oferir per fer-me classes privades a casa seva. Per això vaig deixar l'acadèmia i durant un parell d'anys ell em va ensenyar. També vaig fer un parell de cursos d'enginyer de so fins que em vaig treure la diplomatura l'any 2001.

Quins records té de les seves primeres setmanes a la capital britànica?
Recordo que quan vaig arribar estava una mica perdut. La ciutat em va semblar molt gran. Les tres primeres setmanes vaig estar a casa d'uns amics de la família. Finalment, vaig trobar feina a un restaurant espanyol que es deia El Pirata, ubicat al barri de Blackheath Village, i em vaig mudar allà per estar més a prop de la feina.

Va anar a viure sol?
En un primer moment vaig llogar una casa amb un company de feina, que era madrileny. Vam estar un any junts fins que vaig deixar la feina al restaurant i vaig començar a treballar com a assistent a l'estudi de gravació Music City. A partir de llavors vaig anar a viure sol, també al mateix barri.

Va tenir problemes d'adaptació?
La veritat és que no va ser gens fàcil. Em va costar integrar-me i trobar un grup d'amics. Els anglesos són molt tancats i fins que no vaig xerrar un anglès perfecte no vaig aconseguir fer-me un lloc.

No dominava l'anglès abans de partir?
La meva gramàtica era bastant sòlida i podia comunicar-me amb relativa facilitat.
Podríem dir que l'únic que em faltava era vocabulari. No obstant això, crec que fins dos anys després d'arribar a un lloc on es parla un nou idioma no es pot dir que el xerris a la perfecció. Jo m'hi vaig esforçar molt, cada dia agafava una paraula i la repetia copiant l'accent britànic. Ho feia totes les vegades necessàries fins que la feia sonar igual que els anglesos. Els primers mesos, no podia expressar-me en anglès de la mateixa manera que ho feia en menorquí i, d'alguna manera, no podia mostrar-me com era en realitat. A dia d'avui penso en anglès i fins i tot somio en anglès. És molt curiós que als meus somnis els meus familiars de Ciutadella també parlen anglès. Un altre dels problemes que em vaig trobar en arribar a Londres va ser que no coneixia bé la cultura. No havia crescut allà i, per tant, vaig haver de fer una immersió ràpida.

Què vol dir?
Els dos primers anys em vaig dedicar a veure Barrio Sésamo en anglès i tots els dibuixos animats i pel·lícules que els anglesos havien vist durant la seva infància. Això em va permetre apropar-me més a ells i entendre millor la seva manera de pensar. Va ser una mena de curs accelerat.

Qualque vegada es va plantejar tirar la tovalla?
Mai se'm va passar pel cap. Els meus amics de Ciutadella feien apostes per veure quant de temps duraria a Londres, però jo tenia molt clar que anava allà per fer feina.

A part de treballar, formava part d'algun grup?
Durant els primers anys a Londres no, però quan vaig començar a fer feina a l'estudi de gravació vaig conèixer molts músics i productors. Gràcies a això, l'any 1997 vaig formar un grup que es deia Intrasphere. Fèiem rock i vam arribar a firmar un contracte amb la discogràfica MCL Records.

No va funcionar?
No del tot. Com ja he dit, el nostre estil era rocker, però el mercat va fer un tomb en aquell moment i es va posar molt de moda el rap. En acabar el contracte jo ja tenia ganes de canviar una mica i provar coses noves. Va ser llavors quan em vaig ajuntar amb un raper que es deia Audio MC i junts vam crear el grup anomenat <209>. Només dos mesos després ja vam llançar al mercat el nostre primer EP de vuit cançons. Tocàvem heavy metal combinat amb rap. Era l'època de grups com Limp Biscuit i Ciprus Hill.

Hi va haver més sort?
Sí! Havíem fet només tres concerts quan un mànager va contactar amb nosaltres. Ens havia vist en directe i ens va oferir firmar un contracte amb la productora Bohemian Records. Vam arribar a ser bastant coneguts en l'àmbit nacional, vam tocar per tot Anglaterra, des de les illes Shetland fins la costa sud del Regne Unit. Durant una temporada, vam oferir uns 200 o 250 concerts anuals.

Déu n'hi do!
Sí, va ser una època fantàstica. M'encanta anar de gira! En un primer moment dormíem a la mateixa furgoneta o a petits hostals, però amb el temps vam començar a guanyar més doblers i anàvem a hotels més luxosos. Tots uns mabres! Vam estar cinc anys junts i vam arribar a treure dos EP, quatre singles i un àlbum.

Què va passar?
Estàvem de gira al 2006 quan em van diagnosticar una hèrnia discal. Mig any després <209> es va dissoldre. Amb els doblers que vaig guanyar vaig muntar un estudi de producció a casa meva. Encara avui estic de baixa i, de moment, estic centrat en la meva feina com a productor.

Tenia experiència?
L'any 2005 vaig començar a interessar-me per la producció musical. Vaig produir alguns àlbums que no van arribar a res, però això em va servir per agafar experiència. Ara per ara, la meva feina consisteix a anar a concerts per trobar nous grups que puguin oferir un bon producte. Posteriorment, intento fer el possible perquè la seva música sigui comercialment viable. Precisament l'any passat vaig llançar la meva pròpia productora Rustica.biz (www.rustica.biz).

Com està funcionant?
Bé, tot i que els grups són mals de trobar. Jo sempre estic amb els ulls ben oberts. A més a més, l'any passat també vaig firmar un contracte com a productor amb una discogràfica de Birmingham anomenada Producer Pack.com. De vegades també em contracten per fer d'enginyer de so per concerts en directe, una feina que ja havia fet anteriorment, entre els anys 1997 i 2000.

Troba a faltar pujar a un escenari?
Molt. La meva intenció és poder anar de gira fins que tengui 55 anys, si fa falta. Estic a l'espera que m'operin i, si tot va bé, prest podré tornar a tocar. De moment, tinc dos projectes en marxa.

Ens pot avançar alguna cosa?
Amb un company de Ciutadella, en Ramírez, hem muntant un nou grup, Pólvora, que pretén ser un "revival" del que van ser en el seu moment Hora Punta i Gens. Hem regravat alguns temes i, com que tinc un estudi propi, podem fer el que ens doni la gana.

Treballen a distància?
Sí, fem feina a través de l'Skype. Estem preparant un àlbum i, quan jo estigui bé de l'esquena, el traurem al mercat i el presentarem. D'una altra banda, també treballo amb uns companys de Gijón en el llançament d'un nou grup que es dirà Sector 7. L'any 2010 vaig passar una temporada a la ciutat asturiana, tenia ganes de tornar a Espanya i vaig fer un sondeig de mercat, però finalment vaig desestimar la idea i vaig tornar cap a Londres.

On viu actualment?
Sempre he viscut al mateix barri on em vaig instal·lar ara fa 18 anys. És una zona multicultural, hi ha molta varietat ètnica i la veritat és que em trobo molt a gust aquí. Quan vaig arribar a Londres em va semblar un lloc grandiós amb molts bars, pubs i discoteques. La veritat és que has de tenir força de voluntat per no sortir cada dia. Els primers anys vaig trescar molt però des que vaig començar a fer feina a l'estudi de gravació no vaig sortir més. Tenia molt clar que estava a Londres per fer feina i avançar en la meva carrera musical. Ara que tinc l'estudi de gravació a casa meva encara surto menys, fins i tot em puc passar el dia sencer en pijama!

Què em diu del clima?
Això ho porto encara fatal i crec que mai m'hi acostumaré. La llum de Londres és diferent, és una llum més apagada i pots estar tres setmanes sense veure el sol. Això arriba a afectar el teu estat d'ànim. La gent fa molta vida a casa durant l'hivern i quan sort una mica el sol tothom se'n va als parcs. Tot i així, els anglesos no saben aguantar la calor, es posen de mala llet. La veritat és que el tema del clima és una de les coses que menys m'agraden de Londres i també que les distàncies són molt llargues. A Menorca pots fer cinc missatges en un dia aquí només en fas un o dos.

S'ha adaptat als costums britànics?
Es pot dir que sí. No obstant això, no he deixat de banda la dieta mediterrània. No m'agrada el fish & chips i sempre que puc compro productes espanyols. Continuo emprant sempre oli d'oliva i un bòtil pot arribar a costar uns 15 euros. Bereno cafè amb llet amb un croissant, a l'estil espanyol, i segueixo dinant cap a les 15 hores. Per contra, sopo a l'hora britànica. El que sí és cert és que encara em sorprenen algunes coses que s'acostumen a fer aquí.

Com què?
Hi ha una cosa que em fa molta gràcia. Deu minuts abans que tanquin els pubs sona una campana i tothom va a la barra per comprar més beguda. Omplen la taula i, tot i que deixen de servir, no els fan fora fins que no s'acaben el que han demanat. A més a més, a Anglaterra es paguen molts més impostos que a Espanya. Per exemple, has de pagar prop de 200 euros anuals per tenir un televisor a casa. Això sí, la programació és molt millor que la que ofereixen les cadenes espanyoles.

Imagino que continua mantenint el contacte amb Menorca...
Sí, i encara més en els darrers sis anys. Recordo que quan vaig marxar no hi havia Internet i ara puc veure els meus nebots a través de l'Skype. De totes maneres, s'ha de dir que ara passo moltes temporades a l'Illa i la meva intenció és tornar-hi en breu.

Deixarà Londres definitivament?
Definitivament, no. Fa 18 anys que faig feina aquí i tinc molts contactes. Londres és la meca de la indústria musical Europea i seria una ximpleria deixar-ho tot. Avui passo el 60 per cent del meu temps a Menorca i l'altre 40 per cent a Londres.

Per tant, viu a cavall entre la capital britànica i l'Illa?
Sí. Es pot dir que estic preparant el terreny per tornar. Tenc projectes a Menorca i la meva intenció és passar més temps a l'Illa.

Què és el que més troba a faltar?
La qualitat de vida. A Menorca les coses van més lentes i, encara que a l'hora de fer feina això em treu de polleguera, es viu molt més tranquil. S'ha de tenir en compte que només al meu barri de Londres hi viuen 250.000 persones!

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info