"Déu us acompanya i protegeix"

Després de baixar del cavall i besar la mà de sor Carme Mesquida, el caixer senyor li demanà "un any més les vostres oracions, sobretot per als cavallers i el jovent que trobarem as Pla". Breu, però amb la veu emocionada i amb algun sospir, De Olivar agraí la dedicació de les germanes clarisses "a Déu i al poble de Ciutadella".

L'abadesa escoltà atentament el caixer senyor, i inicià la seva resposta amb aquell "Pau i bé" que emmudeix el xibarri. Sor Carme explicà que "cada any esperam emocionades aquest moment en què veniu a demanar que pregueu per voltros, i ho farem de gust, també per totes aquelles persones que tot l'any mantenim la il·lusió de celebrar un Sant Joan més digne".

Sor Carme destacà la feina de les clarisses i recordà, davant la conjuntura actual, que "estimam el nostre poble i la nostra llengua, i allò que duim al cor ho defensam, ho protegim i ho disfrutam". En aquesta línia, defensà la implicació de les persones envers allò que aprecien, i apuntà que "les festes de Sant Joan són tan polides perquè les estimam molt". I encoratjant a seguir estimant aquesta celebració única, sor Carme Mesquida acomiadà al caixer senyor instant-lo a gaudir i a fer festa, "perquè Déu us acompanya i us protegeix".

A partir d'aquí, i quan passaven pocs minuts de les vuit del vespre, la qualcada sortí del monestir, ple a vessar de gent, i enfilà cap as Pla. Amb els cavalls, la gent, amb ganes que l'espectacle comencés. Mentre la bulla s'allunyava, la pols tornava a reposar sobre el terra del convent. La calma es tornava a fer senyora d'aquest espai únic a Ciutadella. A dins seu, les germanes clarisses pregaven pels cavallers, els caixers i per tota la gent que participava a l'acte més multitudinari de la festa de Sant Joan.